A fora

Tinc un problema amb les preposicions dins, fora, dalt, etc. El català oriental, representat per antonomàsia pels mitjans de comunicació potents com la CCRTV o Elpunt, fa servir una preposició a abans de les que he esmentat adés: per exemple, quan vas a fora, el trobaràs a dalt o està a prop de casa. Un parlant occidental (per exemple, un valencià) no diria mai aquesta a, sinó que faria quan vas fora, el trobaràs dalt, està prop de casa. És d'aquesta manera que aquesta diferència s'ha convertit, al meu parer, en un fet caracteritzador dialectalment: qui diu la a segur que és oriental i si no, occidental (més encara, si el text és clarament occidental i té aquestes a, és una mostra clara d'haver-ho aprés als llibres).

Una raó per què aparega aquesta a podria ser perquè la demana la paraula d'adés: anar, trobar, estar regeixen la a per als complements que vindran després. Potser per això, s'ha introduït també per a aquestes preposicions dins, fora, etc.

Al remat, el dubte que tinc és saber com manejar el tema de la a, si corregir aquesta inclusió o no. Si es guanya alguna cosa posant-la o no.

Meridià

Quan estudiava el batxillerat, la meua il·lusió era fer periodisme. Tanmateix, per raons econòmiques, vaig haver de deixar-ho córrer, però també per pràctiques: jo el que volia era fer literatura en català i se'm va ocórrer que el millor era mamprendre filologia, que no pas periodisme. Amb els anys he comprés que ha estat un encert, perquè amb la filologia he adquirit recursos per a escriure i reflexionar sobre la llengua, i a més a més no em sent avergonyit de vore com els periodistes es carreguen la llengua, no només per les interferències lingüístiques (dites altrament barbarismes), sinó també perquè molts periodistes, per raó de voler innovar en la llengua, estan fent unes barbaritats impressionats (i no hi ha ningú que els pare els peus): i és d'aquest supòsit de què vull parlar.

Als meus alumnes els dic que cal anar amb alerta amb els mitjans de comunicació perquè fan uns empastres impressionants i si hi ha algun que vol fer periodisme li dic que faça el favor d'anar amb compte. Vos exposaré quatre casos de llengua trobats per la televisió, però abans voldria esmentar dos clàssics (perquè també m'he adonat que ja els intel·lectuals i els polítics també van darrere dels periodistes sapastres).

Meridiana claridad vol dir Claredat clara.

Guanyar 1 a 0 no és una victoria pírrica, és mínima.

Ara els tres casos:

Durant els Jocs Olímpics (i no les Olimpíades) de la Xina, al teletext d'una televisió castellana vaig llegir que l'equip rus femení de basquet havia genocidado la selecció espanyola. Fort, oi?

Ara és molt habitual sentir a parlar de remeis pal·liatius, i, als periodistes esportius, els agrada molt dir que un equip ha aconseguit una victòria sin paliativos: si de cas, seria més adequat (estirant molt el significat del mot en aquest context esportiu) que un equip ha rebut una derrota sense pal·liatius).

Un altre cas apareix en una competició de bobsleigh, en què un competidor, per culpa d'un trabucament del bòlit, arriba a la meta per la inèrcia. El comentador va dir que evidentment el temps no hi feia res perquè havia estat paupèrrim. Cal dir que s'ha estés el costum de dir, quan un temps cronometrat no és bo, doncs, que ha estat molt pobre. Des del meu punt de vista, quan es tracta de temps al mínim possible, el que caldria emprar és roín o pèssim (si hom vol fer servir el superlatiu llatí), mentre que per a les distàncies al màxim possible, sí que seria encertat dir pobre (o paupèrrim) per aquesta raó de ser poquet en la marca. D'aquesta manera hi ha varietat lingüística en les consideracions de les marques.

El darrer, que m'ha deixat de pasta de moniato, deia que alguna cosa (les aigües d'un riu o d'una piscina, no ho recorde bé) tenia una prístina temperatura. En aquest cas, supose que volia dir fresca, perquè del que recorde parlava d'una competició de natació. Però és clar la gent fa servir prístino en sentit de clar, transparent, per exemple, aguas prístinas. Vés a saber com se li ocorre fer aquest encreuament tan estrany de claredat i de temperatures. Per cert, i vos ho deixe per a vosaltres, si penseu que les aigües d'un llac de la selva tropical són prístines per clares, fresques i transparents, mireu ací.

Damunt i davall

En el grup de les preposicions la manera d'actuar els parlants de les llengües moltes voltes és la d'establir oposats o complementaris: dalt i baix, dins i fora, amb i sense, al llarg i a través, etc. Ara en aquest cas, parlaré del parell damunt i davall, i si bé fa uns mesos vaig parlar de damunt, en referència a sobre, ara completaré aquell text amb l'oposat davall.

Tornant a aquell curset de Conselleria que hi feia referència, l'Abelard ens va fer l'esquema següent:

dalt i baix, damunt i davall, sobre i sota

i del seu pensament vaig entendre, i de retruc em va agradar, que:

sobre i sota són preposicions abstractes, intel·lectuals, és a dir, que sobre té un significat en relació a (un llibre sobre física, enraonarem sobre el tema de l'avortament) i sota té un significat de domini (estava sota les òrdens del capità, sota el seu poder es van assassinar xiquets).

També vaig entendre que l'equivalent de damunt és davall, i que la relació que s'estableix és la de contacte, ço és, que les coses que estan damunt o davall han de tocar l'objecte. És així que el llibre està damunt la taula, he deixat les ulleres damunt la cadira; he trobat un xiclet davall la taula, l'ocell escalfava la cria davall l'ala.

Al remat, dalt i baix impliquen alçada però no amb contacte, i de retruc implica possibilitat d'abastar l'objecte o de ser-hi a tocar (i ací podeu posar tots els graus de proximitat que vulgueu). Així doncs, ells estan dalt la muntanya, els músics es posen dalt l'escenari (podria ser damunt, és clar, però ací el sentit és que hi ha alguna cosa que ens fa de barrera i no podem assolir-los, per a la qual cosa és menester pujar-hi); el gat està baix la taula, hem fet la falla baix la mar (he posat a postes aquest baix la mar, perquè ens adonem com podem ser de precisos i rics amb la llengua i no en som conscients: a Dénia hi ha una falla que es diu Baix la mar, i no vol dir que estiga submergida, sinó que està en oposició a dalt del castell, barri antic del poble; aleshores, per a referir-nos que està submergit l'objecte es diu que està dins la mar o en el cas aquest, davall la mar, perquè hi ha contacte, sense que açò implique que estiga molt profund, per a la qual cosa caldria dir està al fons la mar).

Potser creureu que és molt enrevessat, però m'he adonat que és molt pràctic. A partir d'aquella xarrada el meu propòsit ha estat reflexionar-hi i continuar aquesta distinció en els meus escrits (evidentment, algun se m'escaparà, perquè la inèrcia és mala) i fet i fet, voldria comentar-vos que hi han llengües amb distincions semblants. Per exemple, en l'alemany, auf i über tenen el mateix comportament, però la primera té un sentit de contacte i, i la segona té el sentit de sense contacte.

Els meus dubtes són: és enriquidor per a la llengua mantenir aquesta mena de distinció, o cal agafar la proposta de la TV3 simplificadora de sobre i sota per a tot? ¿Aquells qui treballem amb la llengua, pel fet mateix de ser-ne experts, hem d'esforçar-nos a fer aquesta mena de distincions, o no paga la pena?

Se i es

A la Marina, i supose que a la resta del país, de manera corrent, hom fa servir el pronom feble es (reforçat) davant de verbs que comencen per s i ce i ci. Quan vaig arribar a la facultat em diuen que en aquesta mena de situacions hom ha de fer la forma plena se. Per tant, a fer servir aquesta forma: se sent.

Mireu, després de deixar la carrera, de sentir altres lingüístics i de reflexionar jo mateix, jo torne a fer servir la forma reforçada. Tanmateix, a mi, m'agradaria saber per què hem de fer servir la forma plena: però una raó bona, bona. No s'hi val dir que per a evitar cacofonies, perquè aquest argument es desmunta dient que la mateixa cacofonia es fa amb me muir o te toques, i aquests continuen sent reforçats.

Aprendre

El text de hui no és un dubte: és una reflexió pel que fa a les males traduccions al català (i de retruc per convivència, al castellà).

Reprenent el tema de saber i conéixer ja exposat un parell de voltes ací i ací, voldria explicar un fet lingüístic relacionat, que ocorre en anglés, i que ja he trobat en castellà unes quantes voltes. En anglés el mot learn significa aprendre, però també s'utilitza, per exemple en la premsa, quan algú s'assabenta d'alguna cosa (Unfortunately, many consumers learn that their identity has been stolen), o ha arribat a tenir-ne coneixement, fet i fet, el que en català diríem saber de (To learn more about these steps and more, visit the XXXXXX). Si fem les traduccions, ens sonaria estranyíssim dir: Dissortadament, molts consumidors aprenen que llur identitat ha estat robada; Per a aprendre més sobre aquests passos i més, visiteu XXXXXXX).

Doncs bé, com ja he dit abans, en castellà ja podem trobar aquestes traduccions de learn per aprender quan seria tener noticia o saber de. El primer el vaig trobar en una columna esportiva sobre Fórmula 1 (i ací he de demanar disculpes, perquè he perdut la cita: només puc dir que era del diari El País, d'un diumenge al principi de començar-se el campionat, quan Fernando Alonso encara era a Renault l'any 2009). El segon queda prou clar en la foto.

Tancat per vacances

Un altre curs més, aquest blog tanca per a descansar, cercar temes nous i ordenar les idees. Ens llegirem a partir del 15 de setembre.

Gràcies per la vostra visita i interés.

Mandonguilla

En la meua tasca de correcció lingüística personal he establert vies vàries; aquesta que comente ara fa referència al vocabulari popular, concretament al del lèxic dels aliments. D'uns anys ençà he fet esforços per a corregir el mot mandonguilla. Per on jo visc hom diu de manera natural i sense complexos (i més en el sector jove) albòndigues, i allà on sentia albòndigues jo hi deia mandonguilla.

Al remat, tant d'esforç per a decebre'm; una visita al Coromines i hom descobreix que tant si bé albòndiga és castellà, mandonguilla també ho és: fet i fet, el mot nostrat és pilota. Per tant, malgrat que continuaré dient mandonguilla, trobe que no patiré per corregir ningú que diga albòndiga, encara que no siga normatiu. No ho faré fins que l'IEC faça fora mandonguilla i sancione com a opció única piloteta.

Nota: i de les croquetes, ja en parlarem un altre dia.