dilluns, 16 de desembre de 2019

De llistes de castellanismes.

De tant en tant apareixen articles que fan referència a paraules que diem en català i que són preses del castellà. Aquesta mena de texts van bé sempre que hom faça el raonament adequat. Vull dir, a partir d'aquest article arribe a la conclusió que algunes de les propostes que s'hi donen són igual d'interferències (de castellanismes) que les que l'articulista pretén bandejar. Per exemple, hom rebutja carinyo tot oferint xato. Me'n vaig a l'Alcover: xato (castellanisme). Dius, Xe! Proposa camús, que és la que hi posa! Perquè fet i fet, camús és igual de rara (utòpica?) que la proposta de fer una cobra, que és el mot rebutjable de tot seguit: fer una cobra igual a colltorçar-se. I pense, ¿pretén l'autor de l'article substituir una interfèrencia creada a partir d'una frase feta (o expressió col·loquial, com hi vulgueu dir) amb un verb compost normal i corrent?

Amb tot, no cal dir que aquesta mena d'article és ben, ben, ben hispanocentrista: on són le propostes que puguen haver-se creat del català del nord ( o per què no també a partir del valencià o del balear? pavos=caragols)
Free counter and web stats