dilluns, 4 de desembre de 2017

D'un matís de preposició

Temps arrere hi havia un anunci de Caixabanc que deia: Veure la vida amb altres colors. El meu dubte és: no seria més aïna veure la vida d'altres colors?

Certament les preposicions amb i de en aquest context signifiquen dues coses diferents, però m'he adonat que a hores d'ara de la llengua els parlants (i els mitjans de comunicació) hem esmussat aquest subtilisme i ja parlem i entenem d'inèrcia.

dilluns, 6 de novembre de 2017

De penedir-se

Quan hom fa una cosa malament, n'és conscient i vol esmenar-se, se'n penedeix. Ara bé, també hi ha qui s'arrepenteix (així sense el pronom en). Aquesta segona forma és la que sempre m'he corregit i he corregit als alumnes en favor de la primera. Tot seguit ve la comparació lingüística:
 
anglés: repent
francés: se repentir
italià: pentirsi
occità: pentirse
portugués: arrepender-se

Pel que fa als nostres diccionaris, el DIEC i el DNV no inclouen arrepentir-se (i em sorprén del diccionari valencià, atés el volum de paraules conflictives que ha acceptat darrerament). Altrament, el DCVb diu que arrepentir és pres del castellà i si consultem repentir-se exposa: Absolre no's pot qui no's reppent, Febrer Inf. xxvii, 118.

Aleshores, repentir-se sí que resulta acceptable en el DCVB (i de retruc, serva la semblança amb les altres llengües romàniques) però arrepentir-se (amb el prefix a-) no. Més coses curioses: cerque apenedir-se accepta la forma secundària apenedir-se.

Per a acabar, acceptem la paraula repentir-se en el DIEC i en el DNV?



 

dilluns, 9 d’octubre de 2017

De la claror de la lluna

El dubte és el següent: la lluna que fa, llum o claror? Per a jo és claror i l'Alcover només diu clar de lluna (de fet, en la definició hi ha: la claror difusa procedent de la llum reflectida per la lluna); si és així, caldria començar a corregir aquesta interferència lingüística urgentment.

dilluns, 11 de setembre de 2017

D'ajudar

Dels fets lingüístics que recorde destacadament de l'alemany en els anys de l'escola d'idiomes és la regència del cas datiu amb el verb ajudar. El tocat és que sabut que en català els objectes directes no duen la preposició a i que traslladat a l'alemany hom fa servir l'acusatiu, la descoberta que helfen (ajudar) regira datiu em va descol·locar molt. No em treia del cap aquella excepció que destorbava el meu paradigma regular d'acusatius.

Doncs bé, temps després ve la revelació en consultar el Coromines i l'Alcover, que documenten en la definició d'ajudar que en català medieval hom feia aquest ús datiu del verb. Pose un exemple extret de la Crònica de Bernat Desclot: que dix lo rey que aquels tenguts eren d'ajudar a lurs senyors e que no·n devien aver mal. No cal dir que la cosa desbara més encara.

Al remat, la companya de llatí de l'institut me'n treu l'aigua clara: adiuuare regeix acusatiu però amb la preposció ad. D'ací tot és evolució de la llengua ajudar a i regularització ajudar.

Ara, ço que em falta saber és si ocorre en alemany aquesta assimilació del helfen a l'acusatiu.
Free counter and web stats