dilluns, 11 de setembre de 2017

D'ajudar

Dels fets lingüístics que recorde destacadament de l'alemany en els anys de l'escola d'idiomes és la regència del cas datiu amb el verb ajudar. El tocat és que sabut que en català els objectes directes no duen la preposició a i que traslladat a l'alemany hom fa servir l'acusatiu, la descoberta que helfen (ajudar) regira datiu em va descol·locar molt. No em treia del cap aquella excepció que destorbava el meu paradigma regular d'acusatius.

Doncs bé, temps després ve la revelació en consultar el Coromines i l'Alcover, que documenten en la definició d'ajudar que en català medieval hom feia aquest ús datiu del verb. Pose un exemple extret de la Crònica de Bernat Desclot: que dix lo rey que aquels tenguts eren d'ajudar a lurs senyors e que no·n devien aver mal. No cal dir que la cosa desbara més encara.

Al remat, la companya de llatí de l'institut me'n treu l'aigua clara: adiuuare regeix acusatiu però amb la preposció ad. D'ací tot és evolució de la llengua ajudar a i regularització ajudar.

Ara, ço que em falta saber és si ocorre en alemany aquesta assimilació del helfen a l'acusatiu.
Free counter and web stats