dilluns, 16 de novembre de 2020

De trepar

En relació al text darrer. Volia sinònims d'escalar i al cap acudia trepar. Sospite d'interferència lingüística i tire mà del DCVB i l'Alcover indica: castellanisme poc usat en català. Certament em sorprén aquest comentari, possiblement per obsolet, perquè a hores d'ara em pense que el primer que deu vindre al cap a algú justament és trepar.

Endemés, mire de quin any és la referència de trepar, 1914 i apareix en el Calendari Folklòric d'Urgell. Fet açò cerque grimpar (que apareix en el diccionari del Jané i en el DIEC) i és un gal·licisme i la referència és de l'Alm. Ross. Cat. del 1923.

A partir d'ací el dubte és: per què és més normatiu per al DIEC el vocable en francés que en castellà?

divendres, 16 d’octubre de 2020

De trocar

Tinc costum de fer recerques de sinònims a partir del DCVB: és a dir, pose el vocable i després pique en l'enllaç del diccionari de sinònims d'Albert Jané. Doncs bé, cercava un sinònim de bescanviar i el dit diccionari proposa trocar. El tocat és que no em sonava com a correcte en català, perquè l'havia cercat fea molt de temps en el DCVB i hi deia que era un castellanisme inadmissible.

Així doncs, atés que aquest diccionari de sinònims l'accepta, llavors me'n vaig al DIEC a vore si estava admés i amb sorpresa, no l'accepta. Amb la qual cosa surt el dubte: no hauria de tenir un asterisc aquest trocar que indique que no és una paraula normativa? Perquè si no fem la comprovació ho podria pensar que ho és.


dimecres, 16 de setembre de 2020

Del castany

Tal com diem de color rosa (femení, perquè rosa és una paraula femenina) i carabassa (femení també, perquè carabassa ho és), què ha passat amb eixa color que diem marró i que fa referència a una fuita seca que mengem d'hivern i torrada? Color castany o color castanya?


dissabte, 16 de maig de 2020

De conferències en vídeo

Ara que ens ha tocat treballar des de casa i a l'hora de comunicar-se tirem mà de les conferències en vídeo, un dubte surt del vocable: videoconferència o vídeo-conferència?

És clar que bona part de les llengües romàniques la fan en una paraula, però d'acord amb les nomes del guionet, també podria ser possible la segona, atés que vídeo duu accent.


dijous, 16 d’abril de 2020

Dels alvocats

Em passa a voltes, sovint podria dir, que quan fas per parlar correctament en valencià en aquest entorn tan aclaparadorament castellà, doncs que no hi han mans que m'entenguen qualque paraules. Em passa quan demane dos pits de pollastre o carn de porc o tres cogombres o una camamirla o un poliol o un tornavís: com? què?  I penses, més de 30 anys de la llei del valencià i tants cartells editats per la conselleria, per a què?

En fi, que de ço que volia parlar hui és de l'alvocat, un altre d'aquests vocables que costen d'entendre i es fan difícils de dir. Quan una paraula que fa referència a un producte no tradicionari (vull dir, que no prové de la vinguda dels musulmans i ho fa a partir de l'onada americana) té un nom en valencià diferent del castellà trobaré sempre aquest desfici. Ara toca a l'alvocat i aguacate.

Tire mà de la Viquipèdia (perquè al Coromines no és el mot) i diu que la paraula ve del nàhuatl awákatl. Aleshores em fa pensar: si de la paraula original hom pot pronunciar tranquil·lament i còmodament a-ua-cat, com hem arribat a alvocat? Què ha fet que ens separem tant de l'original nàhuatl? Tot seguit, continua la Viquipèdia exposant que apareix en valencià al XVIII i XIX escrit albocat.A continuació consulte la versió en anglés i diu que aquest idioma en va fer el manlleu del castellà apel·lant-la avogato (i a partir d'ací referències a confusions amb advocat que ocorre en unes quantes llengües).

Al remat, el desfici és ¿per què aquesta mena de paraules diferents del castellà (aguacate-alvocat) han estat acceptades en una variant que s'allunya de l'original, en nàhuatl? ¿Quin benefici té per a la genuïtat de l'idioma fer servir una paraula que ve per mitjà d'una altra llengua i que la disfressa, diferent del castellà, per molt que les altres llengües empren aquest avocado anglés? ¿No hauria de ser aguacat-aguacats acceptat en el diccionari de l'Acadèmia (com sí que ha fet, al meu parer, desencertadament, amb peluquer, barco o palmito)?

dilluns, 16 de març de 2020

De geosinònims

Quan hom explica l'apartat de dialectologia en les classes hom sempre fa esment de l'aspecte geosinònims català i valencià: espill-mirall, eixir-sortir, granera-escombra, per exemple. De fet, hom aporta els exemples que són específicament de l'oriental continental i ves per on ausades que es deixa de banda el pobre oriental balear i no parla dels geosinònims: diners-doblers, cognoms-llinatges, ca-gos, per exemple. Però si volguérem complicar més la cosa, podríem parlar de geosinònims a tres bandes: besada-bes-petó, al·lot-xic-noi, horabaixa-vesprada-tarda, per exemple.

Però no vull desviar-me del tema: ¿veritat que els valencianoparlants moltes voltes tendim a fer servir geosinònims específicament orientals continentals (ai, qui no ha escrit mai tarda en algun poema?) i no tant dels balears? Bé, sí, horabaixa és un mot molt poètic, però què fem dels doblers i moix?

Açò, centrant-nos en Espanya, que dels altres països, França per exemple, en parlaré en un altre text.

diumenge, 16 de febrer de 2020

De preposicions d'OI

Estudiant filologia a València i entrant en contacte amb parlants de l'Horta u va adonar-se que no tothom dia Ho vaig donar a ell, sinó Ho vaig donar ad ell. Essent de la Marina, aquesta ad em resultava estranyíssima i pensava: això està bé? Amb tot, fas via i afiges un altre vici que tenim els valencianoparlants (bé, tenen els de l'Horta) respecte del parlar del nord, al qual ens emmirallem.

Però és clar, en una d'aqulles que mires una sèrie de la TV3 i empomes qualque que algú hi diu: estàs segur que els poemes van dedicats amb ell?

No si al remat, cada casa té el seu pa.
Free counter and web stats