dimecres, 16 d’octubre de 2019

D'un concepte d'economia

Anava en el cotxe i a Àpunt ràdio van esmentar nínxol de mercat.  El fet cert és que no m'ha agradat mai aquesta expressió, més que res per la connotació que implica el mot nínxol així com també perquè té un rerefons de traducció interferidora del castellà que fa caure de tos. Doncs bé, tire mà de les altres llengües i, pel que he trobat, sembla que és una interferència etimològicament del francés (i de retruc del llatí) si pare atenció al fet de com es diu en anglés, que és la llengua d'origen del concepte. Tot seguit el nínxol aquest en llengües diverses:

francés: Niche de marché
anglés: Niche market
italià: Nicchia di mercato
portugués: Nicho de mercado
romanés: Nisa de piata
alemany: Marktnische

Ara bé, siga del francés, del castellà o per via de l'anglés, m'agrada més la proposta que fa el TERMCAT, que és veta de mercat. Certament, al meu gust, representa més adequadament la idea metafòrica d'una troballa exitosa de negoci, com en una mina que vas foradant, que no una fornícula on hom posa estàtues o taüts.

dilluns, 16 de setembre de 2019

Dels canvis de la normativa

Estem amb el curs ja començat i som a punt d'acabar el període de gràcia o moratori sobre els canvis fets en la gramàtica. Vull fer-ne esment perquè en la part que m'afecta, la de la docència, ens ho deixa un poc difícil, també contradictori, a l'hora d'explicar normativa. Em referiré a la part sempre complicada del canvi i caiguda de preposició. D'acord amb la nova fixació, aquest fenomen preposicional disposa d'un estatus doble, serà correcte i incorrecte tot depenent de en quin registre es fan servir. Així, la nova sanció diu que: Les preposicions àtones a, de, en i amb tenen un comportament peculiar quan seleccionen una oració subordinada substantiva. [...] davant d'una subordinada d'infinitiu, en els registres formals, és preferible canviar les preposicions en i amb per a o deInsistia a tornar a la Xina (cf. Insistia en això); Confiem de/a concloure les obres aviat (cf. Confiem en l'acabament de les obres).

El pensament que vull deixar ací és: si ja és prou complicat per als alumnes recordar aquesta distinció, més puntós serà que tinguen present quin tipus de text escriuen, si formal o informal, perquè el tocat ve ara: i el registre estàndard, què és? D'acord amb el diari Ara o la CCMA (la radiotelevisió catalana), l'estàndard no és formal i tothora deixen anar titulars amb aquest no canvi davant d'infinitiu:
  • El comissari insisteix en separar els Mossos del Govern.
  • Borrell amenaça amb amenaçar el plató d'una cadena alemanya davant les preguntes sobre el Procés.
  • Els líders de la UE ja pensen en repartir-se els càrrecs.
(exemples del diari Ara)

Per a acabar, endemés, a vore com fan els alumnes per a recordar que quan: davant d'una subordinada introduïda per la conjunció que, se silencien (elisió o caiguda de preposició): S'havia acostumat que tothom el conegués pel seu nom (cf. S'havia acostumat a aquell comportament).

Tot plegat, s'acosta un merder que si abans no hi havia manera que fora recordable, ara vindrà carregat d'excepcions.

dijous, 1 d’agost de 2019

De solter

[Dubtes de llengua de guàrdia]

Continuant la línia del grup de llengua que enraonava sobre el mot garaig, també debat sobre el mot solter. El tocat és que aquest mot no és present en el DNV (però sí en obres lèxiques acadèmiques valencianes anteriors) i hom hi addueix que no s'hi va incloure definitivament perquè és un castellanisme no documentat en valencià fins a la fi del XIX, per tant recent, i que podria arraconar el mot genuí fadrí. Cal afegir que no s'hi inclou la paraula no ja amb el significat de persona amb estat civil no casat (aparellat, ajuntat, com vulgueu) sinó que tampoc amb el significat medieval d'Isolat, sol, separat del conjunt, que arreplega el DCVB en un exemple del 1393: Que tot porch que vage per la vila solter, pach III dinés. Doncs bé, resulta que el DCVB sí que inclou com a segona accepció el significat de no casat amb un exemple del XVI (i no del XIX adduït suara): De cada dia arriben dones errades, adúlteras y solteras, doc. a. 1594. Al remat, pel que fa als nostres germans catalans, el DIEC accepta tots dos significats.

Pel que fa a jo, estic totalment d'acord de vetar solter amb el significat de persona no casada, però sí d'introduir el significat de sol, separat del grup. Ara, una altra cosa és la realitat i ací el meu dubte lingüístic: quants parlants de valencià han abandonat la paraula fadrí pels equivalents solter (no casat) i major (que ha crescut i s'ha fet gran)?

Endemés, i per a acabar, em sorprén molt aquesta defensa que hom fa de fadrí, amb arguments de les essències genuïnes valencianes i després hom no s'escarota per d'altres com peluquer, barco o palmito.


dimarts, 30 de juliol de 2019

Dels espais on hom deixa els cotxes.

[Dubtes de llengua de guàrdia]

He estat seguint una discussió sobre el mot garaig. L'enraonia venia pel tema de com escriure aquest molt. Han estat diverses i variades els arguments que s'han donat a favor i en contra de garatge, garaig i garaix: que si ho diuen la gent gran del poble; que si no havia sentit mai les altres formes; que si no trobe correcte que es rebutge una forma que s'ha dit tota la vida.

El meu dubte és si garaig, paraula del francés que ve de gare, significa (d'acord amb el DNV): Local destinat a guardar automòbils, per què no hom no la rebutja per interferidora i accepta únicament cotxera: Lloc on es guarden cotxes.

Ho torne a posar:
 
Local destinat a guardar automòbils: garaig, garaix, garatge
Lloc on es guarden cotxes: cotxera

dilluns, 17 de setembre de 2018

De la panxa

De tota la vida quan he tingut algun destorb, algun mal, en la part interna del cos, aquella en què va a parar el menjar, he dit sempre tinc mal de panxa. No he dit que em fa mal l'estómac: repetisc, em fa mal la panxa. En el meu parlar és habitual dir, no m'ha pegat bé a la panxa, note molèsties a la panxa, no tinc bé la panxa, note picoretes a la panxa (i no eixa cosa tan coenta de sentir papallones a l'estómac: expressió que caldria estudiar per a veure d'on ve, encara que jo ja en tinc alguna quimera).

El tocat és que veig que la paraula estómac va cada volta ocupant el lloc a un nom que no hauria de per què perdre'l i tinc la sensació que podria ser per algun prejudici exportat de parlants del castellà (i em referisc a ells per la omnipresència d'aquesta llengua en la vida del catalanoparlant) que potser consideren panza com una cosa vulgar (i barriga ausades també) i diuen més aïna estómago, perquè potser resulta més fi (igual que oído contra oreja). Ara, caldria saber també per que el castellanoparlant rebutja també panza i agafa estómago (i ací hi tinc una altra quimera, que té a veure amb l'anglés o el francés). Però bé, tot açò són suposicions i tal com diu el blog, dubtes lingüístics.

Voldria posar un exemple de fins a quin punt s'ha escampat aquest destrellat de substituir panxa per estómac en una notícia que he llegit del Vilaweb en la qual el redactor escriu ço següent: Els fanals del carrer li il·luminaven d’una manera sinistra l’esvàstica que li travessa l’estómac. Considere que ací és ridícul dir qu el'esvàstica li travessa l'estómac: açò esmussa més que deu ungles ratllant una paret. Si ens fixem en la foto, és clar que la persona aquesta no té panxa, però tampoc és per a afirmar que en l'organ del cos hi ha una esvàstica tatuada.




dilluns, 4 de desembre de 2017

D'un matís de preposició

Temps arrere hi havia un anunci de Caixabanc que deia: Veure la vida amb altres colors. El meu dubte és: no seria més aïna veure la vida d'altres colors?

Certament les preposicions amb i de en aquest context signifiquen dues coses diferents, però m'he adonat que a hores d'ara de la llengua els parlants (i els mitjans de comunicació) hem esmussat aquest subtilisme i ja parlem i entenem d'inèrcia.

dilluns, 6 de novembre de 2017

De penedir-se

Quan hom fa una cosa malament, n'és conscient i vol esmenar-se, se'n penedeix. Ara bé, també hi ha qui s'arrepenteix (així sense el pronom en). Aquesta segona forma és la que sempre m'he corregit i he corregit als alumnes en favor de la primera. Tot seguit ve la comparació lingüística:
 
anglés: repent
francés: se repentir
italià: pentirsi
occità: pentirse
portugués: arrepender-se

Pel que fa als nostres diccionaris, el DIEC i el DNV no inclouen arrepentir-se (i em sorprén del diccionari valencià, atés el volum de paraules conflictives que ha acceptat darrerament). Altrament, el DCVb diu que arrepentir és pres del castellà i si consultem repentir-se exposa: Absolre no's pot qui no's reppent, Febrer Inf. xxvii, 118.

Aleshores, repentir-se sí que resulta acceptable en el DCVB (i de retruc, serva la semblança amb les altres llengües romàniques) però arrepentir-se (amb el prefix a-) no. Més coses curioses: cerque apenedir-se accepta la forma secundària apenedir-se.

Per a acabar, acceptem la paraula repentir-se en el DIEC i en el DNV?



 
Free counter and web stats