Estudiant filologia a València i entrant en contacte amb parlants de l'Horta u va adonar-se que no tothom dia Ho vaig donar a ell, sinó Ho vaig donar ad ell. Essent de la Marina, aquesta ad em resultava estranyíssima i pensava: això està bé? Amb tot, fas via i afiges un altre vici que tenim els valencianoparlants (bé, tenen els de l'Horta) respecte del parlar del nord, al qual ens emmirallem.
Però és clar, en una d'aqulles que mires una sèrie de la TV3 i empomes qualque que algú hi diu: estàs segur que els poemes van dedicats amb ell?
No si al remat, cada casa té el seu pa.
2 comentaris:
La preposició "ad" és clarament un arcaisme: ha perviscut la preposició llatina en alguns dels molts usos que tenia. Altrament, el que fan al Principat és de traca: com que sona "menys castellà", necessàriament ho creuen "més català".
Gràcies del comentari. No sé fins a quin punt els orientals podrien interpretar açò com un ser diferent del castellà; ara, sí que esmentaré que aquells qui ho diuen ausades èmfasi que hi posen.
Publica un comentari a l'entrada