dijous, 16 de gener de 2020

D'aixetes i grifos


Aquest text té sintonia amb un altre que vaig escriure fa temps sobre el parell albòndiga/almòndiga i mandonguilla. Hi han valencianoparlants que han assimilat la primera i hi han valencianoparlants que volen parlar bé i s'aferren encara a la mandonguilla, en un intent de salvar el mot. Com vaig acabar en aquell text, i gràcies a la consulta als etimologistes/etimòlegs la pretesament correcta era una alteració de la primera, amb la qual cosa, per molt que ens encabotàrem (i ací m'incloc) a salvar mandonguilla, igual de castellana és (com postre i postres, vaja).

Bé, hui em referiré a una altra paraula que estem perdent per l'omnipresència d'una altra: és a dir el grifo que s'ha desguassat l'aixeta. Tota la vida estacant aixeta en les converses per a salvar aquesta paraula i ves per on, resulta que és una interferència lingüística del castellà jeta; que la paraula genuïna és grifó i, doncs, la que caldria recuperar.

El meu dubte és: és ètic corregir grifo, quan aixeta té aquest passat?

Cap comentari:

Free counter and web stats