dimecres, 16 de setembre de 2020

Del castany

Tal com diem de color rosa (femení, perquè rosa és una paraula femenina) i carabassa (femení també, perquè carabassa ho és), què ha passat amb eixa color que diem marró i que fa referència a una fuita seca que mengem d'hivern i torrada? Color castany o color castanya?


dissabte, 16 de maig de 2020

De conferències en vídeo

Ara que ens ha tocat treballar des de casa i a l'hora de comunicar-se tirem mà de les conferències en vídeo, un dubte surt del vocable: videoconferència o vídeo-conferència?

És clar que bona part de les llengües romàniques la fan en una paraula, però d'acord amb les nomes del guionet, també podria ser possible la segona, atés que vídeo duu accent.


dijous, 16 d’abril de 2020

Dels alvocats

Em passa a voltes, sovint podria dir, que quan fas per parlar correctament en valencià en aquest entorn tan aclaparadorament castellà, doncs que no hi han mans que m'entenguen qualque paraules. Em passa quan demane dos pits de pollastre o carn de porc o tres cogombres o una camamirla o un poliol o un tornavís: com? què?  I penses, més de 30 anys de la llei del valencià i tants cartells editats per la conselleria, per a què?

En fi, que de ço que volia parlar hui és de l'alvocat, un altre d'aquests vocables que costen d'entendre i es fan difícils de dir. Quan una paraula que fa referència a un producte no tradicionari (vull dir, que no prové de la vinguda dels musulmans i ho fa a partir de l'onada americana) té un nom en valencià diferent del castellà trobaré sempre aquest desfici. Ara toca a l'alvocat i aguacate.

Tire mà de la Viquipèdia (perquè al Coromines no és el mot) i diu que la paraula ve del nàhuatl awákatl. Aleshores em fa pensar: si de la paraula original hom pot pronunciar tranquil·lament i còmodament a-ua-cat, com hem arribat a alvocat? Què ha fet que ens separem tant de l'original nàhuatl? Tot seguit, continua la Viquipèdia exposant que apareix en valencià al XVIII i XIX escrit albocat.A continuació consulte la versió en anglés i diu que aquest idioma en va fer el manlleu del castellà apel·lant-la avogato (i a partir d'ací referències a confusions amb advocat que ocorre en unes quantes llengües).

Al remat, el desfici és ¿per què aquesta mena de paraules diferents del castellà (aguacate-alvocat) han estat acceptades en una variant que s'allunya de l'original, en nàhuatl? ¿Quin benefici té per a la genuïtat de l'idioma fer servir una paraula que ve per mitjà d'una altra llengua i que la disfressa, diferent del castellà, per molt que les altres llengües empren aquest avocado anglés? ¿No hauria de ser aguacat-aguacats acceptat en el diccionari de l'Acadèmia (com sí que ha fet, al meu parer, desencertadament, amb peluquer, barco o palmito)?

dilluns, 16 de març de 2020

De geosinònims

Quan hom explica l'apartat de dialectologia en les classes hom sempre fa esment de l'aspecte geosinònims català i valencià: espill-mirall, eixir-sortir, granera-escombra, per exemple. De fet, hom aporta els exemples que són específicament de l'oriental continental i ves per on ausades que es deixa de banda el pobre oriental balear i no parla dels geosinònims: diners-doblers, cognoms-llinatges, ca-gos, per exemple. Però si volguérem complicar més la cosa, podríem parlar de geosinònims a tres bandes: besada-bes-petó, al·lot-xic-noi, horabaixa-vesprada-tarda, per exemple.

Però no vull desviar-me del tema: ¿veritat que els valencianoparlants moltes voltes tendim a fer servir geosinònims específicament orientals continentals (ai, qui no ha escrit mai tarda en algun poema?) i no tant dels balears? Bé, sí, horabaixa és un mot molt poètic, però què fem dels doblers i moix?

Açò, centrant-nos en Espanya, que dels altres països, França per exemple, en parlaré en un altre text.

diumenge, 16 de febrer de 2020

De preposicions d'OI

Estudiant filologia a València i entrant en contacte amb parlants de l'Horta u va adonar-se que no tothom dia Ho vaig donar a ell, sinó Ho vaig donar ad ell. Essent de la Marina, aquesta ad em resultava estranyíssima i pensava: això està bé? Amb tot, fas via i afiges un altre vici que tenim els valencianoparlants (bé, tenen els de l'Horta) respecte del parlar del nord, al qual ens emmirallem.

Però és clar, en una d'aqulles que mires una sèrie de la TV3 i empomes qualque que algú hi diu: estàs segur que els poemes van dedicats amb ell?

No si al remat, cada casa té el seu pa.

dijous, 16 de gener de 2020

D'aixetes i grifos


Aquest text té sintonia amb un altre que vaig escriure fa temps sobre el parell albòndiga/almòndiga i mandonguilla. Hi han valencianoparlants que han assimilat la primera i hi han valencianoparlants que volen parlar bé i s'aferren encara a la mandonguilla, en un intent de salvar el mot. Com vaig acabar en aquell text, i gràcies a la consulta als etimologistes/etimòlegs la pretesament correcta era una alteració de la primera, amb la qual cosa, per molt que ens encabotàrem (i ací m'incloc) a salvar mandonguilla, igual de castellana és (com postre i postres, vaja).

Bé, hui em referiré a una altra paraula que estem perdent per l'omnipresència d'una altra: és a dir el grifo que s'ha desguassat l'aixeta. Tota la vida estacant aixeta en les converses per a salvar aquesta paraula i ves per on, resulta que és una interferència lingüística del castellà jeta; que la paraula genuïna és grifó i, doncs, la que caldria recuperar.

El meu dubte és: és ètic corregir grifo, quan aixeta té aquest passat?
Free counter and web stats