tag:blogger.com,1999:blog-15776764112994855572024-02-07T13:07:44.432+01:00Dubtes de llenguaLa llengua és un pati i les paraules són els meus joguetsdospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.comBlogger165125tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-82110741720577963772020-11-16T19:01:00.001+01:002020-11-16T19:01:00.134+01:00De trepar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">En relació al text darrer. Volia sinònims d'<i>escalar </i>i al cap acudia <i>trepar</i>. Sospite d'interferència lingüística i tire mà del DCVB i l'Alcover indica: <i>castellanisme poc usat en català</i>. Certament em sorprén aquest comentari, possiblement per obsolet, perquè a hores d'ara em pense que el primer que deu vindre al cap a algú justament és <i>trepar</i>.</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face=""><br /></span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">Endemés, mire de quin any és la referència de <i>trepar</i>, 1914 i apareix en el Calendari Folklòric d'Urgell. Fet açò cerque <i>grimpar</i> (que apareix en el diccionari del Jané i en el DIEC) i és un gal·licisme i la referència és de l'Alm. Ross. Cat. del 1923.</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">A partir d'ací el dubte és: per què és més normatiu per al DIEC el vocable en francés que en castellà?</span></span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-50795429993010067132020-10-16T18:25:00.001+02:002020-10-16T18:25:00.152+02:00De trocar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">Tinc costum de fer recerques de sinònims a partir del DCVB: és a dir, pose el vocable i després pique en l'enllaç del diccionari de sinònims d'Albert Jané. Doncs bé, cercava un sinònim de <i>bescanviar </i>i el dit diccionari proposa <i>trocar</i>. El tocat és que no em sonava com a correcte en català, perquè l'havia cercat fea molt de temps en el DCVB i hi deia que era un <i>castellanisme inadmissible</i>.</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face=""><br /></span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">Així doncs, atés que aquest diccionari de sinònims l'accepta, llavors me'n vaig al DIEC a vore si estava admés i amb sorpresa, no l'accepta. Amb la qual cosa surt el dubte: no hauria de tenir un asterisc aquest <i>trocar </i>que indique que no és una paraula normativa? Perquè si no fem la comprovació ho podria pensar que ho és.</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
<br />
</span><br /></div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-6700608771552851472020-09-16T09:16:00.001+02:002020-09-16T09:16:00.175+02:00Del castany<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">Tal com diem de color rosa (femení, perquè <i>rosa</i> és una paraula femenina) i carabassa (femení també, perquè <i>carabassa</i> ho és), què ha passat amb eixa color que diem marró i que fa referència a una fuita seca que mengem d'hivern i torrada? Color castany o color castanya?</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><br />
<br /></div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-43276099073077563932020-05-16T13:45:00.001+02:002020-08-29T22:19:10.207+02:00De conferències en vídeo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">Ara que ens ha tocat treballar des de casa i a l'hora de comunicar-se tirem mà de les conferències en vídeo, un dubte surt del vocable: <i>videoconferència </i>o <i>vídeo-conferència</i>?</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face=""><br /></span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span face="">És clar que bona part de les llengües romàniques la fan en una paraula, però d'acord amb les nomes del guionet, també podria ser possible la segona, atés que vídeo duu accent.</span></span></div><span style="font-family: verdana;">
</span><br />
<br /></div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-53493120348359158622020-04-16T10:36:00.000+02:002020-04-16T10:36:00.509+02:00Dels alvocats<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Em passa a voltes, sovint podria dir, que quan fas per parlar correctament en valencià en aquest entorn tan aclaparadorament castellà, doncs que no hi han mans que m'entenguen qualque paraules. Em passa quan demane dos <i>pits </i>de pollastre o carn de <i>porc </i>o tres <i>cogombres </i>o una <i>camamirla </i>o un <i>poliol </i>o un <i>tornavís</i>: com? què? I penses, més de 30 anys de la llei del valencià i tants cartells editats per la conselleria, per a què?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">En fi, que de ço que volia parlar hui és de l'<i>alvocat</i>, un altre d'aquests vocables que costen d'entendre i es fan <i>difícils </i>de dir. Quan una paraula que fa referència a un producte no tradicionari (vull dir, que no prové de la vinguda dels musulmans i ho fa a partir de l'onada americana) té un nom en valencià diferent del castellà trobaré sempre aquest desfici. Ara toca a l'<i>alvocat</i> i <i>aguacate</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tire mà de la Viquipèdia (perquè al Coromines no és el mot) i diu que la paraula ve del nàhuatl <i>awákatl</i>. Aleshores em fa pensar: si de la paraula original hom pot pronunciar tranquil·lament i còmodament<i> a-ua-cat</i>, com hem arribat a <i>alvocat</i>? Què ha fet que ens separem tant de l'original nàhuatl? Tot seguit, continua la Viquipèdia exposant que apareix en valencià al XVIII i XIX escrit <i>albocat</i>.A continuació consulte la versió en anglés i diu que aquest idioma en va fer el manlleu del castellà apel·lant-la avogato (i a partir d'ací referències a confusions amb <i>advocat </i>que ocorre en unes quantes llengües).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">
Al remat, el desfici és ¿per què aquesta mena de paraules diferents del castellà (<i>aguacate</i>-<i>alvocat</i>) han estat acceptades en una variant que s'allunya de l'original, en nàhuatl? ¿Quin benefici té per a la <i>genuïtat </i>de l'idioma fer servir una paraula que ve per mitjà d'una altra llengua i que la disfressa, diferent del castellà, per molt que les altres llengües empren aquest <i>avocado </i>anglés? ¿No hauria de ser <i>aguacat</i>-<i>aguacats </i>acceptat en el diccionari de l'Acadèmia (com sí que ha fet, al meu parer, desencertadament, amb <i>peluquer</i>, <i>barco </i>o <i>palmito</i>)?</span></div>
<i></i></div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-72170153548481644842020-03-16T09:40:00.000+01:002020-03-16T09:40:03.274+01:00De geosinònims<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan
hom explica l'apartat de dialectologia en les classes hom sempre fa
esment de l'aspecte geosinònims català i valencià: espill-mirall,
eixir-sortir, granera-escombra, per exemple. De fet, hom aporta els
exemples que són específicament de l'oriental continental i ves per on
ausades que es deixa de banda el pobre oriental balear i no parla dels
geosinònims: diners-doblers, cognoms-llinatges, ca-gos, per exemple.
Però si volguérem complicar més la cosa, podríem parlar de geosinònims a
tres bandes: besada-bes-petó, al·lot-xic-noi, horabaixa-vesprada-tarda,
per exemple.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Però
no vull desviar-me del tema: ¿veritat que els valencianoparlants moltes
voltes tendim a fer servir geosinònims específicament orientals
continentals (ai, qui no ha escrit mai <i>tarda</i> en algun poema?) i no tant dels balears? Bé, sí, <i>horabaixa </i>és un mot molt poètic,<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> però <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">què fem dels <i>doblers </i>i <i>m</i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>oix</i>?</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Açò, centrant-nos en <i>Espanya</i>, que dels altres països, França per exemple, en parlaré en un altre text.</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-4993842109505086402020-02-16T09:26:00.000+01:002020-02-16T09:26:00.595+01:00De preposicions d'OI<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Estudiant filologia a València i entrant en contacte amb parlants de l'Horta u va adonar-se que no tothom dia <i>Ho vaig donar a ell</i>, sinó <i>Ho vaig donar ad ell</i>. Essent de la Marina, aquesta <i>ad</i> em resultava estranyíssima i pensava: això està bé? Amb tot, fas via i afiges un altre <i>vici</i> que tenim els valencianoparlants (bé, tenen els de l'Horta) respecte del parlar del nord, al qual ens emmirallem.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Però és clar, en una d'aqulles que mires una sèrie de la TV3 i empomes qualque que algú hi diu: estàs segur que els poemes van dedicats amb ell?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No si al remat, cada casa té el seu pa. </span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-15062512541227807022020-01-16T13:13:00.000+01:002020-01-16T13:13:00.359+01:00D'aixetes i grifos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest text té sintonia amb un altre que vaig escriure fa temps sobre el parell <i>albòndiga</i>/<i>almòndiga </i>i <i>mandonguilla</i>. Hi han valencianoparlants que han assimilat la primera i hi han valencianoparlants que volen parlar bé i s'aferren encara a la <i>mandonguilla</i>, en un intent de salvar el mot. Com vaig acabar en aquell text, i gràcies a la consulta als etimologistes/etimòlegs la pretesament correcta era una alteració de la primera, amb la qual cosa, per molt que ens encabotàrem (i ací m'incloc) a salvar <i>mandonguilla</i>, igual de castellana és (com <i>postre </i>i <i>postres</i>, vaja).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Bé, hui em referiré a una altra paraula que estem perdent per l'omnipresència d'una altra: és a dir el <i>grifo </i>que s'ha desguassat l'<i>aixeta</i>. Tota la vida estacant <i>aixeta </i>en les converses per a salvar aquesta paraula i ves per on, resulta que és una interferència lingüística del castellà <i>jeta</i>; que la paraula genuïna és <i>grifó </i>i, doncs, la que caldria recuperar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El meu dubte és: és <i>ètic </i>corregir <i>grifo</i>, quan <i>aixeta </i>té aquest passat?</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-30302563478948890502019-12-16T17:33:00.000+01:002019-12-16T17:33:03.029+01:00De llistes de castellanismes.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">De tant en tant apareixen articles que fan referència a paraules que diem en català i que són preses del castellà. Aquesta mena de texts van bé sempre que hom faça el raonament adequat. Vull dir, a partir d'aquest <a href="https://www.nuvol.com/llengua/coses-que-dius-en-castella-que-podries-dir-en-catala-63040">article</a> arribe a la conclusió que algunes de les propostes que s'hi donen són igual d'interferències (de castellanismes) que les que l'articulista pretén bandejar. Per exemple, hom rebutja <i>carinyo </i>tot oferint <i>xato</i>. Me'n vaig a l'Alcover: <i>xato </i>(castellanisme). Dius, Xe! Proposa <i>camús</i>, que és la que hi posa! Perquè fet i fet, <i>camús </i>és igual de rara (utòpica?) que la proposta de <i>fer una cobra</i>, que és el mot rebutjable de tot seguit: <i>fer una cobra</i> igual a<i> colltorçar-se</i>. I pense, ¿pretén l'autor de l'article substituir una interfèrencia creada a partir d'una frase feta (o expressió col·loquial, com hi vulgueu dir) amb un verb compost normal i corrent?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Amb tot, no cal dir que aquesta mena d'article és ben, ben, ben hispanocentrista: on són le propostes que puguen haver-se creat del català del nord ( o per què no també a partir del valencià o del balear? pavos=caragols) </span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-76052985798243163362019-11-16T13:17:00.000+01:002019-11-16T13:17:03.179+01:00D'on alcen els morts<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><i>Estire la veta</i> del text anterior per a referir-me concretament al mot <i>nínxol</i>. De bestreta cal dir que és una d'aquelles paraules que solestar en les llistes de vocabulari a aprendre a l'hora d'acarar-se als exàmens de valencià; també diré que, com a valencianoparlant que vol parlar bé, quan és hora de dir-la sempre sona <i>d'eixa manera</i>... de professor de valencià.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Mire el Coromines (<i>nínxol </i>o <i>ninxo</i>) i diu que ve de l'italià <i>nicchio</i>,<i> </i>en una varietat dialectal<i> niccio </i>i pel que fa al vocable català explica que té dos aspectes a tenir en compte. El primer és l'aparició de la <i>n </i>entre vocals i cite: <i>per la dilació de la nasalitat de la n- inicial</i>; el segon és la <i>l</i> final i cite: <i>per una tendència d'ajustar els mots amb -o àtona a l'estructura fonètica del català</i>. A més a més posa d'exemples <i>cèrvol </i>i <i>pòndol</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tot plegat, de l'original <i>nitxo</i>, que és com hauria de dir-se atés la pronunciació de <i>niccio</i>, hom hi ha fet dos afegitons: el de la <i>n</i> i el de la <i>l</i>; amb la qual cosa, honestament i humilment, sembla que hauríem d'acceptar la forma <i>nitxo </i>malgrat la igualtat amb el castellà. De retruc, m'estranya que el diccionari de l'Acadèmia Valenciana no l'haja inclós en el diccionari, vista la gràcia d'incorporar paraules que tothom <i>ja sap</i>: <i>peluquer</i>, <i>barco </i>o <i>palmito</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Nota afegida: ha estat molt engrescadora aquesta recerca perquè d'una cosa tan simple he començat a mirar i a mirar i amb això que t'hi emboliques he fet una consulta de 6 volums de la col·lecció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Per exemple diu de la <i>l</i> de <i>cèrvol</i>:<i> forma popular bàrbara, afavorida pel prejudici infundat que els mots en -o són poc genuïns o acastellanats</i>. Per tant, <i>cervo </i>no hauria d'estar cucada (estigmatitzada). </span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">De la de <i>pòndol</i>: <i>ultracorrecció de la tendència </i>llombrígol <i>i </i>mújol. És a dir, aquests dos vocables (que duen la <i>l</i> final per raons etimològiques) són l'espill on s'han reflectit <i>cèrvol </i>i <i>pòndol</i>, però també <i>bàndol</i>, <i>gallòfol</i>, <i>tífols </i>i <i>cadúfols</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">De <i>bàndol</i>: <i>s'hi introdueix la -l paràsita que el nostre llenguatge popular sol empeltar als castellanismes, italianismes, mossarabismes i anàlegs</i>. Per tant el <i>bandoler</i>, a més a més de <i>roder</i>, hom podria dir-li <i>bander</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Del mot castellà <i>gallòfol</i>: <i>pronúncia falsa</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Pel que sembla, tinc la sensació que tenia una certa mania a aquesta <i>l</i> impostada d'origen <i>popular</i>...</span></span> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-59326989248200575452019-10-16T11:45:00.000+02:002019-10-16T11:45:05.336+02:00D'un concepte d'economia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Anava en el cotxe i a Àpunt ràdio van esmentar <i>nínxol de mercat</i>. El fet cert és que no m'ha agradat mai aquesta expressió, més que res per la connotació que implica el mot <i>nínxol </i>així com també perquè té un rerefons de traducció interferidora del castellà que fa caure de tos. Doncs bé, tire mà de les altres llengües i, pel que he trobat, sembla que és una interferència etimològicament del francés (i de retruc del llatí) si pare atenció al fet de com es diu en anglés, que és la llengua d'origen del concepte. Tot seguit el <i>nínxol </i>aquest en llengües diverses:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">francés: Niche de marché</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">anglés: Niche market</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">italià: Nicchia di mercato</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">portugués: Nicho de mercado</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">romanés: Nisa de piata</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">alemany: Marktnische</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Ara bé, siga del francés, del castellà o per via de l'anglés, m'agrada més la proposta que fa el TERMCAT, que és<i> <a href="https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/Veta%20de%20mercat?type=basic&thematic_area=&language=ca">veta de mercat</a></i>. Certament, al meu gust, representa més adequadament la idea metafòrica d'una troballa exitosa de negoci, com en una mina que vas foradant, que no una fornícula on hom posa estàtues o taüts.</span></div>
<br />
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-53254699259678758112019-09-16T13:18:00.000+02:002019-09-16T13:18:00.260+02:00Dels canvis de la normativa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Estem amb el curs ja començat i som a punt d'acabar el període de gràcia o moratori sobre els canvis fets en la gramàtica. Vull fer-ne esment perquè en la part que m'afecta, la de la docència, ens ho deixa un poc difícil, també contradictori, a l'hora d'explicar normativa. Em referiré a la part sempre complicada del canvi i caiguda de preposició. D'acord amb la nova fixació, aquest fenomen preposicional disposa d'un estatus doble, serà correcte i incorrecte tot depenent de en quin registre es fan servir. Així, la nova <a href="https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=292&capitol=14">sanció</a> diu que:<i> </i><span class="text"><span class="text_menut"><i>Les preposicions àtones <span class="text_menut_cursiva">a</span>, <span class="text_menut_cursiva">de</span>, <span class="text_menut_cursiva">en </span>i <span class="text_menut_cursiva">amb </span>tenen
un comportament peculiar quan seleccionen una oració subordinada
substantiva. [...] davant d'una subordinada d'infinitiu, en els registres formals, és preferible canviar les preposicions <span class="text_menut_cursiva">en</span> i <span class="text_menut_cursiva">amb</span> per <span class="text_menut_cursiva">a</span> o <span class="text_menut_cursiva">de</span>: <span class="text_menut_cursiva">Insistia a tornar a la Xina </span>(cf. <span class="text_menut_cursiva">Insistia en això</span>); <span class="text_menut_cursiva">Confiem de/a concloure les obres aviat</span> (cf. <span class="text_menut_cursiva">Confiem en l'acabament de les obres</span>).</i></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut">El pensament que vull deixar ací és: si ja és prou complicat per als alumnes recordar aquesta distinció, més puntós serà que tinguen present quin tipus de text escriuen, si formal o informal, perquè el tocat ve ara: i el registre estàndard, què és? D'acord amb el diari Ara o la <a href="http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/prepcancaig">CCMA</a> (la radiotelevisió catalana), l'estàndard no és formal i tothora deixen anar titulars amb aquest no canvi davant d'infinitiu:</span></span></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut"><i> </i></span></span></span></div>
<ul style="text-align: left;">
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut"><i>El comissari insisteix en separar els Mossos del Govern.</i></span></span></span></li>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut"><i>Borrell amenaça amb amenaçar el plató d'una cadena alemanya davant les preguntes sobre el Procés.</i></span></span></span></li>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut"><i>Els líders de la UE ja pensen en repartir-se els càrrecs.</i></span></span></span></li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut"><i>(exemples del diari Ara)</i></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut"><i><br /></i></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut">Per a acabar, endemés, a vore com fan els alumnes per a recordar que quan:<i> d</i></span></span><span class="text"><span class="text_menut"><i><span class="text"><span class="text_menut">avant d'una subordinada introduïda per la conjunció <span class="text_menut_cursiva">que</span>, se silencien (elisió o caiguda de preposició): <span class="text_menut_cursiva">S'havia acostumat que tothom el conegués pel seu nom</span> (cf. <span class="text_menut_cursiva">S'havia acostumat a aquell comportament</span>).</span></span></i></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="text"><span class="text_menut"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="text"><span class="text_menut">Tot plegat, s'acosta un merder que si abans no hi havia manera que fora recordable, ara vindrà carregat d'excepcions.</span></span></span><i><span class="text"><span class="text_menut"> </span></span></i></span></span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-40256500710475358142019-08-01T11:30:00.000+02:002019-08-01T11:30:39.264+02:00De solter<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">[Dubtes de llengua de guàrdia]</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Continuant la línia del grup de llengua que enraonava sobre el mot <i>garaig</i>, també debat sobre el mot <i>solter</i>. El tocat és que aquest mot no és present en el DNV (però sí en obres lèxiques acadèmiques valencianes anteriors) i hom hi addueix que no s'hi va incloure definitivament perquè és un castellanisme <i>no documentat en valencià fins a la fi del XIX</i>, per tant recent, i que podria arraconar el mot genuí <i>fadrí</i>. Cal afegir que no s'hi inclou la paraula no ja amb el significat de<i> persona amb estat civil no casat</i> (aparellat, ajuntat, com vulgueu) sinó que tampoc amb el significat medieval d'<i><a href="http://dubtesdellengua.blogspot.com/2013/12/isolat.html">Isolat</a>, sol, separat del conjunt</i>, que arreplega el DCVB en un exemple del 1393: <span class="estreta"><i>Que tot porch que vage per la vila </i>solter<i>, pach III dinés</i>. Doncs bé, resulta que el DCVB sí que inclou com a segona accepció el significat de no casat amb un exemple del XVI (i no del XIX adduït suara): </span><span class="estreta"><span class="estreta"><i>De cada dia arriben dones errades, adúlteras y </i>solteras, </span>doc. a. 1594. Al remat, pel que fa als <i>nostres germans catalans</i>, el DIEC accepta tots dos significats.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="estreta"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="estreta">Pel que fa a jo, estic totalment d'acord de vetar <i>solter </i>amb el significat de persona no casada, però sí d'introduir el significat de <i>sol, separat del grup</i>. Ara, una altra cosa és la realitat i ací el meu dubte lingüístic: quants parlants de <i>valencià </i>han abandonat la paraula <i>fadrí </i>pels equivalents <i>solter </i>(no casat)<i> </i>i <i>major </i>(que ha crescut i s'ha fet gran)?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="estreta"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="estreta">Endemés, i per a acabar, em sorprén molt aquesta defensa que hom fa de <i>fadrí</i>, amb arguments de les essències genuïnes valencianes i després hom no s'escarota per d'altres com <i>peluquer</i>, <i>barco </i>o <i>palmito</i>.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-42733105063145434642019-07-30T12:48:00.000+02:002019-08-01T11:30:30.584+02:00Dels espais on hom deixa els cotxes.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">[Dubtes de llengua de guàrdia]</span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">He estat seguint<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> </span>una discussió sobre el mot <i>garaig</i>. L'enraonia venia pel tema de com escriure aquest molt. Han estat diverses i variades els arguments que s'han donat a favor i en contra de <i>garatge</i>, <i>garaig </i>i <i>garaix</i>: que si ho diuen la gent gran del poble; que si no havia sentit mai les altres formes; que si no trobe correcte que es rebutge una forma que s'ha dit tota la vida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El meu dubte és si <i>garaig</i>, paraula del francés que ve de <i>gare</i>, significa (d'acord amb el DNV): <span class="definicio"><i>Local destinat a guardar automòbils</i>, per què no hom no la rebutja per interferidora i accepta únicament <i>cotxera</i>: </span><span class="definicio"><span class="definicio"><i>Lloc on es guarden cotxes</i>.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><span class="definicio">Ho torne a posar:</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><span class="definicio"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><span class="definicio"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><i>Local destinat a guardar automòbils: garaig, garaix, garatge</i></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><span class="definicio"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><i><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="definicio"><span class="definicio"><i>Lloc on es guarden cotxes: cotxera</i></span></span></span> </i></span></span></span></span></span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-51391940568814496252018-09-17T15:29:00.000+02:002018-09-17T15:29:07.868+02:00De la panxa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><i>De tota la vida</i> quan he tingut algun destorb, algun mal, en la part interna del cos, aquella en què va a parar el menjar, he dit sempre <i>tinc mal de panxa</i>. No he dit que <i>em fa mal l'estómac</i>: repetisc, <i>em fa mal la panxa</i>. En el meu parlar és habitual dir, <i>no m'ha pegat bé a la panxa</i>, <i>note molèsties a la panxa</i>,<i> no tinc bé la panxa</i>, <i>note picoretes a la panxa</i> (i no eixa cosa tan coenta de <i>sentir papallones a l'estómac</i>: expressió que caldria estudiar per a veure d'on ve, encara que jo ja en tinc alguna quimera).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El tocat és que veig que la paraula <i>estómac </i>va cada volta ocupant el lloc a un nom que no hauria de per què perdre'l i tinc la sensació que podria ser per algun prejudici exportat de parlants del castellà (i em referisc a ells per la omnipresència d'aquesta llengua en la vida del catalanoparlant) que potser consideren <i>panza </i>com una cosa vulgar (i <i>barriga </i>ausades també) i diuen més aïna <i>estómago</i>, perquè potser resulta més fi (igual que <i>oído </i>contra <i>oreja</i>). Ara, caldria saber també per que el castellanoparlant rebutja també <i>panza </i>i agafa <i>estómago </i>(i ací hi tinc una altra quimera, que té a veure amb l'anglés o el francés). Però bé, tot açò són suposicions i tal com diu el blog, dubtes lingüístics.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Voldria posar un exemple de fins a quin punt s'ha escampat aquest destrellat de substituir <i>panxa </i>per <i>estómac </i>en una notícia que he llegit del <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/antonio-castellon-el-neonazi-de-quatre-esvastiques-que-vol-atemorir-nou-barris/">Vilaweb </a>en la qual el redactor escriu ço següent: <i>Els fanals del carrer li il·luminaven d’una manera sinistra l’esvàstica que li travessa l’</i>estómac. Considere que ací és ridícul dir qu el'esvàstica li travessa l'estómac: açò esmussa més que deu ungles ratllant una paret. Si ens fixem en la foto, és clar que la persona aquesta no té panxa, però tampoc és per a afirmar que en l'organ del cos hi ha una esvàstica tatuada.</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-30208739909961773842017-12-04T12:37:00.000+01:002017-12-04T12:37:01.124+01:00D'un matís de preposició<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Temps arrere hi havia un anunci de Caixabanc que deia: Veure la vida amb altres colors. El meu dubte és: no seria més aïna veure la vida d'altres colors?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Certament les preposicions <i>amb </i>i <i>de </i>en aquest context signifiquen dues coses diferents, però m'he adonat que a hores d'ara de la llengua els parlants (i els mitjans de comunicació) hem esmussat aquest subtilisme i ja parlem i entenem d'inèrcia.</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-7809092992942486572017-11-06T12:30:00.000+01:002017-11-06T12:30:06.860+01:00De penedir-se<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Quan hom fa una cosa malament, n'és conscient i vol esmenar-se, se'n penedeix. Ara bé, també hi ha qui s'arrepenteix (així sense el pronom <i>en</i>). Aquesta segona forma és la que sempre m'he corregit i he corregit als alumnes en favor de la primera. Tot seguit ve la comparació lingüística:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">anglés: repent</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">francés: se repentir</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">italià: pentirsi</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">occità: pentirse</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">portugués: arrepender-se </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Pel que fa als nostres diccionaris, el DIEC i el DNV no inclouen <i>arrepentir-se</i> (i em sorprén del diccionari valencià, atés el volum de paraules <i>conflictives </i>que ha acceptat darrerament). Altrament, el DCVb diu que <i>arrepentir</i> és pres del castellà i si consultem <i>repentir-se</i> exposa: <span class="estreta"><i>Absolre no's pot qui no's </i>reppent, </span>Febrer Inf. <span class="versaleta">xxvii, </span>118.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aleshores, <i>repentir-se</i> sí que resulta acceptable en el DCVB (i de retruc, serva la semblança amb les altres llengües romàniques) però <i>arrepentir-se</i> (amb el prefix a-) no. Més coses curioses: cerque apenedir-se accepta la forma secundària <i>apenedir-se</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per a acabar, acceptem la paraula <i>repentir-se</i> en el DIEC i en el DNV?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span class="foreign"> </span></span> </div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-16165364825075009002017-10-09T11:31:00.000+02:002017-10-09T11:31:03.472+02:00De la claror de la lluna<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El dubte és el següent: la lluna que fa, llum o claror? Per a jo és claror i l'Alcover només diu <i>clar de lluna </i>(de fet, en la definició hi ha:<i> </i></span><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i><span class="bolditalic"></span>la claror difusa procedent de la llum reflectida per la lluna</i>); si és així, caldria començar a corregir aquesta interferència lingüística urgentment.</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-43755195385519039522017-09-11T11:22:00.000+02:002017-09-11T11:22:08.257+02:00D'ajudar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Dels fets lingüístics que recorde destacadament de l'alemany en els anys de l'escola d'idiomes és la regència del cas datiu amb el verb <i>ajudar</i>. El tocat és que sabut que en català els objectes directes no duen la preposició <i>a </i>i que traslladat a l'alemany hom fa servir l'acusatiu, la descoberta que <i>helfen</i> (<i>ajudar</i>) regira datiu em va descol·locar molt. No em treia del cap aquella excepció que destorbava el meu paradigma regular d'acusatius.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Doncs bé, temps després ve la revelació en consultar el Coromines i l'Alcover, que documenten en la definició d'<i>ajudar</i> que en català medieval hom feia aquest ús <i>datiu</i> del verb. Pose un exemple extret de la <i>Crònica</i> de Bernat Desclot: <i>que dix lo rey que aquels tenguts eren d'</i>ajudar a lurs senyors<i> e que no·n devien aver mal</i>. No cal dir que la cosa desbara més encara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Al remat, la companya de llatí de l'institut me'n treu l'aigua clara: <i>adiuuare </i>regeix acusatiu però amb la preposció <i>ad</i>. D'ací tot és evolució de la llengua <i>ajudar a</i> i regularització <i>ajudar</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ara, ço que em falta saber és si ocorre en alemany aquesta assimilació del <i>helfen</i> a l'acusatiu.</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-19484518297912523582016-10-26T10:07:00.000+02:002017-04-23T19:21:57.959+02:00De l'opinió meua de les paraules acceptades en el DNV<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
He llegit l'article del Felip Gumbau sobre les paraules que no són barbarismes. Tot seguit en reproduïsc un fragment:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="gmail_quote" style="border-left: 1px solid rgb(204, 204, 204); margin: 0px 0px 0px 0.8ex; padding-left: 1ex;">
<i>En definitiva, el diccionari valencià ha encetat un canvi d’agulles en
la normativa lexicogràfica amb la finalitat de fer la llengua més
expressiva, més rica i més senzilla. Tant de bo que l’Institut s’hi
avinga.</i></blockquote>
<br />
Des del meu punt de vista l'acceptació
d'aquestes paraules no la farà ni expressiva, ni rica ni senzilla,
perquè copiar les paraules d'altri ens farà més ganduls lingüísticament.
De bestreta, suposem que és expressiva perquè atés que ja ho és en
castellà, doncs no cal emprar paraules pròpies. Te'n pose un cas:<br />
<br />
<i>Sorra</i> [<i>zorra</i>] contra <i>barjaula</i> (mai triomfarà <i>barjaula</i> perquè l'expressiva és <i>sorra</i><br />
<br />
També
suposem que és rica perquè augmentem el cabal de paraules: correcte,
ara tenim més paraules d'origen castellà. Ara bé, si tenim en compte la
riquesa de la nostra llengua i en quins territoris es parla, considere
que seria just també que atenguérem què es diu en aquells altres
territoris; així doncs m'imagine que caldria acceptar en el DNV paraules
de la Catalunya Nord: <i>votura</i>, <i>llapín</i>, <i>apuprés</i>, <i>cartable</i>, <i>caiet</i>, <i>cuple</i>, <i>
espertina</i>, <i>enlluscar</i>, <i>ampula</i>, <i>jornal</i>, <i>gitar</i>, <i>llestar</i>, <i>xipotar</i>, <i>
survellar</i>, <i>cajot</i>, per exemple. Certament, açò sí que seria demostrar
riquesa (amb paraules hispàniques i gàl·liques: i si m'allargue més amb les italianes i sardes).<br />
<br />
Al remat,
pel que fa a la senzillesa: què vol dir senzillesa en aquests aspectes
de lèxic? Acceptar <i>peluquer</i> i <i>perruquer</i> és fer-ho senzill? ¿Quan
etimològicament ve del francés (<i>perruque</i>) o de l'italià (<i>perruca</i>) i el
castellà ha volgut dir-hi <i>peluca</i> (m'imagine per això del <i>pelo</i>, <i>peluca</i>)?
És senzill això?<br />
<br />
Comptat i
debatut, estic molt decebut en aquest afer del lèxic que si valencià,
valencianista o valencianer; em fa la sensació que simplement es vol fer
net i començar de nou a partir d'ara. Voldria fer una paràfrasi de
Fuster: Puix que parla valencià, a vore què diu, i per a jo (açò de la riquesa, expressió i senzillesa) crec que és fugir d'estudi.<br />
<br />
Una
llengua perd la seua genuïtat quan els parlants deixen de banda allò
que els ha estat propi i s'abracen a l'altri. Volem defensar els
valencianismes? Volem sentir-nos orgullosos d'una llengua expressiva i
rica? Correcte, creem, creem a partir de les nostres regles: afixació,
composició, etc. Però per a tindre bon succés cal un bon altaveu (mitjans de
comunicació, intel·lectuals) perquè aquestes creacions, siguen cultes
com col·loquials, arriben a tots. Malauradament, la gent troba més
expressiu ço que ve del castellà per l'omnipresència abusiva que ço que
és valencià/català.<br />
<br />
Per exemple, jo propose que per a la paraula <i>compresa</i> de manera col·loquial hom diga <i>maruà</i> o al<i> xulo de putes</i>, <i>
barataconys</i>. Açò és riquesa i expressió. Necessitem paraules com
aquestes i gent disposada a crear-les. Tristament, d'una banda els
nostres autors troben més fàcil emprar castellanismes perquè ja tenen la
força (i els que ho han intentat no hi han reeixit del tot, per aquesta
mancança de publicitat) i de l'altra actituds com la del Felip aproven
aquesta mandra.</div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-15236474444983660402016-09-19T10:42:00.000+02:002016-09-19T10:42:04.522+02:00De llenguatge infantil<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Ara que comencem un curs nou, un dubte escolar. Atés que per a la canalla hom fa servir un llenguatge que li pot ser avinent, és costum dir <i>cole </i>a l'escola. El dubte que tinc és: si el mot d'origen és <i>col·legi</i>, amb l geminada, com és que l'escurçament es fa sense geminar: <i>col·legi</i> > <i>cole</i>? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">És una altra interferència lingüística del castellà? És un altre llençol que es perd en la bugada? Al remat, al gust meu, als infants jo diria <i>escola</i>, sense reduccions.</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-34661245546214073182016-03-15T08:17:00.000+01:002016-03-15T08:17:01.304+01:00De baix i avall<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">En una classe un alumne diu que <i>algú no podia caure més baix</i>. Tot seguit em ve al cap: <i>baix</i> o <i>avall</i>? Aleshores faig l'equivalent al contrari, <i>no es pot botar més amunt</i> (i no: <i>no es botar més dalt</i>).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Així doncs, com està la cosa?</span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-63690947495090470392016-01-15T08:37:00.000+01:002016-01-15T08:37:03.518+01:00Del numerals en femení<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Vaig a posar un cas curiós. Es diu que els valencians estem perdent l'essència de la llengua catalana quan, d'entre altres, no fem la concordança del número <i>dos</i> en femení i diem <i>dos</i> hores en lloc de <i>dues</i> hores. Ves per on, fussant per la xarxa he trobat un cas semblant: no només els valencians, sinó que ací ara la resta del domini lingüístic no fa la concordança aquesta:<br />
<br />
<span class="st"><span class="f"> </span>-Més de vint agents passen <em>vint-i-un hores</em> en l'aigua en un simulacre d'excarceració d'un vehicle semisubmergit. (Diputació de València)</span><br />
<span class="st"></span><br />
<br /><span class="st">-Essent les <em>vint-i-un hores</em>, la Tinent d'Alcalde, va declarar oberta la sessió. (Ajuntament de la Vall de Boí).</span><br />
<span class="st"><br /></span>
<span class="st">Ara, si en lloc de posar-hi <i>vint-i-u</i>, hi dius <i>vint-i-dos</i>, la cosa torna a la normalitat:</span><br />
<span class="st"></span><br />
<br /><span class="st">-Un generador garanteix la llum a Vallfogona després de <em>vint-i-dues hores.</em> (Nació digital)</span><br />
<span class="st"></span><br />
<br /><span class="st">-A la Sala d'actes de la Casa de la Vila, sent les <em>vint-i-dues hores</em> del dia tretze de maig de l'any dos mil cinc... (el Palau d'Anglesola)</span><br />
<span class="st"><br /></span>
<span class="st">Vet ací el fet curiós.</span></div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-9615775984415449132015-12-15T19:36:00.000+01:002015-12-15T19:36:00.121+01:00D'egües i cavalles<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Això de ser menuts i dir el gènere dels animals ha dut sempre motius de trufa i de frustració. Dir <i>cavalla</i> a l'<i>egua</i> com a error és un fet ben normal en un parlant que està aprenent la llengua, però no sé fins a quin punt tocaria permetre aquesta error si fem cas de l'exemple següent: quan hem de dir el femení de <i>porc</i> i diem porca i no se'ns riu ningú quan no diem <i>truja</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Faig la recerca al DCVB i hi trobe la informació aquesta. <i>Egua</i>, document del 1030; <i>cavalla</i>, (no hi diu data, però suposem que és modern per la bibliografia). Ara bé, fussant, fussant veig que en l'entrada de <i>cavalla</i> per al mamífer hi ha la referència del peix. D'aquest <i>cavalla</i> piscícola no llegim cap referència de data, però sí de verat, mot sinònim: 1324.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Per tant, els meus dubtes són els següents: d'una banda, ¿caldria rebutjar <i>porca</i> com a femení de <i>porc</i>, talment com fem de <i>cavalla</i> com a femení de <i>cavall</i> i dir-hi només <i>truja</i> i <i>egua</i>? De l'altra, això de dir <i>cavalla</i> a un peix que a Catalunya es diu <i>verat</i> i <i>bis</i> (d'etimologia inconeguda) al País Valencià, no seria possible que fóra una interferència del castellà?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tot seguit més paral·lels: boc i cabra; moltó i ovella; bou/toro i vaca; </span></div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1577676411299485557.post-73904254997678006662015-11-16T11:13:00.000+01:002015-11-16T11:13:00.304+01:00De compreses<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El text que escric hui no és un dubte lingüístic, sinó una proposta de paraula per a l'àmbit col·loquial. Jo no sé si hi han gaires paraules per a referir-se de manera jocosa a la compresa i voldria fer-hi la meua aportació: propose el mot </span><i style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">maruà</i><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span class="title">1. </span><span class="title">MARUÀ </span><i>m. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
|| <b>1. </b>Estora que els llauradors posen damunt la taula de menjar, a manera d'estovalles (Altea, Alcoi, Ibi). </div>
<div style="text-align: justify;">
|| <b>2. </b>Estorí rodó de llata d'espart per a posar-hi els peus (Altea).</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Font: DCVB</span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0