dissabte, 30 d’octubre de 2010

Meridià

Quan estudiava el batxillerat, la meua il·lusió era fer periodisme. Tanmateix, per raons econòmiques, vaig haver de deixar-ho córrer, però també per pràctiques: jo el que volia era fer literatura en català i se'm va ocórrer que el millor era mamprendre filologia, que no pas periodisme. Amb els anys he comprés que ha estat un encert, perquè amb la filologia he adquirit recursos per a escriure i reflexionar sobre la llengua, i a més a més no em sent avergonyit de vore com els periodistes es carreguen la llengua, no només per les interferències lingüístiques (dites altrament barbarismes), sinó també perquè molts periodistes, per raó de voler innovar en la llengua, estan fent unes barbaritats impressionats (i no hi ha ningú que els pare els peus): i és d'aquest supòsit de què vull parlar.

Als meus alumnes els dic que cal anar amb alerta amb els mitjans de comunicació perquè fan uns empastres impressionants i si hi ha algun que vol fer periodisme li dic que faça el favor d'anar amb compte. Vos exposaré quatre casos de llengua trobats per la televisió, però abans voldria esmentar dos clàssics (perquè també m'he adonat que ja els intel·lectuals i els polítics també van darrere dels periodistes sapastres).

Meridiana claridad vol dir Claredat clara.

Guanyar 1 a 0 no és una victoria pírrica, és mínima.

Ara els tres casos:

Durant els Jocs Olímpics (i no les Olimpíades) de la Xina, al teletext d'una televisió castellana vaig llegir que l'equip rus femení de basquet havia genocidado la selecció espanyola. Fort, oi?

Ara és molt habitual sentir a parlar de remeis pal·liatius, i, als periodistes esportius, els agrada molt dir que un equip ha aconseguit una victòria sin paliativos: si de cas, seria més adequat (estirant molt el significat del mot en aquest context esportiu) que un equip ha rebut una derrota sense pal·liatius).

Un altre cas apareix en una competició de bobsleigh, en què un competidor, per culpa d'un trabucament del bòlit, arriba a la meta per la inèrcia. El comentador va dir que evidentment el temps no hi feia res perquè havia estat paupèrrim. Cal dir que s'ha estés el costum de dir, quan un temps cronometrat no és bo, doncs, que ha estat molt pobre. Des del meu punt de vista, quan es tracta de temps al mínim possible, el que caldria emprar és roín o pèssim (si hom vol fer servir el superlatiu llatí), mentre que per a les distàncies al màxim possible, sí que seria encertat dir pobre (o paupèrrim) per aquesta raó de ser poquet en la marca. D'aquesta manera hi ha varietat lingüística en les consideracions de les marques.

El darrer, que m'ha deixat de pasta de moniato, deia que alguna cosa (les aigües d'un riu o d'una piscina, no ho recorde bé) tenia una prístina temperatura. En aquest cas, supose que volia dir fresca, perquè del que recorde parlava d'una competició de natació. Però és clar la gent fa servir prístino en sentit de clar, transparent, per exemple, aguas prístinas. Vés a saber com se li ocorre fer aquest encreuament tan estrany de claredat i de temperatures. Per cert, i vos ho deixe per a vosaltres, si penseu que les aigües d'un llac de la selva tropical són prístines per clares, fresques i transparents, mireu ací.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Malauradament el fet d'esser filòleg no vol dir res. Fa un mes vaig llegir la traducció "valenciana" d'Ubú Rei publicada per l'editorial Germania i hi vaig trobar més de cent errades. Aquestes vacil.lacions en un professional de la llengua em semblen del tot repugnants, sobretot en qüestions tan bàsiques com els demostratius o els pronoms febles. Sort que en tenim una altra traducció, la de Joan Oliver. Jes

dospoals ha dit...

No només en els texts "valencians" trobaràs més de cent errades. En els "catalans" també.

Anònim ha dit...

I en els balears, els algueresos, els rossellonesos...Veig en el teu comentari el típic sentiment d'inferioritat dels filòlegs valencians que no sé com interpretar. Les errades del text que vaig esmentar no es troben en textos "catalans" -a Catalunya encara hi ha gent que encara pensa que les gramàtiques són prescriptives i no pas descriptives- i t'assegure que fan molt de mal a la dignitat de la llengua. Jes

dospoals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dospoals ha dit...

El sentiment d'inferioritat que puc tindre és que em fa la sensació que es primmira massa els texts catalans fets a València, en la variant valenciana, mentre que els altres texts catalans en variant oriental, no.

Per exemple, és costum malparlar dels periodistes del Canal 9 per una collonada lingüística (cosa que és fonamental), mentre que els periodistes de la TV3 tenen butla per a dir barbaritats lingüístiques (o ens escalfem tots o puntada a l'estufa).

Aquest blog pretén mostrar com un bon grapat d'opcions fetes des del valencià (encara que siguen col·loquials), poden resultar molt més encertades que no pas d'altres amb un tuf, bé castellà, bé francés, bé italià, bé anglés, etc.

Al remat, pel que fa al text, justament aquest text es centra especialment en la influència del castellà, fixa-t'hi: escriu en el google en català "meridiana claredat" i trobaràs com els "nostes" periodistes de política (siguen orientals o valencians) també fan servir aquest bajanda de llengua; o també els periodistes esportius, "victòria sense paliatius".

Així doncs, com deia Fuster i retocant-lo un poc: "doncs parla català, vegem què diu (siga oriental, siga occidental).

Teresa ha dit...

Bé, és cert que els periodistes (de qualsevol llengua) parlen malament, però és que no són lingüistes... I els comentaristes o col·laboradors menys encara.

El problema és que, als mitjans de comunicació, la figura del corrector linguístic no té el valor que hi hauria de tindre.

De qualsevol manera, continue pensant que és millor que els alumnes vegen el noticiari o algun dels pocs programes en valencià que fa Canal 9, que no Tele 5.

dospoals ha dit...

Tere, pel que fa als periodistes, no és gaire excusa que no siguen lingüistes. Això es soluciona fent cursets i posant més amor a la llengua que parlen (siga català, siga castellà). Perquè si s'han pres la molèstia de cerca sinònims a "vèncer" (en aquest cas "genocidar"), o si volen ser poètics dient "aguas prístinas" ben bé que poden mirar què signifiquen els mots. Roda i volta, ací és on està el bon professional i el dolent (el bon estudiant de filologia i el dolent, en el nostre cas). Un altre cas és la presència de col·laboradors, si és d'un dia, doncs tira-li; ara, si el que es pretén és que dure una temporada concreta (per exemple, en els partits de futbol, o en programes de debat), cal deixar-los clar que, com a "treballadors pseudointerins", doncs que s'espavilen.

Pel que fa al valor del corrector, massa bé ho saps tu! i poca cosa es pot dir. No hi han diners, i d'algun lloc s'ha de tallar.

Pel que fa Canal 9 i Telecinco, és clar això. Però els telenotícies no, per favor. Més aïna recomanaria jo Punt 2.

Anònim ha dit...

Si trobes que els usos d'esser i d'estar a la castellana o la postració total del pronom "hi" són collonades, no cal que en parlem més.Mai no es podrà comparar el model lingüístic de TV3 amb el de Canal 9 -als telenotícies ni tan sols tradueixen "cohecho"- perquè la nostra televisió va començar amb molta por i amb una llista de paraules prohibides -tota una declaració de principis contra el vocabulari oriental- feta, ni més ni menys, per Emili Casanova. Jes

dospoals ha dit...

Jes, no m'agrada que digues coses que no he dit, perquè no he comentat que el "ser i estar" són collonades, ni tampoc la pèrdua del pronom "hi". Quan m'he referit a collonada quedava ben clar que em referia a detall mínim. Si tu penses que és indignant que a Canal 9 no es molesten a dir "cohecho" en valencià, ben bé es podria dir que a vore quan la TV3 es digna a retreure als seus periodistes esportius (per exemple) que facen les "e" i les "o" obertes quan toca.

També m'agradaria que et centrares a parlar del tema que expose en cada text; en aquest cas, em referisc a aquesta mena de vocabulari grandiloqüent que fan servir els periodistes (més incís en els de l'esport).

La intenció d'aquest blog és trobar, investigar i exposar el dubte i que hi haja diàleg sobre aquest fet. Si som capaços de dir fel dels periodistes que escriuen per a Canal 9, també hem de tenir la valentia de dir-ne dels de la TV3, IB3, fet i fet, la que siga. Torne a repetir: doncs parla català, vegem què diu (doncs treballa a la TV3, vegem què escriu).

Pel que fa a les llistes de paraules, bona imbecilada és acceptar "peluqueria", evidentment!, però igual d'absurd és deixar passar mots com "sobre" tot ocupant els significats de "damunt" i de "dalt". Més encara, en els exemples, voler rebutjar "encantar" perquè és igual que el castellà i preferir "encisar", quan justament ve del castellà "hechizar".

Al remat, compte, que no em centre només en els periodistes, sinó que també ho allargue a la resta de professionals de la llengua, on m'incloc, tant orientals com occidentals. Perquè és trist veure com professors valencians reneguen de col·loquialismes valencians preciosos (que solcionen molts problemes de vocabulari), per a després amollar "escoltar" en lloc de "sentir" o "propi" en lloc de "mateix".

Anònim ha dit...

O "a nivell de" i "en base a"...Deuen esser gangues d'un ofici que s'emmiralla abans en el castellà. Jes

Free counter and web stats