dimarts, 16 de novembre de 2010

A fora

Tinc un problema amb les preposicions dins, fora, dalt, etc. El català oriental, representat per antonomàsia pels mitjans de comunicació potents com la CCRTV o Elpunt, fa servir una preposició a abans de les que he esmentat adés: per exemple, quan vas a fora, el trobaràs a dalt o està a prop de casa. Un parlant occidental (per exemple, un valencià) no diria mai aquesta a, sinó que faria quan vas fora, el trobaràs dalt, està prop de casa. És d'aquesta manera que aquesta diferència s'ha convertit, al meu parer, en un fet caracteritzador dialectalment: qui diu la a segur que és oriental i si no, occidental (més encara, si el text és clarament occidental i té aquestes a, és una mostra clara d'haver-ho aprés als llibres).

Una raó per què aparega aquesta a podria ser perquè la demana la paraula d'adés: anar, trobar, estar regeixen la a per als complements que vindran després. Potser per això, s'ha introduït també per a aquestes preposicions dins, fora, etc.

Al remat, el dubte que tinc és saber com manejar el tema de la a, si corregir aquesta inclusió o no. Si es guanya alguna cosa posant-la o no.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo trobe que no s'hi guanya res. Supose que el fenomen que esmentes es relaciona amb "endavant","enrere",etc.Allò que no s'hauria de fer és barrejar en un text formes occidentals (més etimològiques)amb variants orientals.També fóra molt adient -i això va pels escriptors valencians- de no escriure en un mateix text formes com "aquest" al costat d'híbrids com ara "eixe". No fem més el préssec, per favor. Jes.

dospoals ha dit...

Es possible que no es guanye res.

Free counter and web stats