divendres, 15 d’octubre de 2010

Damunt i davall

En el grup de les preposicions la manera d'actuar els parlants de les llengües moltes voltes és la d'establir oposats o complementaris: dalt i baix, dins i fora, amb i sense, al llarg i a través, etc. Ara en aquest cas, parlaré del parell damunt i davall, i si bé fa uns mesos vaig parlar de damunt, en referència a sobre, ara completaré aquell text amb l'oposat davall.

Tornant a aquell curset de Conselleria que hi feia referència, l'Abelard ens va fer l'esquema següent:

dalt i baix, damunt i davall, sobre i sota

i del seu pensament vaig entendre, i de retruc em va agradar, que:

sobre i sota són preposicions abstractes, intel·lectuals, és a dir, que sobre té un significat en relació a (un llibre sobre física, enraonarem sobre el tema de l'avortament) i sota té un significat de domini (estava sota les òrdens del capità, sota el seu poder es van assassinar xiquets).

També vaig entendre que l'equivalent de damunt és davall, i que la relació que s'estableix és la de contacte, ço és, que les coses que estan damunt o davall han de tocar l'objecte. És així que el llibre està damunt la taula, he deixat les ulleres damunt la cadira; he trobat un xiclet davall la taula, l'ocell escalfava la cria davall l'ala.

Al remat, dalt i baix impliquen alçada però no amb contacte, i de retruc implica possibilitat d'abastar l'objecte o de ser-hi a tocar (i ací podeu posar tots els graus de proximitat que vulgueu). Així doncs, ells estan dalt la muntanya, els músics es posen dalt l'escenari (podria ser damunt, és clar, però ací el sentit és que hi ha alguna cosa que ens fa de barrera i no podem assolir-los, per a la qual cosa és menester pujar-hi); el gat està baix la taula, hem fet la falla baix la mar (he posat a postes aquest baix la mar, perquè ens adonem com podem ser de precisos i rics amb la llengua i no en som conscients: a Dénia hi ha una falla que es diu Baix la mar, i no vol dir que estiga submergida, sinó que està en oposició a dalt del castell, barri antic del poble; aleshores, per a referir-nos que està submergit l'objecte es diu que està dins la mar o en el cas aquest, davall la mar, perquè hi ha contacte, sense que açò implique que estiga molt profund, per a la qual cosa caldria dir està al fons la mar).

Potser creureu que és molt enrevessat, però m'he adonat que és molt pràctic. A partir d'aquella xarrada el meu propòsit ha estat reflexionar-hi i continuar aquesta distinció en els meus escrits (evidentment, algun se m'escaparà, perquè la inèrcia és mala) i fet i fet, voldria comentar-vos que hi han llengües amb distincions semblants. Per exemple, en l'alemany, auf i über tenen el mateix comportament, però la primera té un sentit de contacte i, i la segona té el sentit de sense contacte.

Els meus dubtes són: és enriquidor per a la llengua mantenir aquesta mena de distinció, o cal agafar la proposta de la TV3 simplificadora de sobre i sota per a tot? ¿Aquells qui treballem amb la llengua, pel fet mateix de ser-ne experts, hem d'esforçar-nos a fer aquesta mena de distincions, o no paga la pena?

8 comentaris:

Anònim ha dit...

La preposició "sota" amb sentit abstracte va ésser eliminada fa temps del llengutge manicomial de la nostra Generalitat i també de Canal 9.I doncs pots llegir i escoltar coses com aquestes: "aquell país es troba davall el poder dels tirans",etc. No em sembla gens natural dir " hi ha un got sobre la taula" i crec que val la pena de fer les distincions clàssiques ("sota" també és o va ésser una paraula valenciana,i també ho eren "desar","aquest","petit",etc.)
Diria que l'exemple de "falla baix la mar" s'hauria d'escriure "baix, a la mar" o "arran del mar o de l'aigua". Jes

dospoals ha dit...

Canal 9 ha fet tanta maldat amb la preposició "sota" com n'ha fet els intel·lectuals i els mitjans de comunicació catalanoorientals. Uns per considerar-la catalanisme, i els altres per considerar castellà "baix" com a preposició. Caldrà doncs que els dos extrems tornen al centre i es reordene.

D'una altra banda, "baix la mar" no és el mateix que "arran de mar". Si hom accepta la forma "dalt la muntanya", hauria d'acceptar "baix la mar", per oposits evidents.

Anònim ha dit...

Al meu parer ni l'una ni l'altra són construccions genuïnes. Jes

dospoals ha dit...

Al meu, sí.

Anònim ha dit...

Per als casos que esmentes hauríem de fer servir "amunt" o "avall" i no pas "dalt" o "baix". Hauries de corregir els exemples de "damunt" i "davall" perquè caldria usar-hi "esser", no "estar": "el llibre és damunt la taula". Jes

dospoals ha dit...

Sobre el "ser" i "estar", de moment ho deixe tal com està. Abans vull fer una repassada als casos.

Pel que fa a l'"amunt" i a l'"avall", crec que ací no toca. Més aïna "amunt" i "avall" s'empren quan hi ha moviment. Carrer amunt, costera avall, de dalt cap avall, de baix cap amunt, etc.

Anònim ha dit...

També s'usen per indicar "la part alta" i "la part baixa". En el cas del topònim "Lliçà d'Amunt" no indica, ni de bon tros, moviment. Jes

dospoals ha dit...

Sobre aquest d'Amunt, caldrà gratar un poc. De la mateixa manera també està Premià de dalt i no d'adalt. Com ja he dit, doncs, caldrà fer un bon estudi en la toponímia.

D'una altra banda, jo faré servir aquesta distinció que he proposat en el text: amunt, damunt, dalt, sobre; avall, davall, baix, sota.

Free counter and web stats