dimarts, 9 de març de 2010

Damunt i sobre

Com deveu haver llegit els qui seguiu el blog aquest, m'agrada anar als cursets que Conselleria d'Educació organitza els estius. Concretament aquells en què l'Abelard Saragossà diu alguna cosa. Hom pot estar d'acord o no amb les seues idees (de fet, jo encara hi estic enfadat perquè fa servir la preposició a través de de manera poc popular), però el cert és que em fa pensar en les punyetes amagades que tenim en català, i que si hom es queixa que estem infestats de castellanismes, hom hauria de mirar altres invasions subtils que vénen també d'altres idiomes, les quals sembla que tenen més perdó. Però d'açó, en parlaré en un altre text, no sé si en aquesta finestra o en una altra.

Anem al tema. Aquell dia, l'Abelard va comentar els usos de les preposcions
dalt, damunt i sobre. Hi va fer la comparació en texts medievals i actuals, i va mostrar-nos que en la llengua estàndard i literària la paraula sobre anava arraconant la forma damunt; que sobre, que tenia un matís més metafòric, intel·lectual, havia esdevingut més físic. Doncs bé, m'he fixat que en la llengua que fa servir la CCRTV fa temps que hom bandeja la preposició damunt per sobre, i que aquest ús ha generat de retruc una altre fenomen que és el de substitutir el pronom personal pel pronom possessiu. Vos en pose uns exemples: Lleva't de sobre meu (Lleva't de damunt de mi); Ho va posar a sobre seu (Ho va posar damunt d'ell); L'Esperit del Senyor reposa sobre meu (L'Esperit del Senyor repose damunt de mi/jo), etc. Altrament, fins i tot, amics meus de la carrera, valencians, quan parle amb ells, ja han assumit aquest canvi, i qui diu amics, diu especialment escriptors valencians que també ho fan.

Mireu, a mi, em costa molt fer servir aquest
sobre en lloc del damunt, i per molt que hom vulga passar-me ase per bèstia, pense continuar fent servir aquesta distinció damunt físic i sobre metafòric (Hui debatrem sobre el tema de les drogues). Hom podria dir, ves a saber, si jo aniria en contra de la unitat de la llengua o que potser faig apologia del col·loquialisme per damunt (sobre?) l'estàndard, però tinguem en compte açò: en francés, la paraula sûr representa tant damunt com sobre i açò empeltat en la nostra llengua i escampat pels nostres (uns quants) lletraferits (terroristes del llenguatge) fa ferum de gal·licisme innecessari i empobridor.

Nota: del canvi
de tu per teu, en podem parlar en un altre text: vos pareix bé?

9 comentaris:

Teresa ha dit...

En català oriental usen "a sobre" per "damunt", però jo ho tinc clar, use DAMUNT, i si no és estàdard, ho sent molt.

Anònim ha dit...

El teu article em fa venir a la memòria l'ús que trobe en els escrits de l'Acadèmia i de la Generalitat de les preposicions "sota" i "davall".Em sembla del tot aberrant dir o escriure coses com ara "la població es troba davall el poder d'un tirà". Un dels altres grans desgavells gramaticals que experimente cada dia és l'ús a tort de l'indefinit "altre" com a quantificatiu: " hi havia altres notícies econòmiques" en comptes de "més notícies econòmiques". De vegades pense que no hi ha cap filòleg català que use com cal "altre","un altre" i "d'altres". M'estime més pensar que els professors i els professionals de la llengua es reciclen encara que, ara per ara, fan la viu-viu. Jes

dospoals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dospoals ha dit...

Damunt és igual d'estàndard, el que passa és que ha perdut el favor dels parlants orientals.

Jes, en aquella sessió del curset hom va parlar també dels contraris baix, davall i sota, de què ja parlaré més avant.

Pel que fa a la possibilitat que els professors es "reciclen", em fa la sensació que en general hi ha poc de represa dels coneixements lingüístics: uns per deixadesa i comoditat laboral, altres perquè no tenen temps per a assistir als cursets ni viuen als llocs on en fan: en el meu cas, només puc d'estiu, i si llig els blogs, poca cosa més. Roda i volta, la meua impressió és que hi ha molta inèrcia.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu però m'agradaria posar l'accent en el fet que els estudiants, en acabar el batxillerat, no saben prou normativa i aquesta situació s'agreuja en gran manera a la universitat perquè els professors no s'hi entretenen gaire i puc donar fe que n'hi ha que no en saben. Tot això, els valencians hem estat capaços de produir obres cabdals com ara el "Manual de l'estàndard oral" i "Millorem el llenguatge".
Per a mi, la gramàtica de l'Acadèmia ens ha fet recular: no ha aportat quasi res i ha donat massa importància a l'ús col.loquial del valencià. Jes

Teresa ha dit...

Jes, amb tots els meus respectes, els estudiants, en acabar el batxillerat no saben prou de res. Però no crec que siga perquè els professors no s'hi entretinguen amb la normativa, més aviat el contrari: massa normativa i poc de saber escriure textos amb adequació, coherència i cohesió.

Primer de tot, cal aprendre a redactar, i després a escriure normativament. Això no ho fem, perquè l'actual sistema educatiu no ho afavoreix.

I en lloc de lluitar contra el sistema educatiu, doncs optem per anar abaixant el nivell fins que aconseguim que qualsevol, tinga o no coneixements, puga arribar a ser metge, per exemple...

La societat que tenim i que tindrem en un futur pròxim, l'estem creant nosaltres i no ens n'adonem.

Salut

Anònim ha dit...

Teresa, per a mi l'una cosa no desfà l'altra. És imperdonable que els professors de valencià encara diguen "val" amb el sentit de "d'acord". Fins i tot, n'hi ha que diuen que la el geminada és "un fer la mà" i no saben diferenciar entre "posar" i "ficar". Jo no toleraria que, per exemple, un metge cometera tantes errades en la seua tasca diària. Jes

Assur ha dit...

M'has convençut del tot -i m'ha agradat- la distinció que fas entre “sobre” (metafòric) i damunt (físic), i procuraré fer-ho servir.

El meu pare és de Llagostera (Gironès), i per aquella zona (Empordà, La Selva...) també diuen “al cim” (naturalment, -i només- en el sentit físic): “He deixat la clau al cim de la taula”, però la meva cosina em va dir que es va perdent perquè es veu que hi qui creu que dir “al cim de” fa pagès.

I pel que fa al "posar" i "ficar" que apunta en Jes, per aquí dalt (Barcelona) tot sovint es senten disbarats de la mida de: "Fica't al telèfon, Jordi".

L'enhorabona pel blog!

dospoals ha dit...

Assur, no sabia això del cim, curiós si més no.

Free counter and web stats