dimecres, 24 de març de 2010

Mitjancer

Recorde que fa temps, quan al principi de governar el PP el país, que el dit partit va cedir al soci de govern Unió Valenciana la conselleria de Mig Ambient: no cal dir que les rialles eren propícies perquè hom es demanava on parava l'altre mig. Aquest fet tan popular de traduir Medio Ambiente per mig i no medi, duu maldecaps a uns quants parlants perquè no són conscients que una cosa és un àmbit i una altra la meitat d'una cosa.

Relacionat amb açò, temps ençà que em pega voltes el mot mediador: apareix sovint als mitjans de comunicació, siguen en les notícies d'àmbit social, siguen programes d'economia. Aquesta paraula passeja per la nostra llengua sense que no li diga ningú res, fins i tot el DIEC. Després de consultar aquest diccionari i el DVCB, hom s'adona d'una cosa: que mediador, ço és, la persona que es clava pel mig per a apauar un conflicte a dues o més bandes, és una paraula molt moderna, i que tradicionalment (des de Llull com a mínim) hom feia servir mitjancer.

És per això que lectors, professionals de la llengua de la CCRTV (de la RTVV també, toca), i d'altres que fusseu la llengua, que voleu un català genuí, recupereu el mot mitjancer.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Caldrà revisar també els castellanismes que Fabra i algun altre filòleg va acceptar que,per a mi,són del tot innecessaris. Em referisc a mots com ara: quedar, ajuntament, alcalde,maco/a,sancallós,borratxo,matxo,bolígraf,barco,etc.
Trobe que el seu diccionari s'hauria d'actualitzar de cap i de nou. Jes

dospoals ha dit...

Certament, caldrà fer una revisió, tot atenent raons etimològiques, de funcionament intern de la llengua i també d'acord amb quina línia volem que vaja la nostra llengua dins l'àmbit romànic.

Sense que ens diguen revisionistes, evidentment.

Free counter and web stats