Recorde que fa temps, quan al principi de governar el PP el país, que el dit partit va cedir al soci de govern Unió Valenciana la conselleria de Mig Ambient: no cal dir que les rialles eren propícies perquè hom es demanava on parava l'altre mig. Aquest fet tan popular de traduir Medio Ambiente per mig i no medi, duu maldecaps a uns quants parlants perquè no són conscients que una cosa és un àmbit i una altra la meitat d'una cosa.
Relacionat amb açò, temps ençà que em pega voltes el mot mediador: apareix sovint als mitjans de comunicació, siguen en les notícies d'àmbit social, siguen programes d'economia. Aquesta paraula passeja per la nostra llengua sense que no li diga ningú res, fins i tot el DIEC. Després de consultar aquest diccionari i el DVCB, hom s'adona d'una cosa: que mediador, ço és, la persona que es clava pel mig per a apauar un conflicte a dues o més bandes, és una paraula molt moderna, i que tradicionalment (des de Llull com a mínim) hom feia servir mitjancer.
És per això que lectors, professionals de la llengua de la CCRTV (de la RTVV també, toca), i d'altres que fusseu la llengua, que voleu un català genuí, recupereu el mot mitjancer.
2 comentaris:
Caldrà revisar també els castellanismes que Fabra i algun altre filòleg va acceptar que,per a mi,són del tot innecessaris. Em referisc a mots com ara: quedar, ajuntament, alcalde,maco/a,sancallós,borratxo,matxo,bolígraf,barco,etc.
Trobe que el seu diccionari s'hauria d'actualitzar de cap i de nou. Jes
Certament, caldrà fer una revisió, tot atenent raons etimològiques, de funcionament intern de la llengua i també d'acord amb quina línia volem que vaja la nostra llengua dins l'àmbit romànic.
Sense que ens diguen revisionistes, evidentment.
Publica un comentari a l'entrada