dimecres, 24 de març de 2010

Mitjancer

Recorde que fa temps, quan al principi de governar el PP el país, que el dit partit va cedir al soci de govern Unió Valenciana la conselleria de Mig Ambient: no cal dir que les rialles eren propícies perquè hom es demanava on parava l'altre mig. Aquest fet tan popular de traduir Medio Ambiente per mig i no medi, duu maldecaps a uns quants parlants perquè no són conscients que una cosa és un àmbit i una altra la meitat d'una cosa.

Relacionat amb açò, temps ençà que em pega voltes el mot mediador: apareix sovint als mitjans de comunicació, siguen en les notícies d'àmbit social, siguen programes d'economia. Aquesta paraula passeja per la nostra llengua sense que no li diga ningú res, fins i tot el DIEC. Després de consultar aquest diccionari i el DVCB, hom s'adona d'una cosa: que mediador, ço és, la persona que es clava pel mig per a apauar un conflicte a dues o més bandes, és una paraula molt moderna, i que tradicionalment (des de Llull com a mínim) hom feia servir mitjancer.

És per això que lectors, professionals de la llengua de la CCRTV (de la RTVV també, toca), i d'altres que fusseu la llengua, que voleu un català genuí, recupereu el mot mitjancer.

dimarts, 9 de març de 2010

Damunt i sobre

Com deveu haver llegit els qui seguiu el blog aquest, m'agrada anar als cursets que Conselleria d'Educació organitza els estius. Concretament aquells en què l'Abelard Saragossà diu alguna cosa. Hom pot estar d'acord o no amb les seues idees (de fet, jo encara hi estic enfadat perquè fa servir la preposició a través de de manera poc popular), però el cert és que em fa pensar en les punyetes amagades que tenim en català, i que si hom es queixa que estem infestats de castellanismes, hom hauria de mirar altres invasions subtils que vénen també d'altres idiomes, les quals sembla que tenen més perdó. Però d'açó, en parlaré en un altre text, no sé si en aquesta finestra o en una altra.

Anem al tema. Aquell dia, l'Abelard va comentar els usos de les preposcions
dalt, damunt i sobre. Hi va fer la comparació en texts medievals i actuals, i va mostrar-nos que en la llengua estàndard i literària la paraula sobre anava arraconant la forma damunt; que sobre, que tenia un matís més metafòric, intel·lectual, havia esdevingut més físic. Doncs bé, m'he fixat que en la llengua que fa servir la CCRTV fa temps que hom bandeja la preposició damunt per sobre, i que aquest ús ha generat de retruc una altre fenomen que és el de substitutir el pronom personal pel pronom possessiu. Vos en pose uns exemples: Lleva't de sobre meu (Lleva't de damunt de mi); Ho va posar a sobre seu (Ho va posar damunt d'ell); L'Esperit del Senyor reposa sobre meu (L'Esperit del Senyor repose damunt de mi/jo), etc. Altrament, fins i tot, amics meus de la carrera, valencians, quan parle amb ells, ja han assumit aquest canvi, i qui diu amics, diu especialment escriptors valencians que també ho fan.

Mireu, a mi, em costa molt fer servir aquest
sobre en lloc del damunt, i per molt que hom vulga passar-me ase per bèstia, pense continuar fent servir aquesta distinció damunt físic i sobre metafòric (Hui debatrem sobre el tema de les drogues). Hom podria dir, ves a saber, si jo aniria en contra de la unitat de la llengua o que potser faig apologia del col·loquialisme per damunt (sobre?) l'estàndard, però tinguem en compte açò: en francés, la paraula sûr representa tant damunt com sobre i açò empeltat en la nostra llengua i escampat pels nostres (uns quants) lletraferits (terroristes del llenguatge) fa ferum de gal·licisme innecessari i empobridor.

Nota: del canvi
de tu per teu, en podem parlar en un altre text: vos pareix bé?

dilluns, 1 de març de 2010

Intrús, intrús (però consentit)


Ja a la venda el nou llibre de Josep Vicent:

Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari.

Editorial Setzevents.
Free counter and web stats