diumenge, 26 d’octubre del 2008

Haia

Tothom qui s’ha dedicat a l’ensenyament del valencià (ja de professional, ja de manera aficionada, ja prosaicament), a l’hora d’explicar les regles d’apostrofar, deu haver-se enfrontat amb el problema del mot Haia: uns manuals diuen que sí que s’apostrofa (l’Haia), uns altres manuals que no s’apostrofa (la Haia), i al remat, tots amb l’haca i l’haca a bots, i el pobre alumne (ai, eixos adults que amb il•lusió fan els cursets de valencià dels sindicats o de conselleria) amb l’embolic al cap, desemparat, perquè no li ho fem segur.

Amb els anys m’havia fet una teoria sobre el cas. Jo em pensava que Haia era una presa del castellà Haya, i per aquest motiu de toponímia no em trobava a gust fent servir un castellanisme innecessàriament: ço és, veges tu, si faig (Fagus sylvatica) és haya, ¿per què no podem dir el Faig? Evidentment, això ja no seria viable actualment, de manera que l’opció més adequada –pensava jo- seria fer servir el mot en holandés, tal com raja, Den Haag. Així doncs, hom evitava la interferència lingüística del castellà, feia servir el mot en la llengua original, i de retruc, ens estalviàvem el problema cabdal, el de l’apostrofació o no de la paraula Haia. Obvi, oi?

Doncs bé, per a demostrar la bondat de la teoria meua, i fussant per la Viquipèdia) em vaig dedicar a mirar com denominen les llengües europees (quin gran invent la columna aquesta de l’esquerre!) aquesta ciutat. Tot il•lusionat hi vaig fer una llista i després d’aquesta faenassa, com a segon pas de la investigació havia pensat posar-hi al costat com es deia faig (Fagus sylvatica) també en cada idioma; tot seguit, amb aquesta columnació de ciutat-arbre, havia pensat fer-hi la comparació, establir les correspondències i concloure que Den Haag és la forma holandesa de faig, i que per tant el català està fent una collonada (en l’apartat de toponímia) fent servir un castellanisme innecessari, quan fet i fet caldria decidir-se pel que ja he esmentat adés (o el Faig, o Den Haag).

Pareu esment al temps del verb: he dit havia pensat posar-hi al costat, havia pensat fer-hi... Per què eixe havia? Doncs perquè no he arribat a fer la segona llista de paraules del faig (Fagus sylvatica). Resulta que de casualitat he entrat al Viccionari en holandés (que m’ha dut a l’alemany, que m’ha dut a l’anglés, que m’ha dut al francés) i he descobert que Haag no ve de faig (Fagus sylvatica), sinó d’un mot fràncic hagja que significa... bardissa! Òndia, ara va i resulta que caldria dir en català la ciutat holandesa de la Bardissa, (o la Bardissa del Comte, perquè aquesta ciutat es feia dir també al segle XVII ‘s-Gravenhage): Ai, Ramon, les voltes que pega el món! Però ai las! ai, Bernat, deixa el món com te l’has trobat, perquè al final, roda i volta, tota aquesta teoria de la conspiració que m’havia muntat m’ha caigut com botifarra a la cendra, ha tingut un final que no m’esperava, i ves per on, en lloc de quedar-hi decebut, hi estic més il•luminat encara, per la manera tan absurda d’aprendre coses.

En conclusió, i després de tanta volta, aquesta ciutat holandesa rep el nom en català del francés La Haye (mot que sí que està en el vocabulari, per influència del fràncic i que significa bardissa) que havia fet que les fricatives velars sonores [ɣ] –Haag- es vagen ioditzar, (com payer<pacare) i d’aquesta manera s’ha incorporat amb la iod a la resta de llengües romàniques (llevat del romanés, Haga, que sembla que aquesta llengua a voltes va a la seua, per això de ser mig romànica, mig eslava). Sobre l’apostrofació, doncs sembla que, com que en francés no s’apostrofa, en català tampoc (malgrat que l’occità i l’italià sí que ho fan: l’Aia, i sense h). Al final de tota la història, què fem? Doncs, obeir el que diu la normativa: la Haia, per a evitar l’homofonia amb Laia... Ara que, sempre hom pot optar per dir den Haag o simplement Haag, el terme com és en la llengua original, com fan les altres llengües europees, i així estalviar-se una interferència lingüística del francés.


(Ja que havia fet la faenassa de cercar les paraules, i perquè no es perda i hom s’estalvie la recerca tan farragosa si hi té curiositat, ací deixe la llista d’idiomes i el topònim)

Branca romànica: Francés>la Haye; Català>la Haia; Occità>l’Aia; Italià>l’Aia; Gallecportugués>a Haia; Castellà>la Haya; Romanés>Haga

Resta de llengües consultades: Holandés>den Haag; Anglés>the Hague; Basc>Haga; Grec>Hagui; Suec>Haag; Danés>Haag; Noruec>Haag; Finés>Haag; Alemany>den Haag; Gal•lés>den Haag; Esperanto>Hago; Gaèl•lic>an Háig; Volapük>den Haag; Txec>Haag; Estonià>Haag; Croata>Haag; Hongarés>Hága; Islandés>Haag; Llatí>Haga; Lituà>Haga; Letó>Hāga; Polonés>Haga; Turc>Lahey; Eslové>Haag; Eslovac>Haag

14 comentaris:

Teresa ha dit...

Jo no l'apostrofava mai, però tampoc no m'havia passat pel cap de buscar la parauleta en tantes llengües com has fet tu...

Quina faenasa! L'enhorabona i gràcies per compartir la reflexió.

b7s

Oreto Doménech ha dit...

Coincidisc amb Teresa, quina feinada. Justament hui parlant amb companyes ha sorgit aquest dubte concret. I recordàvem, també, com hi hagué uns anys en els quals s'apostrofava la "s" líquida en alguns manuals i en altres no. Coses de la norma!

dospoals ha dit...

Al final em vaig deixar una cosa per a comentar: que les probabilitats de confondre la Haia amb Laia són mínimes, de manera que em sembla poc estrany mantenir aquesta regla, però bé. Al remant, vosaltres dues, per quina vos tombeu. Jo pense fer servir el mot Den Haage. Motius, ja els explicaré en un post ben aviat.

Francesc ha dit...

Den Haage? Com es pronuncia això? A l'alemanya? Xicot, quina feinada! Mira, així aprenem... Salutacions

Teresa ha dit...

Jo passe d'usar eixe mot que proposes i que no sé ni pronunciar.

Estic d'acord amb això que dius que és difícil que en cap context es puga confondre l'Haia amb Laia. No obstant això, jo continuaré usant la forma apostrofada. I per què? Doncs, perquè pense que la norma no necessàriament intervé sempre per assenyar distincions, de vegades ho fa per dotar la llengua d'una regularitat determinada, de tant en tant molt necessària a l'hora d'arribar a un parlant no lingüísticament professional.

La llengua no està feta per als filòlegs. Els filòlegs tenim la missió de fer arribar la llengua al poble i el poble vol aprendre a parlar i a escriure per comunicar-se, no necessita saber segons quines coses.

Per tant, en este cas (i en molts altres de semblants), crec que deu prevaldre la practicitat. Eixa és la meua opció...

dospoals ha dit...

Francesc, sí que és una faenada, i sort que no vaig mamprendre la de cercar el nom de la planta, que si no...

Teresa, sobre si la llegua no està feta per als filòlegs, evidentment, però això no vol dir que ja va sent hora de sacsar alguns atavismes, moltes voltes que vénen d'altres llocs. Quan Fabra va fer les propostes que va fer, van ser revolucionàries i molta gent no hi estava avesada, però, el pas dels anys ha esmussat les dificultats. Jo faré servir Den Haage perquè és la paraula de l'idioma original i perque en català no tenim l'evolució corresponent, Haga. Més avant faré un altre text de toponímia que acabarà d'explicar el que vull dir.

Oreto Doménech ha dit...

Sobre Fabra i la norma(entre altres qüestions)es parla enguany al XXI Curs de Sociolingüística de la Nucia http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/iifv.htm
Molt interessant. Sobretot (per a mi) la Guia d'usos lingüístics de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (consultable en línia el primer volum i en preparació el segon). Encara que entre Acadèmies, Instituts i Universitats, moltes vegades jo ja no sé ni d'on vénen dades.
Pel que fa a aquest tema puntual que proposes, com a reflexió lingüística em sembla engrescador i interessant. Però com a cosa pràctica no ho és en el cas del meu alumnat. En el cas dels adults potser siga una altra cosa...

Teresa ha dit...

Dospoals, si fas servir eixa parauleta (que continue sense saber pronunciar-la, però ja me'n faràs una pronunciació en directe quan ens vorem), no estaràs actuant d'acord amb cap normativa. Aleshores... quan penses usar-la? A classe amb els alumnes, en escriure poesia, en textos científics...? Açò s'està posant molt interessant...

A vore si m'aclariu això prompte, perquè ja estic la 99 a la borsa de secundària i ja veig que em criden i encara no sé com escriure això ni explicar-ho als meus alumnes! ;p

dospoals ha dit...

Primer de tot, pel que fa el mot, des d'un punt de vista escrit no hi ha cap problema: no s'ha de pronunciar res. Per tant no hi ha cap drama ni trauma.

Pel qeu fa a l'oral, simplement cal fer com feien els medievals, quan introduïen els cultismes, Den Haage o dit també la Haia.

La meua postura serà aquesta, vosaltres ja fareu la que vos semblarà més adequada.

M'ha agradat aquest debat.

dospoals ha dit...

TAmpoc no és que estiga contra cap normativa, simplement faig dues coses o faig servir un topònim catalantzat propi, o el de la llengua original (no és culpa meua que el normativitzador no ho ha volgut fer...)

Teresa ha dit...

Jo crec que continuaré fent servir la interferència lingüística del francés i, em plantejaré la possibilitat de la no apostrofació com fan l'occità i l'italià (per allò de l'afinitat lingüística). M'estime més un intrusisme veí que no pas de l'holandès.

A mi també m'ha agradat el debat...

b7s

Oreto Doménech ha dit...

Jo també "obeiré" la normativa. Encara que sé que molts dels meus alumnes quan explique això de l'homofonia se'n riuen (per dins i discretament) perquè pensen que és una xorrada i jo també ho pense.

Anònim ha dit...

Uf, quant de rotllo... Però com a mínim m'he rist molt i he aprés dos frases fetes noves. Ànim.

dospoals ha dit...

Sí que s'ha fet pesat; però t'ha servit?

Free counter and web stats