dimecres, 8 d’octubre de 2008

Aclariments país-veí

Sobre la derivació, crec que no pot hi haure cap mena de dubte que vénen de la mateixa paraula: pagus. Evidentment que el Diccionari ortogràfic i de pronúncia d'Enciclopèdia Catalana hi diga que és un diftong, perquè en no hi haure dièresi així ho escriu i separa. Ara bé el que jo vull fer-vos reflexionar és l’analogia que té país amb veí. Les dues paraules han trencat el diftong i hi ha posat l’accent, però en formar els derivats, una sí que el manté i l’altre no! Això no és de ser analògics quan toca ser-ho. Vaig errat jo? ¿Potser els del diccionari no hi han pensat, o si ho han fet, pensen que no cal tocar una cosa a què ja estem habituats? Fixeu-vos en aquest exemple: si vull fer el diminutiu de veí, diré ve-ï-net, i si faig el de país? Pa-ï-set, o pai-set.

Al remat, aquest text simplement és una reacció a la fartera d’haver d’explicar contínuament les regles de la dièresi, i ves per on, pot passar que a força de repetir-ho ja no reflexionem (raonem de fons) i ens podem trobar alguna cosa d’aquestes. Vulgueu o no, per a mi és el mateix analògicament.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Compartisc el teu parer. I d'apaïsat, què me'n dius? Em sembla que Fabra tenia una mala peça al teler quan hagué de fixar els usos de la dièresi i dels accents. Supose que hi va badar i ara els professors ens hem de fer mans i mànigues a l'aula. Hi ha massa excepcions i irregularitats. Jes

dospoals ha dit...

Un altre exemple més, doncs.

Free counter and web stats