A la facultat se’ns parlava de la importància dels connectors a l’hora d’elaborar texts. Molts professors arribaven a suspendre exàmens per faltes, i ja per faltes hom no podia considerar aquell accent oblidat o la interferència lingüística del castellà de la y. Ara teníem 18 anys, érem majors d’edat i hom ja podia suspendre’ns per coses tan serioses com no saber estructurar un text, no saber expressar les idees o que el contingut d’un examen no es corresponia concretament al que es demanava a la pregunta. És així que vam aprendre a fer servir el lèxic com tocava, a construir oracions amb sentit, a ordenar els nostres pensaments mitjançant uns texts coherents i cohesionats. Així doncs, ara toca parlar de connectors (concepte aquest que ha esdevingut fonamental, no només en la meua tasca de simple usuari de la llengua, sinó també en la meua projecció com a poeta, fet i fet, en la formació de la meu veu poètica).
Temps arrere reflexionava sobre el connector de nou i em vaig adonar que havia quedat desvirtuat el significat més important que tenia (i que es veu ben viu en el parlar col•loquial), que és el de començar de zero una cosa. Així trobem expressions com comencem de nou la partida perquè has fet malament; fem de nou la casa perquè ha caigut; li trauran els comptes de nou perquè el windows de l’ordinador s’ha penjat, etc. Podem trobar, fins i tot, l’ús del connector en aquesta situació, que si bé no és exacta de començar de zero, sí que conté un sentit de ser novetat, una cosa totalment desconeguda i per tant de zero en el nostre intel•lecte: la notícia m’ha vingut de nou.
Als nostres dies es fa servir de nou (exageradíssimament) com a sinònim d’una altra volta. De fet, el DIEC 2 ja l’arreplega, però en la tercera accepció. Aquest canvi de significat del connector (perquè és un altre significat) potser té una raó evident: quan comencem una partida de nou, quan fem una casa de nou, quan treiem uns comptes de nou, a més a més de començar-ho de zero, ho fem una altra volta, per tant és fàcil aquest afegiment de significat.
Al remat, des del meu punt de vista i malgrat que aquest segon significat està sancionat jo no el faré servir en aquest sentit. De nou serà començar de zero, i una altra volta serà un altra volta. Ara cadascú que faça la seua.
Temps arrere reflexionava sobre el connector de nou i em vaig adonar que havia quedat desvirtuat el significat més important que tenia (i que es veu ben viu en el parlar col•loquial), que és el de començar de zero una cosa. Així trobem expressions com comencem de nou la partida perquè has fet malament; fem de nou la casa perquè ha caigut; li trauran els comptes de nou perquè el windows de l’ordinador s’ha penjat, etc. Podem trobar, fins i tot, l’ús del connector en aquesta situació, que si bé no és exacta de començar de zero, sí que conté un sentit de ser novetat, una cosa totalment desconeguda i per tant de zero en el nostre intel•lecte: la notícia m’ha vingut de nou.
Als nostres dies es fa servir de nou (exageradíssimament) com a sinònim d’una altra volta. De fet, el DIEC 2 ja l’arreplega, però en la tercera accepció. Aquest canvi de significat del connector (perquè és un altre significat) potser té una raó evident: quan comencem una partida de nou, quan fem una casa de nou, quan treiem uns comptes de nou, a més a més de començar-ho de zero, ho fem una altra volta, per tant és fàcil aquest afegiment de significat.
Al remat, des del meu punt de vista i malgrat que aquest segon significat està sancionat jo no el faré servir en aquest sentit. De nou serà començar de zero, i una altra volta serà un altra volta. Ara cadascú que faça la seua.
7 comentaris:
Sí, i potser és un ús que també bé reforçat per l'ús que en fa el castellà...
Evidentment, els mitjans de comunicació en castellà hi fan molta força: tothom (sí, tothom) mira canals en castellà i això va calant. El gran problema és si això és vist com a incorrecte pels catalanoparlants i els ensenyants i si fan els esforços per millorar-ho i corregir-ho.
Parlant de connectors, veig que uses tot sovint "al remat". Jo sempre l'he usat, fins que vaig descobrir que als diccionaris no hi era i em van entrar dubtes...
Òsc, no apareix perquè manquen encara moltes paraules al diccionari normatiu. Compte, no vull que se m'entenga com un dialectalitzador, ni coses semblants. Hom prefereix incloure expressions com "en funció de" (que en origen es fa servir en matemàtiques) que l'expressió "al remat", i el mateix ocorre amb "de bestreta", que cal reivindicar més. Remat és una paraula del diccionari i és una bona paraula per a ser sinònima de "per a acabar".
Potser he sigut jo que no he sabut explicar-me. Sóc partidari d'usar expressions de qualsevol dialecte si són genuïnes. I dubte que "al remat" siga genuïna. Si cerques al DCVB veuràs que "remat" apareix com a castellanisme. No és el mateix cas que "de bestreta" o qualsevol altra del valencià general, com per exemple "roda i volta". Fóra bo aclarir si podem usar lícitament "al remat" o no, independentment que als diccionaris hi siga.
T'havies explicat molt bé. Jo em referia que pel motiu de no estar una paraula al diccionari i que la fem servir des de València, hom pot titllar-nos de dialectalistes. Sol passar que el Fabbra no arreplega totes les paraules i pot ser el cas que hom diu que no és correcta perquè no hi apareix.
"Remat" com a nom no apareix al diccionari diec2, però rematar sí, amb el sentit d'acabar una cosa. El mateix passa amb bestreta: apareix com a cosa primera i avançada, però no com a connector.
Al remat, m'agraden molt aquestes dues expressions, i m'alegra que tu les faces servir.
Gràcies pel comentari. Estic d'acord amb això que dius del dobles significat.
Salut i llengua!
Publica un comentari a l'entrada