dimecres, 26 d’octubre de 2016

De l'opinió meua de les paraules acceptades en el DNV

He llegit l'article del Felip Gumbau sobre les paraules que no són barbarismes. Tot seguit en reproduïsc un fragment:

En definitiva, el diccionari valencià ha encetat un canvi d’agulles en la normativa lexicogràfica amb la finalitat de fer la llengua més expressiva, més rica i més senzilla. Tant de bo que l’Institut s’hi avinga.

Des del meu punt de vista l'acceptació d'aquestes paraules no la farà ni expressiva, ni rica ni senzilla, perquè copiar les paraules d'altri ens farà més ganduls lingüísticament. De bestreta, suposem que és expressiva perquè atés que ja ho és en castellà, doncs no cal emprar paraules pròpies. Te'n pose un cas:

Sorra [zorra] contra barjaula (mai triomfarà barjaula perquè l'expressiva és sorra

També suposem que és rica perquè augmentem el cabal de paraules: correcte, ara tenim més paraules d'origen castellà. Ara bé, si tenim en compte la riquesa de la nostra llengua i en quins territoris es parla, considere que seria just també que atenguérem què es diu en aquells altres territoris; així doncs m'imagine que caldria acceptar en el DNV paraules de la Catalunya Nord: votura, llapín, apuprés, cartable, caiet, cuple, espertina, enlluscar, ampula, jornal, gitar, llestar, xipotar, survellar, cajot, per exemple. Certament, açò sí que seria demostrar riquesa (amb paraules hispàniques i gàl·liques: i si m'allargue més amb les italianes i sardes).

Al remat, pel que fa a la senzillesa: què vol dir senzillesa en aquests aspectes de lèxic? Acceptar peluquer i perruquer és fer-ho senzill? ¿Quan etimològicament ve del francés (perruque) o de l'italià (perruca) i el castellà ha volgut dir-hi peluca (m'imagine per això del pelo, peluca)? És senzill això?

Comptat i debatut, estic molt decebut en aquest afer del lèxic que si valencià, valencianista o valencianer; em fa la sensació que simplement es vol fer net i començar de nou a partir d'ara. Voldria fer una paràfrasi de Fuster: Puix que parla valencià, a vore què diu, i per a jo (açò de la riquesa, expressió i senzillesa) crec que és fugir d'estudi.

Una llengua perd la seua genuïtat quan els parlants deixen de banda allò que els ha estat propi i s'abracen a l'altri. Volem defensar els valencianismes? Volem sentir-nos orgullosos d'una llengua expressiva i rica? Correcte, creem, creem a partir de les nostres regles: afixació, composició, etc. Però per a tindre bon succés cal un bon altaveu (mitjans de comunicació, intel·lectuals) perquè aquestes creacions, siguen cultes com col·loquials, arriben a tots. Malauradament, la gent troba més expressiu ço que ve del castellà per l'omnipresència abusiva que ço que és valencià/català.

Per exemple, jo propose que per a la paraula compresa de manera col·loquial hom diga maruà o al xulo de putes, barataconys. Açò és riquesa i expressió. Necessitem paraules com aquestes i gent disposada a crear-les. Tristament, d'una banda els nostres autors troben més fàcil emprar castellanismes perquè ja tenen la força (i els que ho han intentat no hi han reeixit del tot, per aquesta mancança de publicitat) i de l'altra actituds com la del Felip aproven aquesta mandra.

5 comentaris:

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

M'han sobtat unes quantes errades en este apunt. En primer lloc, «Tot seguit reproduïsc un fragment», que trobe que hauria de ser: «Tot seguit en reproduïsc un fragment». D'altra banda, allà on dius «cabdal» supose que volies dir «cabal». Finalment, no he entès si ha estat voluntari, perquè no he entès què hi fa un «doncs» final en lloc d'un «puix que» (original) o un «ja que».
Quant al comentari, em sembla que tens molta raó. Al cap i a la fi, les valoracions sobre la senzillesa o expressivitat de les llengües i de les paraules sabem que van com van.

dospoals ha dit...

Gràcies per les notes: ho corregiré de seguida.

Anònim ha dit...

Bon dia. Compte! votura és un gal·licisme com Cotxe és un castellanisme. llapín és un occitanisme i francesisme puix que el francès l'ha manllevat a l'occità. apuprés i la variant més catalanitzada A poc pres, igualment, cf. it. pressapoco. Coble [cumple] també ho sembla. espertina és comú amb l'occità o occitanisme. enlluscar/enlloscar, gitar són ben catalans. Jornal és conforme à totes les llengües romàniques, sols l'espanyol diu Diario... llesta és català clàssic usat per Llull. Cageot és un occitanisme en francès, de Caissot. Al Rosselló diem Caixeta en català i l'adaptació Cagette en francès.

*Al remat : no és català/valencià. Fet i fet, al capdavall, comptat i debatut, etc

pep ha dit...

Eugeni S. Reig afirma que fins als anys 1950 a tot el PV hom deia A cal perruquer o Cal Barber i Ca la pentinadora. A El blog d'en Joan s'hi diu que Perruca és un gasconisme en català.

dospoals ha dit...

Anònim: gràcies per les referències que em dones. Pel que fa a "al remat": per a acabar, a la fi, etc.

Pep: gràcies per la informació de perruca.

Salutacions

Free counter and web stats