No m'havia parat a pensar en aquest verb, i ves per on, un dia em va pegar la fiblada i em vaig demanar com podia ser que incordiar, que dalt o baix pot significar posar-se dins del cor, acabara significant destorbar, enutjar (una altra cosa és l'etimologia real, que no hi té res a veure). Així doncs, tire mà del DCVB i, sorpresa, no hi apareix. Consulte encamant el DIEC i, top, tampoc hi és: xica, ara resulta que incordiar, verb que crec que no he usat mai, però que és present i corrent sentir-lo, si més no, als mitjans castellans (de què som consumidors en la terreta on vivim) és incorrecte en català! Dubte resolt, però sembla que hi ha gent (poqueta, això sí) que encara no ha rebut la il·lumincació com m'ha esdevingut:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/197339-per-incordiar.html
http://www.racocatala.cat/forums/fil/107349/espanyols-tornen-incordiar-lhoquei-catala
http://www.directe.cat/noticia/5487/mas-reclama-al-govern-que-deixi-dincordiar-a-la-gent-amb-propostes-com-la-destrenyer-carri-5487
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada