De pilota i baló

A partir d'un text aparegut a la secció Homo Fabra de la revista Núvol trec les conclusions següents. De bestreta, és innegable que una part dels catalanoparlants diuen baló a l'objecte esfèric (del tot o no) de grandària grossa, i pilota a la petita: així hom diu baló de futbol i pilota de tennis. Si tal com s'indica en aquell article cal ser permissius en l'acceptació de mot baló (Amb tot, sempre que puguem garantir la coexistència de dos paraules i en fem un ús raonable i enriquidor des del punt de vista semàntic, com és el cas de baló i pilota, cal acceptar amb normalitat l’alternança de les formes, com caldria també que els diccionaris normatius així ho reflectiren), caldrà doncs fer l'acció següent de determinar què serà baló i què serà pilota d'acord amb l'esport que acompanya: handbol, waterpolo, còrfbol, voleibol (i no diguem ja el billar o el bowling, que s'escapen un poc al concepte tradicional d'objecte unflat, i que en francés també reben un nom diferent).

En segon lloc, si hom accepta aquesta distinció per grandària, deixa oberta la porta a altres casos que poden ser semblants. Potser l'exemple que posaré és impossible, però crec que hom no podrà negar la semblança tan gran que té, perquè, fet i fet, en tindria tot el dret lingüístic del món. Em referisc al duet tan famós i que desperta passions en els parlants valencians: clòtxina i mejilló. És sabut per aquestes terres que la clòtxina és valenciana i és més menuda que el mejilló, que és gallec i ben gros, i el tocat és que, si tens ganes de discutir, no hi ha res millor que provocar algú dient-li que les dues són diferents (moltes voltes, peixaters i tot!). Així doncs, si tal com diu l'autor caldria garantir l'existència de les dues formes per enriquir el valor semàntic de l'objecte poc o molt esfèric, supose que hom hauria d'acceptar aquesta distinció que també enriqueix el valor semàntic del mol·lusc bivalve esmentat (malgrat el so /kh/ del mot mejilló, tot i fent referència a un comentari d'un opinador del text del Núvol).

També caldria passar revista a les altres llengües, ço és, veure com actuen en aquest cas de la grandària. Així, en alemany tot és Ball, en anglés és ball, en holandés, ball, danés, bold, suec, boll, italià, palla (llevat de futbol, bàsquet, waterpolo, i volei, que hi diu pallone) , portugués, bola, en romanés, minge, en francés és balle (llevat del bàsquet, dels futbols i rugbis varis, handbol, volei i la gimnàstica, que hi diu ballon), en castellà, és pelota (llevat de futbol, bàsquet, rugbi, que hi diu balón).

Al remat, considere que caldria no introduir aquesta distinció perquè crec que no aporta gaire a la llengua, donat que d'una banda moltes llengües (sobretot germàniques) no hi fan distinció (i caldria demanar-se per què les romàniques, dels exemples que hem posat, sí: influència del francés?), i d'una altra, que aquesta distinció dóna pas a d'altres que també hi tindrien raons: clòtxina i mejilló; tonyina i atún; lleixiu i lejia, etc.