Tinc quimera que vaig aprendre l'expressió quedar-se de pasta de moniato de la TV3. He fet servir aquesta expressió en moltes situacions i quan l'han sentida els meus amics del poble o els meus alumnes, s'han quedat estranyats, mig divertits, de sentir-me parlar tan bé el valencià.
Tot açò fins que he sentit aquesta expressió en castellà, quedarse de pasta de boniato, cosa que ha fet que em pujara la mosca al nas: a veure si aquesta frase feta que suposava genuïna catalana, té origen castellà, i per consegüent, és un tapat com noi, maco o tarda,(amb ço que implica des d'un punt de vista valencià: com que ho diuen els catalans està ben dit i si ho diu un valencià és rebutjable).
Així doncs he posat l'expressió en castellà al google i he trobat moltes entrades: d'una banda hi han les entrades de pàgines catalanes en castellà, amb la qual cosa podem suposar que és una traducció pel bilingüisme que tenim i, doncs, poc concloent; d'una altra, he trobat unes quantes pàgines, l'origen de les quals és llunyà de les terres catalanes: un exemple és d'un periodista cordovés que fa articles a l'ABC; un altre, d'un hispanista germanista que parla 6 idiomes i no cap d'aquests és el català.
Comptat i debatut, aquests exemples no són mostra de res, però m'ha fet ganes de saber quin és l'origen d'aquesta expressió.
Comptat i debatut, aquests exemples no són mostra de res, però m'ha fet ganes de saber quin és l'origen d'aquesta expressió.
13 comentaris:
A casa sempre hem dit caure's els ous / la figa a terra. Un poc més barroer, però més genuí.
Gràcies per les expressions.
Com ho saps, que "noi" és d'origen castellà? Vaig aprendre l'expressió en un llibre de Núria Cadenes i em va semblar castissa. Ara, com que "quedar" o "quedar-se" són dues castellanades que no ens calen per res jo sempre dic "m'has deixat de pasta de moniato" o "ara sí que m'has tocat el nas".
Pel que fa a noi, és un error meu.
D'una altra banda, en aquest text no dic si és català o no "quedar-se de pasta de moniato", dic que m'agradaria saber-ne l'origen, donat tot ço que he explicat al text.
Al tall de la castissitat, si la Núria fa servir "quedar-se" en lloc de "deixar" i moniato és un americanisme introduït pel castellà, ben bé poc queda de castissitat catalana, si no és que ens l'hàgem inventat en català i no en castellà (cosa es relaciona amb el text que he escrit: és genuïna catalana o no, l'expressió, si està formada per "castellanades"?
Al remat, l'expressió "ara sí que m'has tocat el nas", per a mi té un matís diferent que la del moniato: la del nas implicaria (per a mi) un aspecte negatiu, sorpresa amb enuig, mentre que la del moniato només sopresa, tant agradable com desagradable.
Sí, el matís és una mica diferent. "Moniato" o "patata" o "tomaca" són mots que ens arribaren d'Amèrica i ens calien tant com "xip" o "pizza". Trobe que no hi fa res si són d'origen castellà o anglés perquè designen novetats del llenguatge. Ara, el fet d'acceptar "quedar" va esser una badada colossal de Fabra.
Bé, doncs, que de moment no sabem quin és l'origen de l'expressió. Si algú ho ha investigat, doncs que m'ho faça saber.
I quin és l'origen de "fer el setze"? I el de "fer barret"? Tu "fas compte" de les preguntes que fas? I a "què trau cap"?
Doncs, mira, més faena a fer. Confiem que hi haja algú que vulga fer-ne l'estudi.
Perdoneu, el meu "valen-cata-stellà" (soc manxego i no escric molt be en la vostra llengua), però he de dir que la María Moliner, dona aquesta definició de "boniato":
2 Val., inf. (n. calif.) Se aplica a una persona *tonta, *sosa o que molesta o desagrada con lo que dice o hace.
N.B.: "Val." vol dir "Valencia", i si més no, "quedar-se de pasta de monianto" o "quedarse tonto", podrien esser sinonims... i l'origen es clar i valencià...
No kidding!
En John McDove, desde Los Ángeles, California. (A on els valencianets van portar les toronjes... "toronjes de la Xina, es clar")
Moltes gràcies per la teua aportació.
Gracias par la informacio
De res.
Molt barroer, molt
Publica un comentari a l'entrada