dilluns, 19 de novembre de 2012

Vocabulari vulgar

Fa cosa d'uns anys em estava amb un amics i jugàvem a l'escrable. En una de les jugades algú va dir, ja sé que aquesta paraula no existeix, però em fa molta gràcia; si voleu acceptar-la o no, ja ho decidiu vosaltres. I aprofitant que hi havia la paraula barata al tauler va posar després conys: barataconys. Mireu, davant una troballa com aquella seria d'insensibles no acceptar-la, i jo no m'hi podia negar!

Ves per on, ja he trobat una paraula vulgar per a l'anglés pimp i per al castellà chulo. No direu que no és una creació extraordinària, perquè de retruc no ens assalta el problema de si és home o dóna: amb barataconys està tot apanyat (bé, caldrà fer alguna cosa si allò baratat són hòmens: baratavergues?). Realment impressionant.

3 comentaris:

Tècnic lingüístic ha dit...

No sé si útil, però ben trobat. I diu això, diu baratafigues, baratapius, barataxones, baratapardals...

Tècnic lingüístic ha dit...

Ei, barata-xones seria, supose.

dospoals ha dit...

Crec que en la situació que estem de mancança de lèxic vulgar, en què pràcticament copiem ço que sentim en les altres llengües, crec que va ser una troballa encantadora. Pel que fa la xona, certament: amb guionet, barata-xona.

Free counter and web stats