divendres, 30 de novembre de 2012

D'acostar i apropar

D'un temps ençà han aparegut (ací, acíací ací) articles diversos que tracten el tema del verb apropar. El tocat és que aquest verb és vist com un castellanisme d'acercar i que a poc a poquet va apartant el verb habitual que és acostar (i atansar i arrimar, etc.).

Correcte. Jo sóc d'aquells qui dic acostar, i dir apropar em sona un poc estrany, tanmateix, dos coses diré d'aquest verb. Primer, que de tant veure'l que es farà agradós de tenir, de manera que no passarà res i conviurà sense problemes entre els nous parlants de la llengua. Segon, que hom vulga o no, apropar és una regularització del duet prop i lluny. Si hom ha creat allunyar de lluny, crec que és lògic que hom forme apropar de prop. Més encara, si hom a creat endinsar, no seria estrany que algú creara enforar, tot és cosa de temps, ganes i padrins que vulguen fomentar-lo (i d'això, en saben molt els mitjans de comunicació i els poetes...).

Així com ho expose jo, dalt o baix ho exposa aquest.
Free counter and web stats