divendres, 2 de novembre de 2012

Ingressar


El text de hui no és cap dubte, és una exposició (un d'aquells dies en què estàs ociós i et poses a fer erudició...).

Tenim ingressar (que significa entrar alguna cosa o persona), però no tenim egressar (que seria treure alguna cosa o persona, d’acord amb l’adjectiu egressiu). Tenim progressar (que és anar avant en alguna matèria) però no tenim un mot que ens faça anar arrere en alguna matèria, tal volta regressar (d’acord amb el significat de l’adjectiu regressiu), però aquest vol dir tornar d’algun lloc, el contrari del qual supose que hauria de ser gressar, però no existeix en teoria (el mot ve de gradior, gressus sum).

Més dades. En castellà i en català, hi han els significats següents per a ingressar:

Entrar en un lloc, ésser-hi admès.
Fer entrar com a pacient en un establiment mèdic.
Dipositar a la caixa, al banc, etc.

Però en portugués, en francés, en italià i en anglés hi han els següents mots per a les definicions d’adés.

Entrar para, être admis, lasciar entrare (far entrare), join
Dar entrada (internar-se), faire entrer (entrer à), essere ricoverato, admit
Depositar, déposer, depositare (versare), pay in (deposit)

Com veureu, en aquestes llengües no hi ha l’arrel ingressar per a les definicions en què català i castellà coincideixen. Pel que fa a regressar en català i en castellà també coincideixen.

Tornar al lloc de partida.
Tornar a entrar en possessió del benefici que s’havia cedit o permutat.

Si ens fixem ara en les altres llengües:

Voltar (regresar), retourner (revenir), (ri)tornare, return (go/come back)
Devolver, rendre, rendere, return, (give back)

Una altra volta, no hi ha coincidencia d’arrels, llevat del portugués en el cas de tornar al lloc de partida.

Com veiem, el català sanciona en el diccionari els mateixos mots que el castellà, i el portugués, llengua que sempre va parella amb el castellà, només coincideix en u dels cinc significats que hem notat en aquest escrit. Cal dir, però, d’una banda, que regressar no és un mot que es faça servir molt en català; tanmateix, ves per on, resulta curiós que, malgrat no ser molt popular, té els mateixos significats que el castellà. De l’altra cal dir també que coincidim força amb el francés en els mots que fa servir.

Al remat, sí que existeix, régressif en francés, regressive en anglés, regressivo en portugués i en Italia; el mateix ocorre amb progressiu: progressif, progressive, progressivo.

… i això és tot.
Free counter and web stats