dilluns, 30 de maig de 2011

Amb i per

Tornem a la llengua catalana periodística. Reconec que açò és filar molt prim, però més que un retret, és una curiositat de com van esmussant-se els significats de les preposicions sense adonar-nos-en.

Al diari del 9 esportiu un columnista es demanava el següent: Cal gastar-se tants diners amb Cesc Fàbregas? Voldria que ens fixàrem en la preposició: amb. ¿No penseu que seria més adient haver-hi dit per: ¿Cal gastar-se tants diners per Cesc Fàbregas? A uns quants pot resultar estrany, però de fet és el que tocaria sintàcticament, més que res pel que signifiquen amb i per: companyia i causa.

Torne a dir, file prim, però després toca als professors explicar el significat de les preposicions i ja tenim ací el gripau que empassar-nos...

diumenge, 22 de maig de 2011

De cadires i de rodes

De fa uns anys que en les classes amb els meus alumnes els faig la broma següent per a explicar el concepte de preposició, de categoria que relaciona les altres categories gramaticals: ¿què és allò que fan servir els minusvàlids per a desplaçar-se pels carrers i té forma de cadira? Els alumnes em responen cadira de rodes, i jo, perepunyeter, els faig un dibuix d'una cadira feta amb rodes: el cul, l'esquena, les potes, etc. Això és una cadira de rodes! Es queden de pasta de moniato: que sí, que sí, això és una cadira de rodes.

És clar, després ve la resposta que propose, cadira amb rodes, i aleshores ho comprenen. És que sóc maleit... Ens corregim o no cal?

diumenge, 15 de maig de 2011

Tothom

Tornant als manifests o altres texts de cara al públic: no vos fa la sensació que per voler quedar bé amb allò del llenguatge no sexista, ens carreguem la riquesa de la nostra llengua? Per què s'està esborrant del mapa el mot Bona vespre a tothom, pel Bon vespre a tots i a totes?

Llàstima de tothom.

diumenge, 8 de maig de 2011

Creuar-se de braços

No vos sona un poc malament l'expressió Creuar-se de braços, molt habitual en manifests en contra el PP? Què vol dir creuar-se de braços? Com hom pot creuar-se de braços? No seria més correcte dir creuar els braços, o no estarem mai amb els braços creuats?

diumenge, 1 de maig de 2011

Policia

Estudiar idiomes fa que trobes moltes sorpreses. Quan anys arrere vaig mamprendre l'estudi de l'alemany vaig conéixer el mot polizei i polizist(in). De seguida em va vindre al cap una cosa que havia sentit a dir al poble quan era menut: policer(o). Vés per on, al meu poble hi havia gent que distingia entre el cos de seguretat i la persona, ço és, la policia i el policer (per al femení, policera). Aquesta llampada que em va venir va quedar arraconada fins fa un temps ençà, que en estudiar grec, m'hi trobe que ells hi diuen αστυνομία i αστυνόμος (cos i agent). A partir d'ací em va ballar pel cap fer un text per plantejar el dubte de si convindria establir de manera normativa aquesta distinció lèxica. Tot posant-me a la faena d'investigar, el DIEC no arreplega el mot policer, tanmateix, el DCVB sí, però com a vulgarisme del castellà. Tot seguit consulte el diccionari de l'acadèmia castellana i amb sorpresa no és arreplegat, amb aquesta forma, sinó amb aquesta: polizonte. Estranyat, tire mà del Google castellà i hi apareix policero, però més en el castellà americà que l'europeu.
Feta la investigació, el dubte: què fem? ¿Fem força perquè s'accepte policer i policera al diccionari? Francés: policier; anglés: policeman; alemany: Polizist; italià: polizotto; romanés: poliţisti.
Free counter and web stats