dilluns, 30 de maig de 2011

Amb i per

Tornem a la llengua catalana periodística. Reconec que açò és filar molt prim, però més que un retret, és una curiositat de com van esmussant-se els significats de les preposicions sense adonar-nos-en.

Al diari del 9 esportiu un columnista es demanava el següent: Cal gastar-se tants diners amb Cesc Fàbregas? Voldria que ens fixàrem en la preposició: amb. ¿No penseu que seria més adient haver-hi dit per: ¿Cal gastar-se tants diners per Cesc Fàbregas? A uns quants pot resultar estrany, però de fet és el que tocaria sintàcticament, més que res pel que signifiquen amb i per: companyia i causa.

Torne a dir, file prim, però després toca als professors explicar el significat de les preposicions i ja tenim ací el gripau que empassar-nos...

6 comentaris:

jes ha dit...

Potser el periodista volia dir que el convidava a sopar i a les begudes...Fet i fet ens trobem davant d'una castellanada tan grossa com la de "gastar-se" diners. Per què no hi podríem dir, ras i curt, "esmerçar"?

dospoals ha dit...

Fent una ullada al DCVB el fet de gastar (diners) ja era emprat per Llull (si no ho he entés malament, en l'accepció 3). De retruc, ara que m'hi fixe, ço que caldria tenir present és si és gastar-se o gastar (sense pronom), i atesos els exemples del punt 3 no toca ser pronominalitzat.

Pel que fa a esmerçar, sembla que hi ha una convergència d'usos: esmerçar (amb sentit d'invertir i de mercadejar) gastar (destruir i deteriorar) que han pres el significat de què parlem.

Anònim ha dit...

Navegant, navegant he arribat en aquest blog i he pensat que potser algú em podria ajudar amb un dubte lingüístic que tinc. L'escric ací perquè m'ha semblat la publicació més propera al meu dubte: l'ús de "per" i "per a" davant d'infinitius.

Segons el llibre de preparació per al Superior "D'ací i d'allà" usem "per a" davant d'infinitius que, més que pel verb principal, van regits per noms, adjectius, participis, adverbis. Mentre que en el web "És a dir" trobem la següent teoria: "Davant un infinitiu, un adverbi (o qualsevol designació temporal) o una conjunció practicarem sempre la reducció a per".

Sincerament jo trobe més fàcil d'entendre i d'emprar la segona teoria. Per què encara no som capaços de posar-nos d'acord per fer una variant més estàndard? De vegades tinc la sensació que ningú no vol cedir...

Es repeteix el mateix amb l'ús per (per a?) expressar una opinió. Segons el "D'ací i d'allà" usem "per a" quan volem expressar opinió (per a mi, s'equivoca), tanmateix el "És a dir" diu: "Per expressar el parer, l'opinió, usarem sempre per".

Personalment em costa pensar si és un verb que més que pel verb principal va regit per noms, adjectius, participis o adverbis; sobretot si estic parlant. D'ací dos dies em presente al Superior i encara entenc bé quan usar-ne l'un i quan usar-ne l'altre.

Gràcies per endavant i perdó per haver-me estés tant.

Carles

Anònim ha dit...

Volia dir: D'ací dos dies em presente al Superior i encara no entenc bé...

dospoals ha dit...

Per al "per i per a" hi ha molta tecla i la cosa es presenta difícil. Però el tocat serà complicat de resoldre perquè els dos blocs dialectals estan molt enquistats. D'una banda, una part de l'oriental s'acomoda en el fet que a tot li dic "per" i s'ha acabat, i al bloc occidental (per exemple el valencià) el que siga equivalent del castellà "por i para" ho seguirà. Quin és el problema? Que tant uns com altres s'acostumen a fer els contraris: aço fa molt mala peça de teler.

El que sí que està clar és que "per a" es fa servir en casos com "màquina de capolar carn" (com has indicat en el primer cas del D'ací d'allà), i en el cas que siguen infinitius que van amb verbs, jo t'aconselle que faces servir l'escarràs del "per tal de" i si té sentit, empra "per" i si no, "per a". Per exemple: Treballa per (tal de) viure. Potser resulta barroer, però poques voltes fallaràs.

jes ha dit...

Carles,les qüestions en què apareix l'ús de les preposicions "per" i "per a" són ben poques. No t'hi capfiques perquè t'assegure que molts professors de valencià no superarien aquest prova "superior" tan superba. T'aconselle que evites l'ús de "per" davant d'infinituu amb valor causal perquè sona acastellanat i, en general, no es fa servir encara que la defense Ruaix,etc.
Aquesta norma et serà útil:
Nom + infinitiu (per a)
Estudi per a orientar les investigacions...
Verb + infinitiu (per)
Vam fer un llarg viatge per defensar els nostres drets.
Ja que la normativa de l'Acadèmia serva la fabriana en aquest aspecte, ho hauràs de fer així. Al meu parer és un aspecte manicomial més de la nostra gramàtica que s'haurà de decantar tard o d'hora cap a l'ús de "per".

Free counter and web stats