diumenge, 1 de maig de 2011

Policia

Estudiar idiomes fa que trobes moltes sorpreses. Quan anys arrere vaig mamprendre l'estudi de l'alemany vaig conéixer el mot polizei i polizist(in). De seguida em va vindre al cap una cosa que havia sentit a dir al poble quan era menut: policer(o). Vés per on, al meu poble hi havia gent que distingia entre el cos de seguretat i la persona, ço és, la policia i el policer (per al femení, policera). Aquesta llampada que em va venir va quedar arraconada fins fa un temps ençà, que en estudiar grec, m'hi trobe que ells hi diuen αστυνομία i αστυνόμος (cos i agent). A partir d'ací em va ballar pel cap fer un text per plantejar el dubte de si convindria establir de manera normativa aquesta distinció lèxica. Tot posant-me a la faena d'investigar, el DIEC no arreplega el mot policer, tanmateix, el DCVB sí, però com a vulgarisme del castellà. Tot seguit consulte el diccionari de l'acadèmia castellana i amb sorpresa no és arreplegat, amb aquesta forma, sinó amb aquesta: polizonte. Estranyat, tire mà del Google castellà i hi apareix policero, però més en el castellà americà que l'europeu.
Feta la investigació, el dubte: què fem? ¿Fem força perquè s'accepte policer i policera al diccionari? Francés: policier; anglés: policeman; alemany: Polizist; italià: polizotto; romanés: poliţisti.

4 comentaris:

Almàssera ha dit...

A mi no m'agrada tindre molt a veure amb la policia, però trobe molt útil la diferenciació (també recorde allà lluny allò del policero). Ens hi animem?

dospoals ha dit...

Per mi bé, serà un poc enfadós per allò d'estar sempre alerta, però caldrà que s'hi apunte gent.

jes ha dit...

Jo propose que anomenem la policia autonòmica valenciana "minyons", cosa que hauria d'haver fet l'incompetent expresident Lerma.

dospoals ha dit...

En el cas de la policia nacional, no sabria dir-ho. Ni sabia que hi havia una denominació nostrada. Ara, no sé fins a quin punt serà possible.

Free counter and web stats