divendres, 15 d’abril de 2011

Taüt

Temps arrere vaig llegir un article d'Eugeni Reig en què parlava del gènere del mot taüt, a hores d'ara masculí, i que ell reivindicava com a femení. Quan hom llig un article d'aquesta mena, tirà mà del DCVB per comprovar què hi diu, i vet ací que efectivament indica que és femení. No sé per quin motiu Fabra va canviar el gènere de la paraula. Tampoc no sé per què en castellà és masculí, i si ha estatpossible que en algun moment de la història aquest mot va ser femení. Si ho ha estat, la raó del canvi podria resultar del fet que el castellà té per norma posar l'article masculí en paraules femenines: el arma, el agua, etc. Ves a saber si aquest fet va provocar que en el parlant es repensara el mot ataúd femení en masculí.

Aleshores, si taüt és una paraula femenina en la Crònica de Jaume el Conqueridor i continua en les Rondalles eivissenques arreplegades per Joan Castelló l'any 1953, el dubte meu és, ¿està disposat l'IEC a tornar el gènere canviat al mot?. De retruc, ¿estem disposats els usuaris professionals de la llengua a assumir el canvi? Més encara, ¿fins a quin punt deuen estar disposats els detractors de l'AVL a acceptar un tal canvi (tot i sabent ara que és un fet genuí de la llengua que siga femení), si la dita acadèmia valenciana decideix sancionar que taüt ha de ser femení, com reivindica Eugeni Reig al final del seu article?

Vos en posaré un exemple: després d'explicar aquesta troballa amb algun company de professió, aquest es va negar a canviar el que havia dit tota la vida. Què hi fem, doncs? En el meu cas, jo canviaré; costarà, però canviaré.

2 comentaris:

jes ha dit...

Trobe que si hi ha parts de la gramàtica que Fabra va prescriure erròniament, s'han de revisar urgentment. Si "taüt" era de gènere femení,cal que revisem els diccionaris.
La reforma fabriana s'ha d'avaluar en el context que la va produir, per això avui no té cap sentit la distinció irreal dels manuals entre "per" i "per a" o la sistematització frankensteiniana dels pronoms febles, feta amb despulles d'ací i d'allà.
Ara, si les revisions impliquen l'assumpció de castellanades insultantment crues com ara "ahí" o
"la llet està calenta/bona" com fa l'Haca-dèmia, potser que ho deixem córrer...

dospoals ha dit...

Doncs, ala, tothom a començar a fer servir la taüt.

Free counter and web stats