divendres, 1 d’abril de 2011

U

Quan Canal 9 va començar a emetre, jo era xiquet i recorde uns quants diumenges en què el presentador del Telenotícies cantava els números de la travessa: dos, ics, u, u, u, u... U, quina por.

Perquè hui toca parlar de l'u. No vos heu adonat que el número tan nostrat, l'u desapareix de la boca de la gent. Si pareu l'orella, el parlant de la nostra llengua quan compta no diu u, sinó un. A Canal 9 ara no sé com ho diuen, però a la Televisió de Catalunya, ja fa anys que s'ha perdut: l'exemple darrer, fa unes setmanes, en la presentació del canal nou d'esport de la CCRTV, Esports 3. En aquella ocasió eren al Camp Nou tota una colla de gent famosa i qui feia la presentació va fer un compte arrere: quatre, tres, dos, un... Doncs aixó, un.

Et trobaré a faltar, u.

2 comentaris:

jes ha dit...

Ací caldria distingir entre ordinal i cardinal. " L'autobús u ha estat el primer a arribar" i "tan sols ha vingut un alumne". També cal dir "un i tres fan quatre" perquè es tracta de quantitats. Ara, l'u sempre serà un nombre i no pas un "número", castellanada grossa que caldria bandejar per sempre dels nostres diccionaris perquè NO HA EXISTIT MAI EN LA NOSTRA LLENGUA i ni els filòlegs sabrien ben bé com s'usa.

dospoals ha dit...

No estic gaire convençut amb això d'"un i tres". El mot "un" només es pot servir si en el seu lloc poguérem dir dos o dues: "un cotxe" "dos cotxes" "dues cases". En el cas de la suma "un i tres fan quatre" no podem fer "dues i tres" com a general i sense determinar cap nom en el context (si no és que diguem "dues cases i tres cases fan cinc cases".

Pel que fa al número i nombre, ja són figues d'un altre paner, que es tractarà en un altre moment.

Free counter and web stats