dimarts, 14 de juny de 2011

D'apostrofar les femenines

Com a professor que he d'explicar tantíssimes coses als alumnes, he de fer-los entendre que una excepció en el fons, en el fons, té una raó lògica de ser. En el cas de les regles d'apostrofar voldria fer saber que m'he de barallar moltíssim i molt perquè recorden la llista de 7 casos d'excepció. Hom entén per raons lògiques de parla que no s'apostrofen les paraules que comencen per la i, u, hi, hu consonàntiques (el iogurt, la iaia), però sincerament, ¿quina necessitat tenim de no apostrofar les paraules femenines que comencen per una i, u, hi, hu àtones? ¿Tan malament sona dir l'informació, l'història, l'universitat? Si encara el francés també seguira aquesta excepció... Però no fent-la, ¿què és el que guanyem amb aquesta excepció?

Ja puc dir jo que és un destorb per als alumnes que aprenen la nostra llengua: tant els no valencianoparlants, com els valencianoparlants (perquè de fet, ací no es salva ningú!). Tanmateix, si algú pot donar-me'n raons raonades, doncs, m'aguantaré...

2 comentaris:

jpgine ha dit...

avantatge : saber que es tracta de mots femenins

inconvenient : la pronunciació de la A. penso que en general no es feia abans (o potser en alguns casos i/o regions. A Cat Nord La iglésia pot sonar com a "lei-gglési"

dospoals ha dit...

Pel que fa a l'avantatge que proposes, trobe que no és gaire rellevant saber que són femenines justament en aquests casos.

Pel que fa a l'inconvenient, tampoc acabe d'entendre'l.

Deu ser la calor que estic espés?

Free counter and web stats