Continuant amb el tema de les males traduccions de l'anglés, hom pot trobar la situació aquesta: ai, com trobe a faltar quan era menudet i feia fred i plovia i en arribar a casa de l'escola em feia una xocolata calenta.
A ma casa, quan teníem aquest oratge i ens abellia fer-nos alguna beguda que ens escalfara, tiràvem mà del xocolate. Diem, simplement, ara ens farem un xocolate i hi mullarem unes valencianes. He pogut sentir en sèries traduïdes al castellà (i alguna en català) que els personatges es fan xocolates calentes, una concepte totalment pleonàstic perquè si ens volem escalfar és evident que el xocolate ha de ser calent. En anglés el nostre xocolate que lleva el fred del cos es diu hot chocolate i com hom ja deu haver comprovat, traduir exactament xocolate calent no és una gran tasca de traducció al fet cultural del nostre idioma.
Nota: al tall del tema, una altra cosa serà si xocolate o xocolata, que ja tractaré més avant.
17 comentaris:
A Tavernes la gent en diu "xicolate". A mi m'agrada molt, sempre que siga del pur, sense llet i amb un contingut de cacau elevat. Fred, calent, ratllat, en pols... llépol que sóc.
Per falles sempre he sentit "fer una xocolatà" mai calenta, però. És una bona observació. Tanmateix nosaltres mai "mullàvem"; tans sols "sucàvem", fins i tot en castellà. Coses de l'apitxat horrorós de l'horta... Jes
Ja sabem uns quants com ets de llèpol.
Sobre mullar i sucar, el text està en dansa.
L'apitxat de l'Horta no és tan horrorós com tots dieu i, a més, dóna molt a parlar a tots, per tant... :-)
Jo no crec que dir "xocolata calenta" siga necessàriament fer-ne un ús pleonàstic. Potser ara associem "xocolata" a una cosa calenta, però xocolata n'hi ha de molts tipus.
En el cas concret que comentes, potser sí que es fa un ús pleonàstic, però és normal, ja que es pretén enfatitzar "calor" front a "fred".
Evidentment que siga pleonàstic o no depén de la situació: no ho seria per exemple si diguérem: (en una conversa)
-Ei, isc ara de la dutxa. Està calenta o freda la xocolata?
-No patisques, està calenta encara.
-Que bé, encara em fare la xocolata calenta.
Ara, al que jo vull referir-me és com a concepte: el que nosaltres diem "Anem a ca Valor a fer-nos un xocolate" en anglés hom diria un "hot xocolate". És ací on està la mala traducció de l'anglés de què parle.
En valencià no fem la distinció entre xocolate de pastilla i desfet: a tot li diem xocolate. L'anglés sí.
Us fa una tasseta de xicolate amb ensaïmadetes acabades de fer?
Llèpol!
M'agrada molt el teu blog! Totes aquestes coses de la llengua m'apassionen!
;)
M'agrada que t'agrade. Sigues-hi benvingut.
Per descomptat que és solament "xocolata" o "xocolate". Però quan és necessari precisar, si per exemple es poden confondre i donar-te una presa de xocolata en comptes d'una tassa de xocolata, és ben genuí "xocolata desfeta" (vegeu el DIEC) o "xocolata cuita".
He entrat al teu blog procedent del del "llèpol" :)) M'agradarà seguir-te.
Estic d'acord amb l'anònim anterior, ja que sempre he sentit dir "xocolata desfeta", la qual, està clar, pot estar més freda o més calenta.
Moltes gràcies per al visita. Sí que és un bon llèpol, sí!
Ara que hi pense,em sembla que l'adaptació "natural" d'aquest mot a la nostra llengua hauria d'ésser "xocolat", Aquesta pronúncia no deu pareix insòlita en unes quantes comarques.Sospite que sense el fintre castellà, aquest hauria estat el resultat. Jes
Aquesta era la conclusió a què volia arribar tot partint d'aquest text i el de les lletres, i que per error de càlculs no he penjat encara: que ni xocolate no xocolata, sinó xocolat.
A mi tant l'un com l'altre em sonen horrorosos. D'ara en avant sempre diré "xocolat". Jes
"xocolata/e desfet/a". Si el mot nos haguera arribat d'una altra llengua que l'espanyol diríem "el xocolat" com en occità "lo chocolat"
Certament, cal reivindicar "xocolat"
Publica un comentari a l'entrada