divendres, 30 d’octubre del 2009

Res de res

És molt habitual sentir i usar l'expressió aquesta quan hom vol indicar impossibilitat, gusts, etc. T'ha agradat l'obra? Res de res. No s'ha pogut fer res de res per a recuperar el cos. No has comprat res? Res de res. Aquesta expressió es pot trobar en castellà, en italià i en francés calcades de les formes nada de nada, niente di niente, i rien de rien.

Ara bé, ¿és correcta aquesta forma res de res? Fixem-nos-hi. Si passem l'oració al positiu (molt; tot el possible; poc) ens adonarem que el que hi han són quantificadors; per tant, el que sintàcticament hi ha en negatiu és una quantitat. D'una altra banda, en res de res, el primer res indica una quantitat d'un nom, i el segon res és, doncs, un nom; si la passarem al positiu podríem dir-hi: poc de menjar, molt de fetge.

Atés u i l'altre, la construcció no és correcta en la nostra llengua. Hom hauria de dir-hi gens de res: d'on el segon res no és pas una negació, sinó un nom (com en el cas de la interrogativa, Vols res? on res equival a alguna cosa), i el primer res fa referència a una quantitat en negatiu, dita gens en català, i no res: ¿Tens ganes de ballar? No, no en tinc gens.

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Crec que tens raó. De fet, jo mateixa me n'havia adonat i estic convençuda que quan l'empre ho faig per influència del castellà.

dospoals ha dit...

Eixes petites coses que passen inadvertides... Però tingues present que no és només per culpa del castellà: també del francés potser per la gal·lofília dels nostres clàssics.

Anònim ha dit...

Fet i fet, proposes la solucio "gens de res" o "gens"-"res" a seques? Jo diria que en el primer exemple de l'obra,no és possible la resposta "res de res". Això ho diria una persona que no tinguera ni punyetera idea de valencià.
"Gens ni mica" potser fóra una solució equivalent als casos de "nada de nada" castellans. Jes

dospoals ha dit...

El que jo propose en les situacions en què hom vol ser expressiu és rebutjar "res de res", i fer servir, si de cas "gens de res" o "gens ni mica" (o "gens ni miqueta"), una expressió aquesta darrera, si més no, amb més possibilitats de ser genuïnament catalana (si ningú no hi diu el contrari).

Free counter and web stats