dijous, 15 d’octubre de 2009

Jugar un paper

En català hom diu que en teatre hom representa un paper o l’interpreta. Així, Joel Joan ha interpretat el paper de dolent de manera espectacular; o parlant d’un sainet, els actors, que no eren professionals, han representat els papers molt bé. Més encara, amb el verb fer i de manera col•loquial, els xiquets faran el paper de pastorets en el Betlem. En anglés, hom diu play, que traduït al català és jugar: to play a rol in that drama. En francés hom diu jouer un rôle. En el DIEC2, l’accepció jugar no fa referència a interpretar, mentre que en el DCVB, si bé en el mot jugar no diu res d’interpretar, si mirem rol, hi ha l’accepció 3a "Paper que juga un actor en una obra dramàtica": fet i fet referit al teatre.

Així doncs, l’expressió jugar un paper (que té tots els numerets de ser una traducció de l’anglés o del francés), de moment no està acceptada en el DIEC2, ni tampoc apareix en el DCVB. A més a més, el DIEC2 no sanciona tampoc jugar amb el sentit de representar, com no ho fa el DCVB (bé, si de cas, de manera un poc tèrbola en les accepcions 4 i 5, i de forma indirecta en el terme rol). El meu dubte és, ¿l’acceptem ja al DIEC2 o els professionals de la llengua la foragitem ja?

7 comentaris:

Oreto ha dit...

??

Ma mare sempre diu "fer el paperot", però això de jugar...

Salutacions.

dospoals ha dit...

Fer el paperot és també una manera de fer teatre. Per exemple, nosaltres davant Conselleria.

Teresa ha dit...

Fa temps que em vaig fer la mateixa pregunta sobre "jugar un paper", expressió que jo use molt, però que no sabia si acabava de ser genuïna o no.

A veure què en diuen els experts...

dospoals ha dit...

A vore, a vore.

Anònim ha dit...

El verb jugar, segons el DIEC, només fa referència a activitats lúdiques (amb l'excepció de l'accepció referida a armes, tan poc lúdica com estranya). No té tampoc un sentit lúdic en les expressions jugar-la a algú i jugar una mala passada (o una mala partida, segons el DCVB), que caldria arribar a veure d'on vénen.

Això pot sobtar, si tenim en compte que el nom joc pot designar una activitat lúdica (joc de bitlles), però també un conjunt (un joc de cafè) i el moviment d'una peça respecte d'una altra (La tapa de la capsa és tan vela que ha agafat una mica de joc i no tanca prou bé). Potser sobta, però és així.

L'expressió jugar un paper ens és tan familiar perquè ha tingut una gran difusió. Però en el fons no deixa de ser tan estranya a la nostra llengua com jugar la guitarra ('tocar la guitarra'), que per sort avui dia no té possibilitat de prosperar. Ara, demà ja ho veurem...

Anònim ha dit...

En francès s'escriu : jouer un rôle, faire le-un rôle de soldat

dospoals ha dit...

Gràcies per la correcció. Tot seguit ho canviaré.

Free counter and web stats