dijous, 4 de juny de 2009

W

Quan hom diu l'abecedari i arriba a la lletra que va després de la v, diu v doble (o doble v, si traduïm sense cap mirament de l'anglés o el francés). Per a representar gràficament aquesta wau hom ha decidit fondre dues v i convertir-les en una lletra única, la w. És així que, si la mirem bé, el que hi ha és una v doblada i unida, i no dues ves soltes.

Dic açò perquè hi ha el costum estés a l'hora de lletrejar paraules (terra, allà, súmmum, cappare) de dir doble erre, doble ele, doble eme, doble pe, (o erre doble, etc.) i no dir dues erres, dues eles, dues emes, dues pes. ¿És correcte (o adequat al significat dels mots) fer servir la paraula doble en lloc de dues, interferència pressumpta de l'anglés i del francés?

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Home, jo no ho veig malament. Tampoc no crec que siga tan de problema dir "doble" en lloc de "dues", al capdavall, el sentit és eixe, no?

dospoals ha dit...

Des del punt de vista de sentit, jo trobe que no és el mateix: no és él mateix doble que dos. Com he dit, la lletra w és una lletra fosa, refeta a partir dues v, mentre que quan diem doble ll no ens referim a una lletra refosa, sinó simplement una al costat de l'altra: doncs, dues eles. A més a més, en el cas hipotètic que hi haguera una paraula amb dues w hom hi diria dos ves dobles, i no doble doble v.

Anònim ha dit...

Al País Valencia, quan jo era menut (fa molts anys...), era estàndard el diminutiu en "-iu" (menudiu, boquiua...).
Salutacions,
Josep P P

dospoals ha dit...

Doncs ara, als llibres de d'escola ja no és considerat de la mateixa manera...

Free counter and web stats