diumenge, 26 d’octubre de 2008

Haia

Tothom qui s’ha dedicat a l’ensenyament del valencià (ja de professional, ja de manera aficionada, ja prosaicament), a l’hora d’explicar les regles d’apostrofar, deu haver-se enfrontat amb el problema del mot Haia: uns manuals diuen que sí que s’apostrofa (l’Haia), uns altres manuals que no s’apostrofa (la Haia), i al remat, tots amb l’haca i l’haca a bots, i el pobre alumne (ai, eixos adults que amb il•lusió fan els cursets de valencià dels sindicats o de conselleria) amb l’embolic al cap, desemparat, perquè no li ho fem segur.

Amb els anys m’havia fet una teoria sobre el cas. Jo em pensava que Haia era una presa del castellà Haya, i per aquest motiu de toponímia no em trobava a gust fent servir un castellanisme innecessàriament: ço és, veges tu, si faig (Fagus sylvatica) és haya, ¿per què no podem dir el Faig? Evidentment, això ja no seria viable actualment, de manera que l’opció més adequada –pensava jo- seria fer servir el mot en holandés, tal com raja, Den Haag. Així doncs, hom evitava la interferència lingüística del castellà, feia servir el mot en la llengua original, i de retruc, ens estalviàvem el problema cabdal, el de l’apostrofació o no de la paraula Haia. Obvi, oi?

Doncs bé, per a demostrar la bondat de la teoria meua, i fussant per la Viquipèdia) em vaig dedicar a mirar com denominen les llengües europees (quin gran invent la columna aquesta de l’esquerre!) aquesta ciutat. Tot il•lusionat hi vaig fer una llista i després d’aquesta faenassa, com a segon pas de la investigació havia pensat posar-hi al costat com es deia faig (Fagus sylvatica) també en cada idioma; tot seguit, amb aquesta columnació de ciutat-arbre, havia pensat fer-hi la comparació, establir les correspondències i concloure que Den Haag és la forma holandesa de faig, i que per tant el català està fent una collonada (en l’apartat de toponímia) fent servir un castellanisme innecessari, quan fet i fet caldria decidir-se pel que ja he esmentat adés (o el Faig, o Den Haag).

Pareu esment al temps del verb: he dit havia pensat posar-hi al costat, havia pensat fer-hi... Per què eixe havia? Doncs perquè no he arribat a fer la segona llista de paraules del faig (Fagus sylvatica). Resulta que de casualitat he entrat al Viccionari en holandés (que m’ha dut a l’alemany, que m’ha dut a l’anglés, que m’ha dut al francés) i he descobert que Haag no ve de faig (Fagus sylvatica), sinó d’un mot fràncic hagja que significa... bardissa! Òndia, ara va i resulta que caldria dir en català la ciutat holandesa de la Bardissa, (o la Bardissa del Comte, perquè aquesta ciutat es feia dir també al segle XVII ‘s-Gravenhage): Ai, Ramon, les voltes que pega el món! Però ai las! ai, Bernat, deixa el món com te l’has trobat, perquè al final, roda i volta, tota aquesta teoria de la conspiració que m’havia muntat m’ha caigut com botifarra a la cendra, ha tingut un final que no m’esperava, i ves per on, en lloc de quedar-hi decebut, hi estic més il•luminat encara, per la manera tan absurda d’aprendre coses.

En conclusió, i després de tanta volta, aquesta ciutat holandesa rep el nom en català del francés La Haye (mot que sí que està en el vocabulari, per influència del fràncic i que significa bardissa) que havia fet que les fricatives velars sonores [ɣ] –Haag- es vagen ioditzar, (com payer<pacare) i d’aquesta manera s’ha incorporat amb la iod a la resta de llengües romàniques (llevat del romanés, Haga, que sembla que aquesta llengua a voltes va a la seua, per això de ser mig romànica, mig eslava). Sobre l’apostrofació, doncs sembla que, com que en francés no s’apostrofa, en català tampoc (malgrat que l’occità i l’italià sí que ho fan: l’Aia, i sense h). Al final de tota la història, què fem? Doncs, obeir el que diu la normativa: la Haia, per a evitar l’homofonia amb Laia... Ara que, sempre hom pot optar per dir den Haag o simplement Haag, el terme com és en la llengua original, com fan les altres llengües europees, i així estalviar-se una interferència lingüística del francés.


(Ja que havia fet la faenassa de cercar les paraules, i perquè no es perda i hom s’estalvie la recerca tan farragosa si hi té curiositat, ací deixe la llista d’idiomes i el topònim)

Branca romànica: Francés>la Haye; Català>la Haia; Occità>l’Aia; Italià>l’Aia; Gallecportugués>a Haia; Castellà>la Haya; Romanés>Haga

Resta de llengües consultades: Holandés>den Haag; Anglés>the Hague; Basc>Haga; Grec>Hagui; Suec>Haag; Danés>Haag; Noruec>Haag; Finés>Haag; Alemany>den Haag; Gal•lés>den Haag; Esperanto>Hago; Gaèl•lic>an Háig; Volapük>den Haag; Txec>Haag; Estonià>Haag; Croata>Haag; Hongarés>Hága; Islandés>Haag; Llatí>Haga; Lituà>Haga; Letó>Hāga; Polonés>Haga; Turc>Lahey; Eslové>Haag; Eslovac>Haag

diumenge, 12 d’octubre de 2008

De nou

A la facultat se’ns parlava de la importància dels connectors a l’hora d’elaborar texts. Molts professors arribaven a suspendre exàmens per faltes, i ja per faltes hom no podia considerar aquell accent oblidat o la interferència lingüística del castellà de la y. Ara teníem 18 anys, érem majors d’edat i hom ja podia suspendre’ns per coses tan serioses com no saber estructurar un text, no saber expressar les idees o que el contingut d’un examen no es corresponia concretament al que es demanava a la pregunta. És així que vam aprendre a fer servir el lèxic com tocava, a construir oracions amb sentit, a ordenar els nostres pensaments mitjançant uns texts coherents i cohesionats. Així doncs, ara toca parlar de connectors (concepte aquest que ha esdevingut fonamental, no només en la meua tasca de simple usuari de la llengua, sinó també en la meua projecció com a poeta, fet i fet, en la formació de la meu veu poètica).

Temps arrere reflexionava sobre el connector de nou i em vaig adonar que havia quedat desvirtuat el significat més important que tenia (i que es veu ben viu en el parlar col•loquial), que és el de començar de zero una cosa. Així trobem expressions com comencem de nou la partida perquè has fet malament; fem de nou la casa perquè ha caigut; li trauran els comptes de nou perquè el windows de l’ordinador s’ha penjat, etc. Podem trobar, fins i tot, l’ús del connector en aquesta situació, que si bé no és exacta de començar de zero, sí que conté un sentit de ser novetat, una cosa totalment desconeguda i per tant de zero en el nostre intel•lecte: la notícia m’ha vingut de nou.

Als nostres dies es fa servir de nou (exageradíssimament) com a sinònim d’una altra volta. De fet, el DIEC 2 ja l’arreplega, però en la tercera accepció. Aquest canvi de significat del connector (perquè és un altre significat) potser té una raó evident: quan comencem una partida de nou, quan fem una casa de nou, quan treiem uns comptes de nou, a més a més de començar-ho de zero, ho fem una altra volta, per tant és fàcil aquest afegiment de significat.

Al remat, des del meu punt de vista i malgrat que aquest segon significat està sancionat jo no el faré servir en aquest sentit. De nou serà començar de zero, i una altra volta serà un altra volta. Ara cadascú que faça la seua.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Aclariments país-veí

Sobre la derivació, crec que no pot hi haure cap mena de dubte que vénen de la mateixa paraula: pagus. Evidentment que el Diccionari ortogràfic i de pronúncia d'Enciclopèdia Catalana hi diga que és un diftong, perquè en no hi haure dièresi així ho escriu i separa. Ara bé el que jo vull fer-vos reflexionar és l’analogia que té país amb veí. Les dues paraules han trencat el diftong i hi ha posat l’accent, però en formar els derivats, una sí que el manté i l’altre no! Això no és de ser analògics quan toca ser-ho. Vaig errat jo? ¿Potser els del diccionari no hi han pensat, o si ho han fet, pensen que no cal tocar una cosa a què ja estem habituats? Fixeu-vos en aquest exemple: si vull fer el diminutiu de veí, diré ve-ï-net, i si faig el de país? Pa-ï-set, o pai-set.

Al remat, aquest text simplement és una reacció a la fartera d’haver d’explicar contínuament les regles de la dièresi, i ves per on, pot passar que a força de repetir-ho ja no reflexionem (raonem de fons) i ens podem trobar alguna cosa d’aquestes. Vulgueu o no, per a mi és el mateix analògicament.
Free counter and web stats