dimecres, 5 de febrer de 2014

Dels diccionaris normatius (text d'urgència)

Ara que ja ha eixit el diccionari normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, no exposaré per què m'agrada o no aquest diccionari, sinó que comentaré què trobe de les definicions valencià i català. De bestreta, començaré per l'article estrella valencià

DNV: Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.

DIEC: Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.

Posats a triar d'entre els dos, preferisc la del DIEC perquè és més sintètica a l'hora de definir. Altrament, la definició del DNV no és exacta del tot (postats a ser legalistes), donat que a la franja oriental d'Aragó es diu LAPAO (vulguem o no, si ens captenim al fet polític, ço és, a allò que diu l'estatut d'autonomia d'aquella terra). De retruc, no crec que siga conherent en termes polítics dir francés i no rossellonés i sí sard i no italià. També, s'ha deixat el territori del Carxe. Per a acabr, posats a especificar jo hauria definit així el terme valencià: Nom que rep el català a la Comunitat Valenciana (i he escrit Comunitat, seguint la dèria legalista). Crec que és més concret i directe, certament.

En segon lloc, he cercat el segon mot estrella català

DNV: Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.

DIEC: Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.

Posats a triar, m'agrada la del DIEC perquè reflecteix en gran mesura la realitat del català al País Valencià (en dir que només es parla en una part del territori); encara també jo hauria dit franja oriental de l'Aragó. Pel que fa a la denominació de sard, no diré res, ja que ací no hi ha un acarament a francés, a més a més que ressalta el fet nacional sard. La del DNV no m'acaba de fer el pes perquè situa al final de la definició el segon territori on més es parla (que si bé és per a fer específic que ací es diu valencià, no passa res si es diu entre parèntesi, així: [...] Catalunya, Comunitat Valenciana (on rep el nom de valencià), així com a les Illes [...] d'Aragó (on rep el nom de LAPAO), la ciutat [...]. Al remat, s'han deixat el territori murcià del Carxe.

Sense acritud i raonant, pense jo.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, la definició és psicològica i no necessàriament lingüística...

dospoals ha dit...

Doncs això: que hi posem la psicologia i la lingüística, i les manies també...

Teresa ha dit...

Visca el diccionari! ;p

dospoals ha dit...

Que visca, que visca, però que siga acurat ;P

jes ha dit...

Acuradíssim: "guilopo", "arrastrar", "ahí", "bovo", "flato", "pato", "bellota", "mentira" i un gavadal de castellanades repugnants. Com es nota que el Casanova hi ha ficat cullerada !!!

dospoals ha dit...

Jo vull que siga acurat no només amb les castellanades que diem els valencians, sinó també les que es sancionen al DIEC; però també amb les anglesades (estrés i a través de com a sinònim de mitjançant), italianades, francesades, etc.

jes ha dit...

El DNV podria haver millorat el de l'IEC però no ho ha fet pas. De fet també hi han inclòs "a través de" -anglicisme que ens ha arribat via castellà-, i la resta de castellanismes innecessaris. A més a més, les variants ortogràfiques valencianes remeten a les del català general, cosa que no tindria gens d'importància si els redactors haguessen treballat sistemàticament. I doncs, "desempelegar-se" remet a "desempallegar-se" però el significat d'ametlla cal anar a cercar-lo a "ametla". Aquesta obra és el resultat d'un malentés i de les dèries dialectalistes dels venuts de sempre, això és tot.

dospoals ha dit...

Efectivament, sí que podem trobar dialectalismes: bellea, bellesa. Però jo no rebutjaré un diccionari si el dialectalisme que posa és més "genuí" que no un altre. Cas per exemple de vesprada i tarda.

Dialectalismes sí, però raonats. en el cas d'ametla i ametlla, ací tant l'u com l'altre tenen el dret d'aparéixer, perquè tots dos responen a fets lingüístics interns (si acceptem Novetlé, no direm Novetllé, per posar-hi un mot semblant).

Però tornant a l'esperit del meu text, les meues preferències de definicions (valencià i català) ja han quedat clares. En conjunt els dos podrien ser millorables i caldria que ho feren, els dos.

jes ha dit...

Diria que s'escriu i pronuncia Novetlè i també gosaria afirmar que el topònim de la Costera no té res a veure amb el cas d'ametla. Les definicions d'un diccionari pretesament valencià han de remetre a les variants valencianes. Pel que fa a les entrades de "valencià" i "català" són, poc més o menys, idèntiques. Ara, en comptes de Comunitat Valenciana, hi hauria de dir ( i no pas "posar") "antic Regne de València" o algun eufemisme semblant.

Free counter and web stats