divendres, 1 de novembre de 2013

Amb i els complements del predicat

Explicava en aquell moment als alumnes què eren els complements de règim verbal i vaig copiar-los una llista de verbs que duien aquesta mena de complements. Mentre ells la copiaven de la pissarra, u em va demanar, amenaçar també duu complement de règim? Si amenacem algú, eixe algú ho és? Tot seguit li vaig respondre que el complement de règim feia referència a aquella construcció introduïda per la preposició amb, per exemple: Va amenaçar el jugador amb una expulsió, en què amb una expulsió és el règim.

Aleshores de sobte, em va sortir una flamerada: a vore si amb una expulsió no és un complement de règim, sinó un complement circumstancial d'instrument com serien els exemples següents: Va tallar el pa amb un ganivet; Va enganyar el seu germà amb mentides; Va resoldre el problema amb una equació.

4 comentaris:

Teresa Sáez Cuenca ha dit...

Ho és o no ho és? Dubtes de llengua... ;)

dospoals ha dit...

Doncs a vore qui d'aquells que treballen en editorials m'ho pot explicar (perquè ells són qui fan les explicacions al llibre).

Ferran Campos ha dit...

Bona reflexió! Crer que sí que es tracta d'un complement de règim verbal, ja que el verb demana semànticament el complement introduït per la preposició "amb". De fet, hi ha un xicotet matís. Tallar el pa és tallar el pa (siga com siga), però amenaçar el jugador amb l'expulsió equivaldria a dir que li adverteix que l'expulsarà si... L'instrument és més clar en el verb "tallar" que no en el verb "amenaçar".

dospoals ha dit...

Gràcies per l'explicació. De bestreta, pel que fa a això que el verb "demana semànticament", el mateix podem dir del verb "vindre" que també demana una preposició (la "de"). És cert que puc dir també "Vinc a la festa", però sempre hi haurà un "de" implícit (i si fem la relació al cas que ens ateny: l'ha amenaçat per carta; vet ací que no apareix la preposició "amb" i no és necessària. Al tall, hom podria induir: l'ha amenaçat amb la mort per carta). Per tant, usar l'argument de la "demanda semàntica" és un poc forçat, més quan hi han alumnes que em diuen que la "de" de venir també és exigit pel verb.

Pel que fa al fet del matís, per a mi, igual d'instrument és un ganivet que una targeta, perquè, comptat i debatut, el cuiner i l'àrbitre, quan fan la seua faena, fan servir les eines: l'u un ganivet, l'altre una targeta. També algú pot amenaçar amb una pistola o amb un ganivet, amb la qual cosa, deixant de banda quin nom utilitzem, si ganivet o targeta, el lloc sintàctic és un instrument. Més encara, fixa't en aquesta oració, "Va enganyar els turistes amb mentides" ací "mentides" és un instrument per a dur a terme un propòsit. Te'n pose més exemples: Va enamorar-la amb l'encant dels actors de cinema; Va sorprendre l'amada amb un viatge; Va curar-la amb una aspirina.

Al remat, un complement de règim fa referència, si més no (d'acord amb les classificacions que es fan als llibres de text) a aquells complements que no són els circumstancials de lloc, temps, manera, etc.

Free counter and web stats