dimecres, 25 d’abril de 2012

Subjectes febles

Acabe de trobar que al llibre de text de 1r de Batxillerat de Marfil, a l'hora de definir el subjecte diu a la pàgina 189 que no pot ser substituït per cap pronom feble.

-El germà corregué finalment la marató.
*El corregué finalment la marató.

Certament, difícil (impossible) és. Tanmateix, el fet és que sí que es pot substituir per un pronom feble, quan es tracta de subjectes amb quantitats:

-Vint persones caben en aquella saleta.
-En caben vint en aquella saleta.

No sé què deu haver fet pensar a l'autor del text dir tal cosa, però podria ser que seguira alguna inèrcia de la sintaxi castellana, en què, efectivament, en no tenir pronom feble en, consegüentment, no pot fer la substitució.

Al capdavall, que no ho tinga altri no vol dir que no ho tinguem nosaltres.

dimarts, 10 d’abril de 2012

7 milions


Recorde de fa temps la campanya de la Generalitat de Catalunya dels 7 milions. Hi deien: Som 7 milions i sent menut com era em sonava estranya, la frase, com si li faltara alguna cosa: jo hi hauria dit En som 7 milions. Dies arrere, vaig llegir un editorial del Vicent Partal que diu, Si més no, serem dos. Una altra volta, doncs, que em sona estrany: jo hi diria Si més no, en som dos.

No sé fins a quin punt està el tema de la correcció, però supose que ara per ara aquestes dues oracions estan malament perquè és necessari que aparega el pronom feble en si s'omet el nom de referència (Som set milions de catalans, Som dos seguidors blaugrana).

No posaré més exemples del fet, simplement poseu al google "som" i in quantificador i en trobareu un caramull mésper exemple, aquest:

*Som quinze i totes ens diem igual: Júlia!!
-En som quinze i totes ens diem igual: Júlia!!

 El problema està en el costum: com més ens acostumem a no sentir el pronom en en aquestes oracions, més estrany ens resultarà posar-lo, i fet i fet, aquesta és la mala peça del teler: el costum que esmussa l'esmolat.
Free counter and web stats