dimarts, 10 d’abril de 2012

7 milions


Recorde de fa temps la campanya de la Generalitat de Catalunya dels 7 milions. Hi deien: Som 7 milions i sent menut com era em sonava estranya, la frase, com si li faltara alguna cosa: jo hi hauria dit En som 7 milions. Dies arrere, vaig llegir un editorial del Vicent Partal que diu, Si més no, serem dos. Una altra volta, doncs, que em sona estrany: jo hi diria Si més no, en som dos.

No sé fins a quin punt està el tema de la correcció, però supose que ara per ara aquestes dues oracions estan malament perquè és necessari que aparega el pronom feble en si s'omet el nom de referència (Som set milions de catalans, Som dos seguidors blaugrana).

No posaré més exemples del fet, simplement poseu al google "som" i in quantificador i en trobareu un caramull mésper exemple, aquest:

*Som quinze i totes ens diem igual: Júlia!!
-En som quinze i totes ens diem igual: Júlia!!

 El problema està en el costum: com més ens acostumem a no sentir el pronom en en aquestes oracions, més estrany ens resultarà posar-lo, i fet i fet, aquesta és la mala peça del teler: el costum que esmussa l'esmolat.

10 comentaris:

jes ha dit...

El català no pronominalitza amb "en" per substituir un atribut quantificat. Per això la frase de "Són molts els factors..." és insultantment correcta; jo no hi podria objectar res. A més a més, aquest ús presenta moltes vacil.lacions: no l'he sentit mai al nord del País Valencià i no estic segur que s'use en alacantí.
Ara, aquest clític sol remetre directament a l'espècie d'individus humans ("No n'eren deu?", títol d'un llibre de Bromera)i quan canviem el verb és del tot inacceptable: *De les persones que van eixir a mitjanit, dues no n'han arribat encara.

dospoals ha dit...

Cetament, un error en la meua correcció de l'exemple tret d'internet. Tot seguit en trobaré un altre de millor.

Segon fet, l'oració dels set milions per a mi continua estant malament, perquè li falta un mot: o es posa el substantiu que falta, o es posa el pronom:

Som set milions de catalans.
En som set milions.

També, al parlar de la Marina, ben bé que diem N'han arribat set. N'han vingut tres, En tornaran vint, N'eixiran molts, etc.

Pel que fa a l'idea de l'espècie d'individus humans, en sintaxi, a voltes els individus no humans també tenen dret a formar part de les regles.

Al remat, volia fer esment que el costum fa que ens esmussem i perdem el tacte de les coses.

jes ha dit...

Els examples de la Marina no contradiuen gens ni mica els meus; són correctes però són diferents. En català estàndard "en som set milions" no és normatiu ni natural entre els parlants i m'agradaria que ens explicasses a quina gramàtica ho has trobat. No oblides que parlem de verbs ATRIBUTIUS amb un quantificador.

dospoals ha dit...

No veig jo per què no pot ser un fet natural açò que dic per a un parlant de la Marina, més quan es tracta d'un fet sintàctic de quantitats: el parlant que usa "en" en uns contexts, els emprarà en uns altres.

Pel que fa al que és natural, estàndard, normatiu, ací hi han coses que rascar: ben bé que fets naturals per als parlants són a voltes no normatius per decisions personals i de manies, i al contrari, de poc naturals fetes normatives per força.

jes ha dit...

La teua resposta no em sembla plausible i l'ús que fas de "ben bé", tampoc. Fes-t'ho mirar, un salut.

dospoals ha dit...

M'ho faré mirar.

Anònim ha dit...

Bon dia

Ho heu solucionat ja?

Podeu donar bibliografia que referme la correcció o incorrecció de la construcció "en som molts" o "som molts"?

El verb ser funciona igual que el verb haver-hi?

Salut
Rafel Moreno

dospoals ha dit...

No sabria donar-te cap bibliografia. L'únic que puc dir-te és que davant un fet com aquest, el parlant popular, que no està tan en contacte amb la llengua dels mitjans de comunicació, diu naturalment "en són molts", perquè vol fer regular una situació en què hi ha una quantitat. Ves per on, no coincideix, ni amb el francés (que tal volta l'ha fet fora per manies lingüístiques, que un subjecte no pot ser substituït per un pronom?), ni amb el castellà (que no té el pronom feble "en").

A mi, no em sona bé "són molts" i com que "en són molts" no ataca el fet regulador intern de la llengua, doncs, pense fer-lo servir.

Anònim ha dit...

Bon dia

Sóc Rafel

És de veres que a voltes he sentit frases com "en som molts" (i sempre m'han estranyat).

¿Vols dir que els que diuen, dieu, "en som molts" també diuen "Quants en sou?" (un cambrer que pregunta a un grup de persones molts són per a parar una taula o més)?

Jo, en aquest cas diria:

- Molts sou?
- Quants sou?

I aquella famosa dita que fa: "com més serem, més riurem", com la dieu: "com més en serem, més riurem"?

Continuaré mirant per ací i per allà a veure si trobe informació relacionada.

Salut

Rafel Moreno

dospoals ha dit...

Certament, jo dic "molts en som?" i "com més en serem, més riurem". El fet cert però, és que alguna volta he pogut perdre el pronom per les raons que ja he dit: ens sona tan natural no dir-lo per la influència del castellà, que en aquell moment no sent cap distorsió.

No sempre es pot culpar el castellà dels problemes del valencià, però cal tenir present que som consumidors de castellà abundosament i a força de vore-ho o sentir-ho en aquella llengua, al remat ja no ens sona estrany quan no seguim la sintaxi pròpia.

Free counter and web stats