Acabe de trobar que al llibre de text de 1r de Batxillerat de
Marfil, a l'hora de definir el subjecte diu a la pàgina 189 que no pot
ser substituït per cap pronom feble.
-El germà corregué finalment la marató.
*El corregué finalment la marató.
Certament, difícil (impossible) és. Tanmateix, el fet és que sí que es pot substituir per un
pronom feble, quan es tracta de subjectes amb quantitats:
-Vint persones caben en aquella saleta.
-En caben vint en aquella saleta.
No sé què deu haver fet pensar a l'autor del text dir tal cosa, però podria ser que seguira alguna inèrcia de la sintaxi castellana, en què, efectivament, en no tenir pronom feble en, consegüentment, no pot fer la substitució.
Al capdavall, que no ho tinga altri no vol dir que no ho tinguem nosaltres.
4 comentaris:
No és menys cridanera la fusió de la causa i el temps que fas en una frase com aquesta: "en no tenir pronom feble, no pot fer la substitució". Aquesta construcció (en+ infinitiu amb valor causal) és inacceptable i no exixteix en la tan bombejada llengua popular.
Personalment, prohibiria l'ús del llibres de l'editorial Marfil perquè són pèssims, plens d'errades i els autors són uns destralers com els d'ECIR. Paciència...
M'ho miraré.
En consultar la GCC 26.1.3.2, la qüestió es fa menys taxativa del que Jes exposa.
Hi pegaré una mirada.
Publica un comentari a l'entrada