diumenge, 4 de març del 2012

Divisar

Mentre feia una llista de verbs sinònims de veure he trobat en el llibre de sinònims de Pey el verb divisar. A l'hora de saber-ne el significat, el DIEC només arreplega com a definició posar una divisa o senyal, amb la qual cosa no sanciona com a correcte, veure en la llunyania. Tot seguit ha tocat la consulta al DCVB, i ací en l'accepció darrera apareix el significat de veure de lluny o amb dificultat i posa de referècies citacions de March, Martorell i de Villena. Al remat, consulte el diccionari de sinònims de Bromera i no apareix divisar en el sentit de veure sinó de blasonar.

Encamant, ha tocat la visita al Coromines, i aquest indica que, tot i que era un verb emprat al Segle d'Or, seria menester rebutjar-ne l'ús modernament per arcaic, malgrat els usos moderns d'uns quants escriptors. El meu dubte és si és necessari continuar mantenint fora divisar amb el significat de veure en la llunyania i, doncs, fer servir albirar o caldria introduir el dit significat, perquè si bé Coromines diu que és arcaic, caldria saber fins a quin punt s'ha deixat mai d'usar, és a dir, saber si hi ha hagut una parada i una represa o s'ha emprat seguit des d`Ausiàs March. Per últim, mirem la cosa com és de curiosa: Bromera no accepta divisar i Teide sí: qui ho diria...

1 comentari:

jes ha dit...

Al meu "albir" el verb "divisar" no és viu enlloc. Del concepte de "mirar de lluny" sempre n'hem dit "guaitar" i encara són ben vives les expressions "estar a l'aguait", "Caterina, toca't la figa i guaita si plou", "torre de guaita",etc. Almenys en valencià. A Catalunya, els parlants conservadors o més grans l'usen molt més que no pas mirar ( goita, goita!!!). Potser "guaitar" era un verb més castís i ha estat bandejat per "mirar", no ho sé.
Els testimonis de "divisar" en els clàssics tenen dues explicacions possibles: o bé és una castellanada perquè es tracta d'una àrea lateral de l'idioma ( March també va usar "buitre") o bé d'un llatinisme.

Free counter and web stats