El tema de què parlaré hui és u d'aquests fotudets, i que costa molt d'esporgar. Parlem d'esports; és habitual sentir i llegir als mitjans de comunicació expressions com que el Barça jugarà amb el Bayern la final de la Champions, o que Federer jugarà amb Nadal la final de Wimbledon. Si filem prim, només la segona proposta seria viable, però caldria tenir un context abans per a acceptar-la. Fet i fet, el problema està en la preposició: amb significa companyia, i per molt que ens hi encabotem, els dos equips i els dos tenistes no jugaran com a companys, sinó com a contraris, amb la qual cosa, la preposició adequada és contra: el Barça jugarà contra el Bayern la final de la Champions i Federer jugarà contra Nadal la final de Wimbledon (la proposta de Federer jugarà amb Nadal la final de Wimbledon seria coherent si hom diu al final contra Djokovic i Murray en els dobles. Així sí).
Podríeu titllar-me de perepunyetes, fins i tot retreure'm que jo trec els errors d'altri, però que no em veig els meus. És cert, en el món professional de la llengua no hi val badar, cal ser coherents, però té l'inconvenient que no sempre hom ha connectat el xip d'expressar-se com toca. En el meu descàrrec, almenys intente fer veure elements destacables i a partir d'ací anar aprenent i espigolant la llengua.
10 comentaris:
Bé, tot depèn del que tu hi entengues. Si hi entens, per exemple, que per damunt de la rivalitat hi ha l'honor de jugar la final de Wimbledon i que tots dos jugadors compartiran eixe honor, doncs, què vols que et diga, jo ho trobe bé...
Però una cosa no lleva l'altra: més encara quan parlem del llenguatge en mans dels periodistes esportius.
Sí, si ho pensen com et dic jo, i segurament ho fan ni que siga de manera inconscient quan usen "amb" en lloc de "contra", no està malament.
Pot ser que ho pensen com tu, o com pense jo: això són simplement suposicions.
D'això volia que te n'adonares: que estàs censurant usos a partir de suposicions teues, no de coses reals.
Tere, t'havia entés a la primera. Censurar és massa fort; jo he acabat dient que potser era massa perepunyetes, que potser filaria molt prim. Però tot són suposicions al remat: fet i fet, tu tampoc saps si el periodista pretén parlar de l'honor de jugar u contra l'altre, o no. Per tant, tu suposaràs que ho diuen per a bé, i jo suposaré que ho diuen per a malament.
El que compta, per a acabar, és saber emprar bé les preposicions, siguen aquestes dos, siguen les altres: a través de, baix, etc.
M'he perdut alguna cosa o tothom és innocent mentre no es demostre el contrari? I no veig que tu tingues proves per demostrar res... Jo no les tinc tampoc per demostrar el que pense, però no acuse ningú.
Ja n'hi ha prou de romanços! Sigues científic, tècnic lingüístic, i deixa les suposicions per a la gent del carrer, home.
Jo crec que no ho he fet tan malament.
Ei, que l'he llegit abans que l'esborrares, eh? No deies que anaves a deixar-ho córrer? :-)
No t'enfades, home, que he exagerat la cosa per punxar-te un poc (així, com em fas tu a mi de tant en tant...). Però és de veres que no tens proves ;p
Publica un comentari a l'entrada