Si algú sentirà altri que diguera, em dol la cama, de seguida s'esmussaria per aquesta expressió. També li passaria el mateix si algú li diguera tinc dolor de cap. En el català tenim molt, però que molt assumit que en aquests dos casos hom hauria de dir em fa mal la cama i tinc mal de cap, i que roda i volta tindríem uns castellanismes monstruosos.
Doncs bé, després de sentir anuncis de medicaments a la TV3 i de consultar els mots corresponents als DIEC2 i al DCVB, ja no sé què dir. En els dits anuncis hom parla de dolors musculars, dolors a les articulacions, etc. ¿És correcte fer servir ací la paraula dolor, o caldria dir mals musculars, mals a les articulacions? Perquè, evidentment, en aquest cas tant dolor com mal, com a noms, són sinònims exactes, com dur i portar, i de retruc podria dir tinc dolor de cap, com tinc mal de cap.
Algú em tira una maneta en aquest mal de llengua?
8 comentaris:
Hi ha una cosa en anglès anomenada collocation i que en català no sé com es diu: If you want to use a word naturally, you need to learn the other words that often go with it. This can be different from language to language. "It's a serious injury" NOT "a grave injury".
Què té més si "dolor" i "mal" són, de vegades, sinònims o no? L'important és que sempre diem "mal de cap".
Els catalanoparlants diem "mal de cap", i no se'ns ocorreria dir mai "dolor de cap", perquè ens sona estrident; però al que em referisc en aquest text és que per raons de sentir tant els anuncis en castellà, de consultes a metges que han aprés en castellà i de males traduccions fetes, ja és natural sentir "dolor d'esquena", "dolor de pit", "dolor de turmells". Per tant, i per conclusió lògica, no passaria res si diguérem dolor de cap, fet que en les altres parts del cos ja s'empra dolor. És per això que el concepte "collocation" guanya avantantge: a força de sentir tant "dolor muscular" (per exemple), a la gent sonaria estrany sentir "mal muscular".
En el meu cas jo faig servir mal a tot (encara que puga sonar diabòlic)
La comparança amb altres llengües romàniques ens pot ajudar a aclarir el misteri i descartar, en el seu cas, una possible influència castellana, almenys en alguns casos. Sempre he trobat a faltar en català la qualitat i varietat del material didàctic per a l'aprenentatge de la llengua anglesa, que, tot i ser germànica, tant pròxima és a les llengües romàniques en el seu lèxic. Sigui com vulgui, és la llengua dominant a nivell mundial i marca pautes d'evolució a la resta de llengües.
Ens cal un llibre com aquest:
http://www.amazon.co.uk/Oxford-Learners-Wordfinder-Dictionary-Dictionaries/dp/0194313085/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1272192003&sr=8-1
A l'entrada pain l'estudiant d'anglès aprèn que "mal de cap" és headache, però "mal de coll" és sore throat, i "mal d'esquena" tant pot ser backache com back pain.
L'italià, per la seva banda, coincideix amb el català en dir avere male a un ginocchio i mal di testa: http://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/M/male_2.shtml
Encara que no ignora dolore: http://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/D/dolore.shtml En aquesta llengua "dolor muscular" és dolore musculare.
Trob que cal fixar, com en aquell diccionari anglès, els usos tradicionals catalans (mal de...) i investigar l'ús de "dolor", que potser és un mot sentit com a poc genuí.
Jo encara sent "tenc mal de" o "tenc mal a". Mai he sentit "tenc dolor de" o "tenc dolor a".
Jo no havia sentit mai "dolor" fins que vaig començar a trobar els anuncis de medicaments, i a sentir els metges parlar (i també veure-ho a molts poetes en els llibres). És innegable la força tan gran dels mitjans de comunicació en castellà i l'educació universitària també en castellà, siga a València o siga a la resta dels Països Catalans. Consumir comunicació i educació en aquesta llengua fa molt i de retruc els parlants populars (els que no han anat a l'escola en la nostra llengua), doncs, ací s'han fet permeables. Com ja he dit, sona estridentíssim dir "mal de cap", però para un poc l'orella (centres de salut, anuncis, etc.) i te n'adonaràs.
Pel que fa a l'anglés, he de dir que tinc molta quimera que bona part del canvi lingüístic que tenim en la nostra llengua (moltes voltes per via del castellà) són provocades per les males traduccions. En anglés no diuen head pain, però sí back pain, i per ací és on comença la cosa: si es tradueix pain per dolor, qualsevol part de cos que tinga la paraula pain serà traduïda com a dolor,
D'això del sore throat, fixa't que és gola dolenta (ço és, nom més adjectiu). Ves a saber quan els parlars anglesos decidiran fer la tendència throatpain, per analogia a les altres.
L'anglès era només per il·lustrar que dues llengues no necessàriament han de coincidir en la distribució d'usos de mots sinònims i per demostrar la baixa qualitat, a parer meu, del material didàctic per a l'aprenentage de la llengua catalana.
No negaré la influència aclaparadora del castellà, però no condemnaré certs usos del mot "dolor" (dolor muscular), encara que per a mi és clar que allò genuí és dir "tenc mal a un genoll" o "tenc mal d'esquena". I cal que s'ensenyi així.
Hi ha un error en el primer paràgraf del teu darrer post. Volies dir "sona estridentíssim dir dolor de cap", em pens.
Pel que fa a l'error, cert és, volia dir dolor. Gràcies per l'avís.
Pel que fa a la condemna de l'ús dolor, jo volia fer palés que si hom accepta dolor en el cas de dolor muscular (en lloc de mal muscular, que és el que hauria de ser), hom hauria de permetre dolor de cap. Fet i fet, volia mostrar la paradoxa en què ens trobem amb aquest parell mal i dolor.
"si hom accepta dolor en el cas de dolor muscular (en lloc de mal muscular, que és el que hauria de ser), hom hauria de permetre dolor de cap."
No necessàriament, ja que, com he dit, els italians diuen mal di testa i dolore musculare. D'altra banda "dolor" és un mot ben documentat en català antic. Trob que cal cercar i aclarir si hi ha diferències de matís en la significança o just de registre. Sense posar en dubte que cal dir "tenc mal de/a". Un enllaç, útil per conèixer l'estat de coses (mal/dolor) a la primera meitat del segle XIX: http://books.google.com/books?id=yrcGAAAAQAAJ
Gràcies per l'enllaç, hi faré la ullada.
Publica un comentari a l'entrada