dimecres, 16 de setembre del 2009

Escoltar

Sobre els verbs sentir i escoltar s’han dit moltes coses, relacionades totes amb el problema que hi ha actualment de confusió a l’hora de fer-los servir en el discurs. Casos famosos són, per exemple, el de la conversa telefònica en què la línia no funciona gaire bé i algú hi diu: no t’escolte bé. M’he adonat que aquest problema és present també en els professionals de llengua mateix. En el meu cas, em costa acostumar-me a dir escoltar música quan vull referir-me quan la sent atentament (per exemple, a classe dic ara sentirem tal cançó, en lloc de dir, ara escoltarem tal cançó, perquè vull que s'hi fixen). Doncs bé, parant esment a la tendència aquesta de confusió de conceptes i com en els parlants ja no és estrany sentir (escoltar) expressions com: s’escolta bé el so? No t’escolte, hi han interferències; vaig escoltar dos trets i em vaig despertar, etc. i que tot d’una els mitjans de comunicació amplifiquen per mil en els telenotícies, pel•lícules, premsa, i d’altres.

Atés açò, em fa la sensació que en passar uns anys (3, 50, 100 o 200) la tendència aquesta de substitució esdevindrà ferma i apareixerà un paradigma nou de percepció auditiva: sentir quedarà eliminat pel verb escoltar, que n’agafarà el significat (i sentir es quedarà en el significat de l’olor, del toc, o del sentiment) i el verb que ocuparà el lloc d’escoltar (parar-hi atenció) serà atendre, que hom fa servir molt en l’ensenyament, quan volem que els alumnes paren atenció (fet i fet, que escolten: ateneu al que diré). Així doncs, quan passaran els anys, la gent escoltarà ploure i atendrà les cançons (amb la pèrdua de la preposició a, cosa que el convertirà en transitiu). Temps al temps.

Per cert, per als verbs veure i mirar també pot passar açò que he comentat, i el verb de la discòrdia és fixar-se: Mira el quadre es convertirà en fixa’t en el quadre. Com ja he dit serà cosa de temps (3, 50, 100 o 200 anys).

Per cert, bis. S’ha fixat algú que en castellà ja ha creat hom la tendència a confondre decir i hablar: Hablamos las cosas por telèfono o Los alemanes no me hablaron nada de mi situación en el campo de concentración.

6 comentaris:

Teresa ha dit...

Bé, jo crec que això encara ho faig bé...

Però per culpa de gent com tu que no sap parlar, acabarem per perdre uns quants verbs! (Faig broma, jajajaj)

Besets

Anònim ha dit...

Trobe que t'enganyes quan uses "sentir" en un context musical. Jo no diria mai,per exemple:"Vam anar a sentir òpera".Em sembla un ús aberrant i em fa venir rampes a les orelles.Sí que diria,però,"he sentit una remor estranya",perquè significaria que no sóc sord, que hi puc sentir.Precisament en català "escoltar" té el matís de fer atenció a allò que se sent. Jes

dospoals ha dit...

Teresa, saps que tu ets més perfecta que jo; ara que, per cert, hi ha alguna cosa d'uns condicionals que...

Jes, per favor, fixa't (mira bé) el que he escrit sobre sentir-escoltar música, ja ho sñe que m'enganye: jo ja faig per dir escoltar música referint-me a parar-hi atenció però em costa acostumar-me a dir escoltar una cançó, ja que des de sempre he estat posat a dir sentir música en aquesta situació.

Speaker ha dit...

I el cas d'"oir"? Creieu que hem bandejat aquest verb? Per quin motiu? Jo només el sent dir a gent de 40 anys en amunt. Pel que fa a la llengua escrita, si llegiu per exemple novel·les del segle XX fins als anys 60, és molt normal trobar-se'l. I ara, s'ensenya, es llig? S'evita o s'usa?

Ja sabeu, les parets ouen...

Interessant aquest blog
Salut!

dospoals ha dit...

Ho té molt agre el verb oir en la nostra llengua. La tendència és bandejar-lo de la llengua, ajudat pel que és evident: oir castellà, sentir català. Com apuntes al final, més aïna s'evita, que no s'usa. De fet, ni el meu avi de 90 anys el fa servir.

dospoals ha dit...

Gràcies pel comentari.

Free counter and web stats