dimarts, 21 d’abril del 2009

M'encanta

Encantar és un verb transitiu: hom encanta les persones. Quan hom encanta algú el treu fora de l’estat normal. Als nostres dies, tant en l'àmbit col·loquial com en el general de la llengua, hom fa servir aquest verb de manera intransitiva, com un sinònim d'agradar.

Li agrada l’arròs.
Li encanta l’arròs.

El meu dubte és, ¿per què encantar, verb transitiu i medieval, ha passat a ser intransitiu en aquest cas? Jo he pensat que, per influència d’agradar que duu el pronom li, ha fet que encantar duga també aquest li. Ara bé, repense jo, ¿i si el sentit intransitiu aquest d’encantar és una interferència del castellà? ¿És possible que els primers que van introduir aquesta accepció intransitiva (escriptors? ) la van fer malament (ço és, com en el cas de leisme tan abundant en el castellà), i als efectes d’açò els parlants han fet un leisme inconscient i induït?

Fixem-nos en els exemples següents, i penseu si no us sona haver sentit alguna cosa d’aquesta, com aquell qui no vol la cosa.

Le quiero-----Li vull
Le ayudo-----Li ajude
Le molesta-----Li molesta
Le preocupa-----Li preocupa

El DIEC2 de moment no ha acceptat aquest ús intransitiu sinònim d'agradar, però el dia que el DIEC2 (o l'AVL) sancione aquest significat, permetrà aquesta intransititvitat normativa o no?

6 comentaris:

Francesc ha dit...

Pense que tens raó en això que dius. Si ho acceptaran això els diccionaris? Potser. Ja accepten cada cosa... Pel que fa als exemples que poses, només n'he sentit aquests dos:
Le molesta-----Li molesta
Le preocupa-----Li preocupa
Però en contextos de l'estil: "A ella li molesta que facen tant de soroll" o "A ell li preocupa que no li compren les taronges". Els dos primers exemples que poses sempre els he escoltats així: "el vull(c)" o "l'ajude" a tots els contextos. Tanmateix, ara que ho has dit, pararé més l'orella a veure què passa. D'acord?

dospoals ha dit...

Francesc, no passaria res que el diccionari permeta aquest ús com agradar, però que el faça trasnitiu.

Teresa ha dit...

Bé, no sé..., però quan jo faig servir "encantar" en lloc d' "agradar" és perquè, en realitat, el que vull és dir que m'agrada molt molt, que em trau de mi mateixa; és una manera d'emfatitzar la cosa en qüestió.

I sí, jo crec que l'ús intransitiu és per influència del verb "agradar". Tot i que ja saps..., la millor manera d'explicar aquests fenòmens és sempre acudir a la confluència de factors (com deia el nostre estimat Emili Casanova).

dospoals ha dit...

Evidentment, encantar té un matís més personal que agradar. Simplement introduïa el tema.

El que jo volia tractar era aquest fet sintàctic d'OI i OD.

Al remat, una altra qüestió que hauria plantejat, hauria estat el parell encantar-encisar. Potser ho faig més avant.

tongaquel ha dit...

Acab de consultar el DIEC i en l'accepció 2 2 diu: "Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar", per tant, em sembla perfectament vàlid utilitzar aquest verb amb oracions de CI+V+Sj: "Li encanta el meu vestit", "Ens encanten els canelons", Els va encantar l'actuació d'Obrint Pas", etc.

dospoals ha dit...

Tongaquel, acaber de rellegir l'article i veig que ha quedat ambigu què volia reflexionar en la part final. Tornaré a explicar-me: és cert que el DIEC2 accepta la forma intransitiva de "Li encanta el meu vestit". La idea del text anava per dos camins, d'una banda, era demanar-me com podia ser que un verb transitiu en català medieval (Joan encanta la princesa, L'embruix encanta els enamorats) havia esdevingut intransitiu (els diners li encanten); d'una altra banda, si realment fóra el cas que abans hom deia "Els diners l'encanten" (OD "el", per tant transitiu) i que, ves a saber, si per contaminació del casatellà que hi és recurrent perquè és leista en bona part de l'àmbit castellà peninsular: le amo, le odio, le quiero, etc, tot just haja fet que es transformara en "Li encanten" (i per tant s'igualara a "Li agrada"), introduït potser pels lletraferits o no educats i lectors en castellà. De retruc ho pense d'aquesta manera perquè en les classes estant, ja veig com els alumnes tant castellanoparlants com els valencianoparlants diuen en parlar valencià, "Li vull" "Li molesta" "Li ajude", fet i fet, doncs de transitiu a intransitiu. Al remat, la darrera pregunta del text feia referència a això mateix, en quin moment la normativa acabarà acceptant aquesta contaminació i sancionarà "ajudar", "molestar", etc. com a intransitiu.

Free counter and web stats