dimarts, 25 de novembre del 2008

Amb els dígrafs he ensopegat

Dígraf: Conjunt de dues lletres que equivalen a un únic so. Aquesta és la definició que el llibre de 3r de l’ESO de Bromera, març 2007, Valencià, Llengua i literatura, fa del concepte de dígraf. Tot seguit els hi especifica. En aquesta definició amb exemples hi tinc alguns dubtes. De bestreta un detall massa primmirat: posa com a dígraf tll, i amb la definició a l’ull, això són tres lletres i no dues.

Anant ja de bo, voldria parlar del dígraf
tz. Per a mi, aquest dígraf presenta problemes als qui fan el manual, perquè sovint hom posa exemples gens encertats, i que contradiuen la definició de dígraf. Així, al manual, hom posa d’exemple tretze. Si la tz del número fóra un dígraf, hom diria [treze], o una cosa semblant, però en realitat hom hi fa dos sons una mena de [d] i [z] juntes, de manera que ja no tenim un so únic, el dígraf. Fet i fet, l’exemple més encertat hauria estat analitzar, on sí que hom fa servir un so únic [z] (des d’un punt de vista valencià, òbviament, continuador de la tradició medieval, si ho comparem amb la manera de fer l’oriental).

Un altre dígraf de què tinc dubtes és
ts. Al llibre hom hi posa potser, i quan jo el pronuncie hi faig una [t] i una [s]. Si realment fóra un dígraf hom hauria de pronunciar-hi una [s] (com quan algú llig malament la paraula medieval jatsia [dʒasia]) o una [tʃ]. De retruc, si ts és dígraf, supose que pecats, gots o parets també el tenen.

Al remat, també inclou com a dígraf les lletres que geminen un so. ¿És la geminació un so únic, ço és, l’allargament d’una consonant és un so únic? Quan hom diu
emmudir o connivència, ¿de veres allarga el so o hi pronuncia dues m o n juntes? Ho comente perquè si s’escaiera el segon cas, ja no tindríem dues lletres juntes amb un so únic i només en el cas de setmana (dit [semana]) o cotna (dit [cona]) sí que tindríem un so únic. El mateix passaria amb la l geminada, on novel•la, dit [novela], sí que seria un dígraf, i Novetlé o vetlar actuarien com emmudir o connivència.

Al remat, un embolic que tinc.

dilluns, 10 de novembre del 2008

A través de

Molts dubtes lingüístics que tinc em pense que tenen l’origen en traduccions inadequades de texts del castellà, de l’anglés o del francés. Són traduccions de vocabulari o de construccions sintàctiques que, potser per fretura de temps del traductor, per desconeixença o per indolència, han entrat en la nostra llengua pels mitjans escrits o orals, i han anat agafant pes i poder a força de repetir-se en la premsa, en la ràdio, en la televisió o en la literatura (perquè, efectivament, una persona aprén una llengua a força de repetir i imitar, i a força de repetir i imitar el problema s’empelta en la llengua, i al remat acaba sent sancionat per la normativa, davant la impossibilitat d’eradicar-lo).

Anem de bo. Fa anys que seguisc la preposició a través de. No m’hi havia fixat fins fa cinc anys arrere, quan en un curset de l’Abelard Saragossà vam estar parlant de les preposicions, d'on vaig entendre que per a fixar els usos de les preposicions en la normativa i per a saber tenir-ne un domini tranquil, calia saber quin era el significat en l’origen i a partir d’ací fer-ne la teoria. Com a significat primer el DIEC2 diu “Anant d’una extremitat a l’altra, d’un costat a l’altre, d’una cosa, per dins d’ella”; fet i fet, el que significa el verb travessar, anar per dins: el clau travessa la paret, la mirada el va travessar, etc.

Ara bé, després hom ha afegit al diccionari com a significat segon “Per mitjà de, servint-se de”, i malgrat aquesta sanció que ha fet l’ens normatiu, jo no hi estic gens d’acord. Espigolant per texts anglesos i comparant traduccions, he trobat (em fa la sensació) que aquest ús segon s’explica més per raó d’aquestes males traduccions de la preposició anglesa through que per l’ús propi de la nostra llengua. De bestreta vull dir no hi he fet un estudi pregon que demostre aquesta idea meua, però fet i fet, considere que seria molt més encertat lingüísticament fer servir a través de quan faça referència a un sentit literal de passar per dins (no puc anar a través de les parets; entraré a través de la finestra) i per a l’altre ús secundari de l’a través de emprar mitjançant, per mitjà de, per, gràcies a, a costa de, etc (ho he aconseguit per ell; Va entrar-hi per mitjà d'un familiar; hem tingut contacte mitjançant correus electrònics). D’aquesta manera, actuant així, d’una banda hom demostraria un ajustament al significat de les paraules, per part de l’usuari, i d’una altra una protecció davant l’empobriment del vocabulari (que prou canya ens peguen els mitjans en castellà), pel que fa a la llengua.
Free counter and web stats