Parlant del verb defensar, hom em va ensenyar que la forma normativa era aquesta i no denfendre. Aquest verb ha estat difícil de corregir-me i, roda i volta, tant una forma com l’altra han anat alternant en el meu discurs.
Anant al tema. He consultat el DIEC2, i he vist que defendre està acceptat com a variant segona de defensar (i també amb el sentit de prohibició, com en el francés, pràcticament en no ús). Llavors, faré el raonament següent lògic, i que els parlants fan servir quan tenen un dubte de llengua, fet i fet, l’analogia, gran motor de creació i organitzador de llengua.
Si el mot defendre és secundari de defensar, ¿per què les formes ofensar i fensar no apareixen com a primeres de les formes ofendre i fendre? Més encara, ¿per què aquestes formes no apareixen al diccionari? ¿Existeixen? Perquè si més no, ben bé que algú les deu haver creades per analogia, trobe jo.
Anant al tema. He consultat el DIEC2, i he vist que defendre està acceptat com a variant segona de defensar (i també amb el sentit de prohibició, com en el francés, pràcticament en no ús). Llavors, faré el raonament següent lògic, i que els parlants fan servir quan tenen un dubte de llengua, fet i fet, l’analogia, gran motor de creació i organitzador de llengua.
Si el mot defendre és secundari de defensar, ¿per què les formes ofensar i fensar no apareixen com a primeres de les formes ofendre i fendre? Més encara, ¿per què aquestes formes no apareixen al diccionari? ¿Existeixen? Perquè si més no, ben bé que algú les deu haver creades per analogia, trobe jo.
¿Per què hom ha format un verb d’un participi (defendere-defensum-defensa-defensar) i ha gaudit d’aquest vist-i-plau normatiu, i no accepta, al capdavall, verbs que tenen el mateix fenomen com explosió-explosionar, col•lisió-col•lisonar (potser els verbs aquests no siguen adients al tema perquè no pertanyen al grup –fendre, però segueixen el mateix patró).
(Per a reblar més el clau: entendre-entensar-entensa-entesa. Sembla que entesa ha tingut més sort evolutiva i s’ha mantingut la forma evolucionada, i defensa s’ha mantingut en la manera culta (i no defesa, malgrat que l'he poguda sentir: no l'he defesa bé, la posició. –bé, està la forma devesa, però ací no juga).
(Per a reblar més el clau: entendre-entensar-entensa-entesa. Sembla que entesa ha tingut més sort evolutiva i s’ha mantingut la forma evolucionada, i defensa s’ha mantingut en la manera culta (i no defesa, malgrat que l'he poguda sentir: no l'he defesa bé, la posició. –bé, està la forma devesa, però ací no juga).
6 comentaris:
Saps què? Porte dies pensant-hi i no sé per què... I no sé si és perquè tinc la gramàtica històrica una miqueta oblidada o perquè és tot un fer la mà.
El que sí sé és que m'estàs emprenyant molt amb aquest bloc i que acabaré per repassar-me la gramàtica històrica per poder donar-te respostes i deixar-te bocabadat. He dit! :-)
Però de quina manera vols deixar-me bocabadat? per donar-me les raons contràries? per ajudar-me en les meues dèries lingüísitques? per reviscolar el teu esperit investigador rovellat de fa uns anys?
Home, per donar-te les raons contràries no ho sé, perquè primer s'ha d'estudiar la cosa i després traure'n les conclusions.
Vols dir que et sorprendries si reviscolara el meu "esperit invstigador rovella"? Tan impossible ho veus? Això m'ha arribat al cor, a l'orgull i a tots els llocs on m'havia d'arribar! Prepara't!
Visca! Una batalla filològica en directe! Ja veurem qui es defensa millor... Salutacions, i bons diccionaris!!!
Defensa? Defén? Batalla? Si açò és més tranquil que un cementiri? cementeri?
J.Vicent quan parles d'ofensar i de fensar fas filologia-ficció? Jo crec que tant l'un com l'altre són vàlids."Defendre" és potser més antic que "defensar" però aquest últim també va ser usat per bons autors clàssics valencians. Crec que l'elecció depén de l'usuari.El diccionari de l'IEC es basa en el català oriental i allí "defendre" és un mot desfasat.
Publica un comentari a l'entrada