dimarts, 1 d’octubre del 2013

Quedar-se de pasta de moniato

Tinc quimera que vaig aprendre l'expressió quedar-se de pasta de moniato de la TV3. He fet servir aquesta expressió en moltes situacions i quan l'han sentida els meus amics del poble o els meus alumnes, s'han quedat estranyats, mig divertits, de sentir-me parlar tan bé el valencià.

Tot açò fins que he sentit aquesta expressió en castellà, quedarse de pasta de boniato, cosa que ha fet que em pujara la mosca al nas: a veure si aquesta frase feta que suposava genuïna catalana, té origen castellà, i per consegüent, és un tapat com noi, maco o tarda,(amb ço que implica des d'un punt de vista valencià: com que ho diuen els catalans està ben dit i si ho diu un valencià és rebutjable).

Així doncs he posat l'expressió en castellà al google i he trobat moltes entrades: d'una banda hi han les entrades de pàgines catalanes en castellà, amb la qual cosa podem suposar que és una traducció pel bilingüisme que tenim i, doncs, poc concloent; d'una altra, he trobat unes quantes pàgines, l'origen de les quals és llunyà de les terres catalanes: un exemple és d'un periodista cordovés que fa articles a l'ABC; un altre, d'un hispanista germanista que parla 6 idiomes i no cap d'aquests és el català.

Comptat i debatut, aquests exemples no són mostra de res, però m'ha fet ganes de saber quin és l'origen d'aquesta expressió.

dilluns, 16 de setembre del 2013

Calcinar

Ara que tornem al curs i que ha passat l'estiu (com aquell qui diu) hem trobat als mitjans de comunicació els incendis varis que hi han hagut al llarg d'aquests dies estivals. Els periodistes que n'han escrit les notícies ho han tingut un poc agre a l'hora de fer servir verbs sinònims que facen referència a l'acció del foc: cremar-se i incendiar-se són els emprats. Tanmateix, en aquesta llista s'ha clavat un intrús: calcinar.

Per a començar, aquest verb vol dir segons el DIEC fer, per l’acció del foc, que (una substància) es descompongui i desprengui una substància volàtil, especialment el carbonat de calci, que, desprenent anhídrid carbònic, es transforma en calç: i ja no hi han més significats. El DCVB va per la mateixa línia i el GDLC sí que arreplega el significat sinònim de cremar que accepta el diccionari de l'acadèmia castellana. 

Calcinar apareix molt en els mitjans de comunicació castellans i puc pensar (m'imagine, sospite, supose) que els nostres periodistes catalanoparlants l'han afillat per ampliar un poc més el seu diccionari de sinònims: però erròniament. Comptat i debatut, ja que han decidit fer servir aquest verb calcinar amb un significat que no correspon, voldria convidar-los a usar uns altres verbs que, sense tenir el mateix significat, ben bé que podrien aplicar-hi la mateixa acció: socarrar-se (per molt que sone col·loquial) o abrandar (per molt que sone cult).

Animeu-vos-hi!

divendres, 21 de juny del 2013

Vacances


Un altre curs més, aquest blog tanca per a descansar, cercar temes nous i ordenar les idees. Ens llegirem a partir del 16 de setembre.

Gràcies per la vostra visita i interés.

divendres, 14 de juny del 2013

De coses arcaiques


A l'hora d'explicar als meus alumnes el tema de la dièresi, sempre toque pedra quan arribem a les excepcions, concretament en els composts d'isme. Roda i volta, m'aparelle de paciència i intente explicar-los-la de manera raonada, és a dir, que qui ha tingut la idea d'establir-ne una regla, ho ha fet seguint un fet lògic i raonat. És així que, quan els dic que lluïsme i proïsme no duen dièresi, els raone que no són cap compost sinó que són uns mots que han evolucionat. De retruc, els dic que si en fem la traducció al castellà, per exemple, aquests mots són diferents que si foren un compost. Mirem aquests exemples:

proïsme;prójimo (castellà);prochain (francés);prossimo (italià); proximo (portugués), etc.
lluïsme;luismo (castellà);lods (francés);

Com veiem (dic als alumnes), no són cap compost. Si mirem ara aquests mots, vorem que sí que són composts i són traduïbles a les altres llengües sense gaires canvis. Aleshores els escric:

egoisme;egoísmo;égoïsme;egoismo;egoísmo
deisme;deísmo;déisme;deismo;deísmo

Però de sobte em passa pel cap arcaisme, i pense: la composició d'isme es fa després de l'arrel de l'adjectiu, sense modificar el mot, ¿què passa amb arcaisme, si l'adjectiu és arcaic? No hauria de ser arcaïquisme? He mirat les altres llengües i hi ha el següent:

Arcaisme;arcaísmo;archaïsme;arcaismo;arcaísmo
arcaic;arcaico;archaïque;arcaico;arcaico.

La resposta, evidentment cal cercar-la al grec clàssic, que hi diu ἀρχαῖος, en aquest cas αρχαϊσμός, i per això no fem arcaïquisme. Ara bé, si haguérem de ser regulars, crec que la paraula hauria de ser aquesta: arcaïquisme.

divendres, 31 de maig del 2013

De tia i tieta

Llegia el diari i vaig ensopegar amb el titular següent: La tieta d'Angelina Jolie mor d'un càncer de pit. Deixe de banda el tema de morir-morir-se i voldria comentar l'altre fet: per què un diari, en teoria usuari d'un model general de llengua, fa servir la paraula col·loquial tieta i no tia, que és la general? ¿Podria ser que a Catalunya, els poders lingüístics (ironia a banda) volen generalitzar el femení en diminutiu, com ja ocorre amb el masculí tiet (per això que oncle resulta massa heavy i tio massa light?

Ací hi ha un text que en parla i ací la versió gratuïta (baixeu fins a la data 14/5/2011)


divendres, 17 de maig del 2013

Desficaciat

En llegir la revista Llengua nacional, hi ha un article que repassa paraules incorrectes en català i n'hi dóna un equivalent normatiu. En una d'aquelles indica que agobio és incorrecte, i que cal emprar atabalament i estrés. Xica! Ves per on, recomanen utilitzar un anglicisme: stress... això sí catalanitzat (malgrat que vinga del llatí strictus). Ja embrutats, podrien permetre la paraula agobi, un castellanisme catalanitzat (malgrat que vinga del llatí gybus).

dijous, 2 de maig del 2013

De pipes i de pau

Un dia que mirava un programa de televisió en castellà em vaig esborronar en sentir a un comentador dir firmar la pipa de la paz. De seguida ho vaig anotar per fer-ho servir com a text d'aquest blog. Doncs bé, ara que h'hi he posat en el tema, ço que he fet primer és escriure al google firmar la pipa de la paz: 16.600 resultats. El primer de tots remet a una pàgina en què algú demana com es pot firmar la pipa de la paz i la primera resposta que rep és que no es pot firmar, sinó fumar. A partir d'ací, un caramull de pàgines en què hom fa servir firmar la pipa de la paz, juntament amb fumar la pipa de la paz (com pot ser això?) en el mateix text, i d'altres pàgines en què apareix només firmar.

Però és clar, ací no podia quedar la cosa. He traduït la construcció, firmar la pipa de la pau, i el tocat ha estat que en google n'hi han 50. Poquets, sembla, i m'he sentit un poc alleujat. De sobte m'ha vingut una flamerada: signar la pipa de la pau. Doncs n'hi han 5 al google, la més destacada al Diari blau de la Carlota de Gemma Lienas.

Confiem que no cresca la cosa i per la meua part, pense comentar-ho amb els alumnes del batxillerat, amb l'esperança que no s'enfonsen...

Free counter and web stats