dilluns, 17 de setembre de 2018

De la panxa

De tota la vida quan he tingut algun destorb, algun mal, en la part interna del cos, aquella en què va a parar el menjar, he dit sempre tinc mal de panxa. No he dit que em fa mal l'estómac: repetisc, em fa mal la panxa. En el meu parlar és habitual dir, no m'ha pegat bé a la panxa, note molèsties a la panxa, no tinc bé la panxa, note picoretes a la panxa (i no eixa cosa tan coenta de sentir papallones a l'estómac: expressió que caldria estudiar per a veure d'on ve, encara que jo ja en tinc alguna quimera).

El tocat és que veig que la paraula estómac va cada volta ocupant el lloc a un nom que no hauria de per què perdre'l i tinc la sensació que podria ser per algun prejudici exportat de parlants del castellà (i em referisc a ells per la omnipresència d'aquesta llengua en la vida del catalanoparlant) que potser consideren panza com una cosa vulgar (i barriga ausades també) i diuen més aïna estómago, perquè potser resulta més fi (igual que oído contra oreja). Ara, caldria saber també per que el castellanoparlant rebutja també panza i agafa estómago (i ací hi tinc una altra quimera, que té a veure amb l'anglés o el francés). Però bé, tot açò són suposicions i tal com diu el blog, dubtes lingüístics.

Voldria posar un exemple de fins a quin punt s'ha escampat aquest destrellat de substituir panxa per estómac en una notícia que he llegit del Vilaweb en la qual el redactor escriu ço següent: Els fanals del carrer li il·luminaven d’una manera sinistra l’esvàstica que li travessa l’estómac. Considere que ací és ridícul dir qu el'esvàstica li travessa l'estómac: açò esmussa més que deu ungles ratllant una paret. Si ens fixem en la foto, és clar que la persona aquesta no té panxa, però tampoc és per a afirmar que en l'organ del cos hi ha una esvàstica tatuada.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia! Em dic Richard. Li escric per demanar-li axuda. Estic aprenent català des d'un any fa, i per a mi no és molt fàcil, sóc de Francia. També em costa molt trobar llibres en aquesta bonica llengua que és la seva. Em podria vostè enviar per correu el seu Guia d'estil per a escriure millor en català? Si us plau, ¿i em podria fer un favor més? Perquè no tinc cap diccionari de de català, m'agradaria moltíssim en poder utilitzar, sobretot quelcom monolingüe, o siga, els vocables explicats en català. No li demano un llibre costós ni res per l'estil, sinó quelcom senzill, potser un simple diccionari de sinònims. Si us plau, pensi-s'ho bé, necesito la seva axuda. Sàpiga que estic a la seva disposició per a qualsevol aclariment que convingui. Mentre espero la vostra resposta, us saludo ben atentament.

Richard Aerts
mauritsdarlow@gmail.com

La meva adreça en França és la següent:
40 TER, Rue de Rocroi
59100 - Roubaix, France


dospoals ha dit...

Salut, gràcies per l'interés que demostreu envers el català, molt lloable: en un temps en què anem perdent parlants, que en vinguen d'altres sempre és una alegria.

Pel que fa a la Guia que dieu, em sap malament, però no sé d'on heu tret aquesta idea, perquè no tinc cap publicació d'aquesta mena. Jo escric llibres de poesia, però no de llengua.

Pel que fa a diccionaris, vos puc fer referència a bibliografia que podeu trobar per internet:

https://mdlc.iec.cat/index.html (diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans)

http://www.avl.gva.es/lexicval (diccionari normatiu de l'acadèmia valenciana de la llengua)

http://dcvb.iecat.net/ (diccionari històric, amb etimologia, molt bàsica)

https://sinonims.iec.cat/ (diccionari de sinònims, molt adequat)

https://www.diccionaris.cat/ (diccionaris aplegats, en què s'inclou un diccionari català-francés/ francés-català)

Confie haver-vos ajudat. Salutacions

Free counter and web stats